Aquest itinerari de quasi 3 h pel cingle d’Arbolí és una bona oportunitat per a obtenir una de les millors vistes de la vall d’Alforja. A més a més et permetrà descobrir alguns dels més interessants indrets que ens ofereix aquesta característica formació rocosa com el Nassot, el balcó del Peiró o la cova del Baleta entre altres. També podràs conèixer vestigis d’antigues explotacions mineres molt importants en altres temps per l’economia de la comarca. La ruta tot i estar qualificada de nivell mitjà és assequible per un excursionista amb poca preparació.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:
Es recomana deixar el cotxe al Parc d’Alforja (00) o bé en el nou aparcament del costat de la rotonda i iniciar la ruta per l’antic camí de Vilaplana, fins a la carretera (01), per on es recorren uns 250 metres més, fins a agafar el camí de les Guilletes (03) degudament senyalitzat amb un pal a l’inici (02). Ascendirem suaument rodejats per ametllers i olivers fins que el trajecte gira bruscament a la dreta i entrem en un espès bosc.
Molt aviat, en un descampat a la dreta del nostre curs trobem una de les entrades de les antigues mines de Barita (04) la qual passa per sota del camí i s’endinsa uns 200 m a la muntanya. Aquesta i altres, no molt llunyanes, van ser molt importants per l’economia local fins al seu tancament l’any 1953. La barita és un metall que s’utilitzà com a component químic per la pintura, la seva explotació era molt superficial, això feia que els seus túnels no tinguessin gaire profunditat, anaven buscant el filó fent galeries cada vegada a uns nivells més inferiors. Algunes d’aquestes mines van ser reutilitzades posteriorment pel cultiu de bolets (xampinyons), però la iniciativa no va prosperar.
Les seves galeries s’adentren més de 500 metres a la muntanya, encara que moltes de les seves ramificacions han estat tapiades.
Les seves galeries s’adentren més de 500 metres a la muntanya, encara que moltes de les seves ramificacions han estat tapiades. Les galeries de mines abandonades poden tenir desprediments de pedres i enfonsaments sobtats. Es desaconsella aventuran-se al seu interior sense algu que les conegui i sense prendre les mesures necessàries. Una mica més enllà de la mina encara és possible veure les restes d’una caseta que partanyia a l’empresa que l’explotava, sota l’esplanada que hi ha davant, podràs veure entre la vegetació unes instal·lacions on s’hi practica airsoft, un esport d’estretegia basat en la simulació militar.
Si continuem caminant, arribarem a una cruïlla on una creu senyala el coll de la Salve a 526 m altitud (05). Antigament seguint la tradició alforgenca es col·locaven creus en els punts del terme des d’on es podia veure el santuari de Puigcerver, encara que ara el bosc ja no ho permet. Deixarem el camí de les Guilletes i cal que agafem el senderó que puja cap a l’esquerra, conegut com el camí de la Grallera (05), buscant el Cingle. Quan ja quasi som a tocar del Cingle just on a l’esquerra hi ha un gros pi (06), ens desviem també a l’esquerra i caminant uns 300 metres per trobar la cova del Nassot (07). Aquest senderó ha estat rescatat recentment per l’Hilari Aragonès dels excursionistes d’Alforja. Transcorre pla quasi en la seva totalitat, ja que al final gira a la dreta i ascendeix bruscament, en aquesta part el camí es difumina una mica, per això cal que no perdem de vista el Nassot. A l’arribar a la paret del cingle, és fàcil distingir l’entrada a la cova formada per grans blocs de pedra despresos.
No es necessita il·luminació artificial per travessar la cova de banda a banda. Aquí el Doctor Salvador Vilaseca va trobar un enterrament Prehistòric
No es necessita il·luminació artificial per travessar la cova de banda a banda. Aquí el Doctor Salvador Vilaseca va trobar un enterrament Prehistòric, i diverses peces de ceràmica, que es conserven al Museu de Reus. A més a més de servir de lloc funerari, el Nassot és una pedra en forma de nas que servia de referència horària als pagesos, guiats per les seves ombres sabien si era hora d’anar a dinar o del final de la jornada de treball. L’erosió d’aquestes roques pels agents atmosfèrics: aigua, gel i vent, les ha esculpit donant formes capritxoses, que la gent de la contrada ha batejat amb els noms de les coses a les que s’assemblen. A part del Nassot, també tenim el Cul de la Vella, el Colom, l’Òrgan, etc.
Una vegada vista la cova del Nassot, tornem al camí que hem deixat (06) i avançarem una mica més fins a topar amb la paret del cingle. Aquesta paret de roques vermelles ens indica que hem arribat al que s’anomena Buntsandstein, la primera capa dels materials del Triàsic, de fa uns 250 milions d’anys. Disposats horitzontalment per sobre dels materials del sòcol paleozoic. Aquesta capa vermella ens indica que per aquí fa més de 300 milions d’anys hi discorrien rius immensos, que van anar dipositant els seus sediments. Sabem que aquestes roques van ser formades per rius degut al color vermell que presenten. Als rius, l’aigua està ben oxigenada, fet que provoca que els minerals de ferro que hi ha als seus sediments s’oxidin (rovellin) i presentin aquesta coloració vermellosa.
Al balcó del Peiró hi ha una vista impressionant de tota la costa Daurada fins a la punta del Fangar al delta de l’Ebre
Girarem a la dreta continuant per un empedrat antic que toca a la paret del cingle i ens porta directament a unes escales (08) amb graons excavats a la pedra arenisca que ascendeix abruptament fins a arribar al balcó del Peiró a 657 m d’altitud (09), des d’on hi ha una vista impressionant de tota la costa Daurada fins a la punta del Fangar al delta de l’Ebre, i també de l’entorn més proper del racó de les Guilletes inclosa la curiosa formació rocosa, anteriorment anomenada, denominada “el Cul de la Vella” una mica a l’esquerra.
El camí continua per sobre de les roques vermelles del cingle Roig. Just aquesta zona va ser fa anys l’epicentre d’una gran colònia de gralles que devia ser molt nombrosa i prolongada en el temps per a generar un topònim, la Grallera. L’àrea denominada així es prolonga en direcció a la Font de la Menuda sota el mas de l’Escolà i damunt del bosc de la Vila, per alguna raó a meitats del segle passat les gralles van desaparèixer, i ara el nom cada vegada s’utilitza menys. Si agafem, momentàniament la primera desviació a la dreta veurem una zona utilitzada pels escaladors on practiquen boulder.
A la vora del Cingle hi ha l’Olla, un clot circular d’uns 60 centímetres de diàmetre i mig metre de profunditat.
Al final en un replà arrodonit a la vora del Cingle hi ha l’Olla (10), un clot circular d’uns 60 centímetres de diàmetre i mig metre de profunditat, amb clares senyals d’haver estat fet per la mà de l’home. Per descomptat es desconeix quin podia haver estat l’ús d’aquest forat, potser un recipient on s’arreplegava l’aigua de la pluja o també podria haver estat tal com comenta l’Hilari Aragonès la base per la col·locació d’un màstil.
Tornem al camí pel qual veníem, la següent desviació a la dreta és el camí de la Cingla (11). Si necessitem abastir-nos d’aigua o volem veure-la només per curiositat, aquest camí ens conduirà al cap d’uns 350 metres a la font de la Menuda (12), utilitzada actualment per les bèsties i els caçadors. Si no és el cas, continuarem fins a trobar un encreuament amb un pal indicador (13), a partir del qual ens dirigirem cap a l’esquerra. Fins a trobar novament una altra cruïlla i un altre pal (14), on també ens desviarem a l’esquerra (si continuéssim per la dreta, arribaríem després d’uns 500 m a la cova Fumada).
El camí és d’un fort pendent en forma de ziga-zaga (15) i no està empedrat, però mostra el senyal del continuat pas de les bèsties. És l’antiga carrerada, un pas relacionat amb la transhumància sobretot de bens, que s’havia perdut i es va poder recuperar gràcies als excursionistes d’Alforja després d’un incendi forestal a la zona. A mig descens a l’esquerra trobarem un altre pal (16) que indica la direcció cap a la cova del Baleta (17), anomenada així per ser aquest un dels llocs preferits del Baleta, un pastor i meteoròleg del poble, és una bauma i a l’interior hi trobarem representat el seu bust, una de les primeres obres de l’escultor Josep Salvadó Jassans d’Alforja. Recentment el descobriment d’unes inscripcions a la pedra roja, just abans de l’entrada ens aporten indicis que antigament el lloc va poder estar habitat per algun eremita. A l’interior de la bauma encara és possible respirar cert misticisme i a més a més la panoràmica de tota la vall és impressionant.
L’itinerari continua descendint per la carrerada en mig d’un bosc, on trobarem restes de l’antiga pedrera del Pinyana (18), la petita de les Deveses, símbol d’una altra faceta minaire d’Alforja: la producció de llambordes (adoquins), principalment a començaments de segle XX. A Alforja eren nombroses les pedreres, la més important era la del Pere Taverna, que va arribar a tenir un centenar de treballadors. Fruit ďaquesta època és la dita popular. “Mare de Déu de Puigcerver, feu-me casar amb un adoquiner”. Ja que el sou d’un treballador de les pedreres era superior al d’un pagès.
A Alforja eren nombroses les pedreres, la més important era la del Pere Taverna, que va arribar a tenir un centenar de treballadors.
Continuarem baixant per tota la Carrerada quan arribem a una bifurcació, agafarem a l’esquerra (19), aquí el camí és més ampli i està delimitat per alts marges de pedra per a conduir el pas de les ovelles. Arribarem a la carretera (20), la travessem i entronquem amb un senderó que continua paral·lel al barranc de les Creus (21). En el començament d’aquest barranc, tocant al poble, hi havia tres creus d’un calvari on s’hi anava per Setmana Santa, actualment ja no en queda ni rastre, el que trobareu és un safareig i la font de més amunt (22), d’on en raja una aigua molt fresca. Des d’aquí passant pel cementiri arribarem al lloc on hem deixat el cotxe.
TRACK A WIQUILOC
FITXA TÈCNICA:
Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja
Tipus de ruta: circular
Dificultat: mitjana
Durada aproximada: 3 h
Recorregut total: 8’2 km
Desnivell aproximat: 505 m
Altitud: mínima 377 m màxima: 776 m
Tipus de camí: trams de pista alternant amb corriols
Antics camins: la carrerada (antic camí recuperat)
Passos perillosos: l’Olla (wpt 10)
Punts d’interès: mina de Barita, el Nassot, balcó del Peiró, l’Olla, cova del Baleta, etc.
Cobertura gps i mòbil: gps tota la ruta – cobertura Movistar
Aigua: font de la Menuda (wpt 04)
Opcions: antiga mina de Barita – camp de Airsof – font de la Menuda (wpt 04)
Observacions: Aquesta Ruta entronca al punt 13 amb la Ruta 5
Rogelio Portal
Amb la col·laboració del Centre d’Estudis Alforgencs Ramón de Ganagot
