Ermita de sant Pau d’Arbolí

Ermita de sant Pau d’Arbolí

by -
0 984

L’ermita de sant Pau d’Arbolí està situada en el Serrat dels Colls per sobre del poble d’Arbolí a 885m d’altitud en una raconada boscosa i obaga. S’hi pot arribar amb cotxe fins un replà distant uns 100 metres o s’hi pot pujar des del poble per un antic camí empedrat. El vesant de la muntanya crea un embassament natural d’on sempre en brolla aigua fins i tot a les èpoques de més sequera. Element que segurament va propiciar que hi aparegués la vida eremítica.

L’edifici actual té dues plantes una inferior dedicada al culte i una altra superior que serveix de vivenda a l’ermità

L’edifici actual té dues plantes una inferior dedicada al culte i una altra superior que serveix de vivenda a l’ermità. L’espai de culte és una petita capella de planta rectangular, bastida de paredat arrebossat exteriorment i cobert per una teulada a dos vessants. La façana consta de la porta, dues finestrelles, un ull de bou i un campanar d’espadanya. El conjunt es va construir adossat a la paret d’un cinglet reforçat amb contraforts per l’altre costat. L’any 1927 una reconstrucció, deguda a l’estat ruïnós en el què es trobava la va deixar tal com està ara.

ermita-san-pau-11
L’any 1927 una reconstrucció, deguda a l’estat ruïnós en què es trobava, la va deixar tal com està ara.

L’interior de la capella és sobri i senzill amb parets enguixades, diverses fileres de bancs de fusta i un banc d’obra a cada costat. L’altar està format per dos grans blocs petris. Al fons a l’esquerra hi ha una repisa on es col·loca la imatge de Sant Pau, al centre una creu rústica de fusta i a la dreta una porta que condueix a una mena de cova. Es creu que aquesta cova va ser l’estatge dels primers eremites que habitaren aquestes contrades, i de lo que n’existeix una primera referència al segle XIII.

St. Pau de Tebes (l’ermità) o Sant Pau de Tarso (apòstol)

L’ermita està consagrada a St. Pau de Tebes o Sant Pau l’ermità considerat pel cristianisme com l’iniciador de la tradició eremita. Segons explica la llegenda St. Pau l’ermità passà per aquest lloc, afirmació que és pràcticament impossible doncs pel que sembla aquest mai va sortir d’Egipte. Després d’abandonar les seves propietats de Tebes, passà la resta de la seva vida al desert vestint una capa feta de fulles de palmeres i alimentant-se del pa que li portava un corb (animal amb qui s’acostuma a representar). És possible que aquesta advocació hagi esdevingut simplement perquè aquest primer ermità prediqués les paraules i la vida d’aquest Sant.

ermita-san-pau-07
El 15 de gener és l’únic dia de l’any que la imatge del Sant ocupa el seu lloc en la petita capella, ja que la resta de l’any roman en l’església de Sant Andreu.

No obstant això la petita talla barroca del segle XVII a la qual es rendeix culte a Arbolí, pel que sembla a qui representa és a Sant Pau Apòstol o Sant Pau de Tarso.  Ja que porta en una de les seves mans un llibre (com a autor de les epístoles) i amb la seva altra mà fa el gest de sostenir una espasa (símbol del seu martiri o referència a un passatge de la seva carta als Efésis).

L’ermita està consagrada a St. Pau de Tebes o Sant Pau l’ermità l’iniciador de la tradició eremita… No obstant això la petita talla barroca del segle XVII  a qui representa és a Sant Pau Apòstol

A diferència de St. Pau Ermità,  l’afan de missioner de St. Pau Apòstol el va portar a visitar diverses terres, en  tres grans viatges. A partir de la Carta als romans 15,24.28  neix una tradició segons la qual visità Tarragona, aleshores capital de la Hispània Citerior. En aquesta carta escrita en Corint als voltants de l’any 57 Sant Pau únicament manifesta,  segons ens explica Andreu Muñoz director del Museu Bíblic Tarraconense, el seu desig o voluntat de visitar Hispània. La  documentació sobre els últims anys de la vida del Sant és confusa i escassa. Ningú podria negar categòricament aquesta visita però no ha quedat constància, amb la qual cosa  tampoc és possible confirmar-la. Popularment es relaciona aquesta suposada visita amb una pedra situada al costat de la capella de sant Pau a l’interior del Seminari Pontifici de Tarragona.

sant-pau-tarragona
Andreu Muñoz director del Museu Bíblic Tarraconense. Al fons un fragment de la pedra (amb forma triangular) on suposadament va predicar sant Pau

L’any 1936 durant la Guerra Civil la capella va patir greus conseqüències incloent la crema del retaule

L’any 1936 durant la Guerra Civil la capella va patir greus conseqüències incloent la crema del retaule. Es diu que entre aquells successos la imatge va ser llançada des de dalt de la muntanya, però que en adonar-se’n  alguns del poble la van rescatar i la van amagar fins al final de la Guerra. Cal esmentar que la talla no va sofrir cap dany, fet que augmentà la seva veneració.

ermita-san-pau-09
El pis dedicat a l’habitatge de l’ermità s’hi afegí posteriorment, una meitat sobreposada a l’església i l’altra meitat a un nivell superior del terreny cobert també a dos vessants.

L’ermita de sant Pau d’Arbolí celebra la seva festa el diumenge més proper al 15 de gener

L’ermita de sant Pau d’Arbolí celebra la seva festa el diumenge més proper al 15 de gener. Aquest dia després de la missa, hi ha un esmorzar popular on a més a més de gent d’Arbolí s’hi aplega la de pobles propers. És l’únic dia de l’any que la imatge del Sant ocupa el seu lloc en la petita capella ja que la resta de l’any roman en l’església de Sant Andreu per temor a ser robada com ja ha passat amb altres no molt llunyanes.

El pis dedicat a l’habitatge de l’ermità s’hi afegí posteriorment, una meitat sobreposada a l’església i l’altra meitat a un nivell superior del terreny cobert també a dos vessants. Internament està distribuït en diferents dependències a les quals s’hi han anat afegint diferents ampliacions. L’accés principal és a través d’un pòrtic precedit per una sòlida taula de pedra i uns versos d’un poeta local cal·ligrafiats a la paret per l’Amparo l’ermitana.

ermita-san-pau-16
L’accés principal és a través d’un pòrtic precedit per una sòlida taula de pedra i uns versos d’un poeta local cal·ligrafiats a la paret per l’Amparo l’ermitana.

Amparo l’ermitana

Des de fa 22 anys l’ermita de St. Pau d’Arbolí està habitada per l’Amparo una ermitana de Palma de Gandia un poble entre mar i muntanya de la comarca valenciana de la Safor. És la quarta de quatre ermitanes que existeixen a la diòcesi de Tarragona. Les meves primeres referències de l’Amparo em van arribar ja fa molts anys de la mà del meu avi, el Josep Rull qui sempre em va parlar carinyosament d’ella.

ermita-san-pau-12
Des de fa 22 anys l’ermita està habitada per l’Amparo una ermitana de Palma de Gandia un poble de la comarca valenciana de la Safor

Amb 20 anys s’inicià en la vida monàstica però després de diversos anys com a monja dedicada fonamentalment al treball social va decidir que volia ser ermitana i trobar una manera diferent de relacionar-se amb Déu. Quan ja tenia els papers a punt la mort per accident de trànsit de l’arquebisbe Miquel Roca, va truncar les seves aspiracions, ja que qui el va rellevar va suprimir la vida eremita a València. Tot i que mai l’havia seduït la idea de traslladar-se a Catalunya no li va quedar en aquells moments cap altra opció.

Quan va arribar a l’ermita tot estava pràcticament en ruïnes, així i tot en veure’l per primera vegada va saber que era el que ella desitjava

Quan va arribar a l’ermita de Sant Pau, tot estava pràcticament en ruïnes, així i tot en veure’l per primera vegada va saber que era el que ella desitjava, si va sentir bé. Ara se sent profundament agraïda per habitar aquesta ermita que considera el seu lloc al món. Amb el poble i la seva gent també ha forjat una estreta relació. Se sent estimada i rep contínuament mostres d’aquest amor. Un amor que és mutu i que creix amb el pas del temps.

Independentment dels seus comuns interessos religiosos al meu avi i a l’Amparo els unia una altra gran passió: l’escultura. Però a diferència del primer que va desenvolupar el seu treball en pedra ella ho fa sobre fang i ceràmica. Després de tants anys de labor continuada les seves peces les quals cou en el  seu propi forn, són exemples del seu gran mestratge. La majoria són imatges religioses encara que no exclou altres temes als quals es dedica per encàrrec. També treballa el socarrat i la rajola esmaltada típiques de l’alfareria del llevant espanyol. L’Amparo ens va brindar el seu forn per a coure la imatge de ceràmica que es va fer per la capelleta del sant Antoni Petit d’Alforja.

ermita-san-pau-24
Amparo se sent profundament agraïda per habitar aquesta ermita que considera el seu lloc al món. Amb el poble i la seva gent també ha forjat una estreta relació.

La seva principal formació prové de l’Escola d’Arts i Oficis de Saragossa, en la modalitat d’escultura. Tot i que va continuar formant-se en diversos cursos en diferents llocs d’Espanya, com Madrid, Valladolid, Móra d’Ebre, etc. Un d’aquests cursos l’apropà a l’art de la cal·ligrafia i la Il·luminació gòtica sobre pergamí tal hi com ho feien a l’Edat Mitjana els monges copistes. Els resultats són simplement sorprenents. A més de gaudir enormement amb el seu treball l’Amparo es proporciona alguns ingressos amb els quals atén les seves principals necessitats. Ja que malgrat el que molts pensen un ermità no disposa de cap ingrés més dels que es pugui procurar pel seu compte i entén que així ha de ser.

Thais Salvat

 

NO COMMENTS

Leave a Reply