L’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant.

L’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant.

Aquest dilluns, 17 d’agost de 2015 es va celebrar, com cada any, l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. Un centenar d’anys després de la seva instauració, l’aplec reuneix més de cent persones dels pobles de la rodalia –Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant, Ulldemolins i Escaladei–, però també d’altres poblacions com en el cas de Riudoms, Alforja, Reus etc.

Durant molt de temps l’ermita va ser propietat del monestir de Bonrepòs

0 R
L’ermita de Montsant, la dècada de 1960

Les primeres dades històriques referents a l’ermita daten de l’any 1124 en un document que parla de la donació que Albert de Castellvell fa a Ramon de Vallbona, fundador del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, d’un lloc on s’edificaria un monestir, cosa que sembla poc probable. El 16 d’octubre de 1215 el monastir de Santa Maria de Bonrepòs va comprar Montsant al monestir de Santa Maria de Vallbona. Durant molt de temps l’ermita va ser propietat del monestir d’aquest, fins que amb la desaparició d’aquest al 1452, passà junt amb altres béns a la Cartoixa d’Escaladei.

restos-ermita
Runes de la primitiva capella

L’edifici actual es construeix aproximadament el 1450. Molt a prop d’aquest encara s’observen les ruïnes del que pot haver estat la primitiva capella de dimensions molt reduïdes. És en aquesta època quan, segons conta la llegenda, apareix una imatge de la Mare de Déu descoberta per un bou.

Segons la memòria del poble, el costum de pujar a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, el tercer dia de la festa major d’Albarca, començà cap al 1910. Des de 1835 –amb la desamortització dels béns de la cartoixa d’Escaladei– fins a l’entrada del segle XX, l’ermita havia estat abandonada com a indret de culte –la marededéu fou traslladada a la parròquia d’Albarca– i l’ermita va ser utilitzada com a corral de bestiar.

ermita-montsant-00
Fragments de l’antiga imatge destruïda el 1936

Anteriorment, però, l’ermita ja havia estat malmesa. Segons unes notes de l’arxiu d’Ulldemolins, el 12 de desembre de 1810 «naren una partida a l’ermita de Montsant els fugitius, des de les rocas feren alguns disparos contra els francesos, matantne alguns. Enrabiats arribaren a la ermita y ajuntant banchs y fustes dins de l’iglésia, hi pegaren foch. Tot lo de la iglésia se cremà, excepte la imatge de Maria».

Cedida, cap al 1900, al poble d’Albarca per la propietària del terreny –la senyora de cal Rodés, de Cornudella– i retornada la imatge a la muntanya, es reprengué el costum de pujar-hi el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, en compliment d’un vot de poble que encomanava els habitants d’Albarca a la protecció del sant contra les picades dels escorpins i els escurçons.

ermita-montsant-22
La imatge que es venera en l’actualitat està feta d’alabastre.

El reusenc Francesc Gras i Elias publica, el 1910, D’Escornalbou a Escaladei, on anota, referint-se a l’ermita: «A l’enrunar-se Scala Dei caigué aqueixa ermita, l’imatge fou portada a Aubarca, i el santuari convertit en corral de bestiar. Més fa pocs anys que una de les dames més distingides de Cornudella, el reedificà en part, tenint lloc una bonica festa popular.»

L’antiga imatge de la Mare de Déu però fou destruïda el 1936, en quedaren alguns fragments que es conserven a l’església d’Albarca. La imatge que es venera en l’actualitat està feta d’alabastre.

La celebració del 17 d’agost

Tot i que les pregàries i professons a l’ermita foren, al llarg dels segles, ben nombroses, la celebració del 17 d’agost no apareix mai a la documentació antiga, per tant, és ben possible que es tracti d’un costum iniciat a començaments del segle XX.

Fotos: Rogelio Portal

La mateixa història del santuari explica el poc ús de Montsant com a nom de persona. Consta documentat algun cop en temps medievals com a nom d’home, el 1485, però no en tinc notícies en època moderna ni contemporània. La persona més gran que hem conegut que portava aquest nom fou Montsant Argany Bessó, de cal Bonet, d’Albarca. Sembla que fou la primera noia a portar aquest nom al poble, ja al segle XX, després que l’ermita fou retornada al culte. No cal dir que la diada no apareix en cap santoral. Curiosament, a La Vanguardia del 17 d’agost de 1943 llegim «SANTOS DE HOY. Nuestra Señora de Montsant». Sembla que el costum l’onomàstica de Montsant el 17 d’agost neix de la celebració de l’aplec a l’ermita.

Tretze Montsants, de les 43 registrades en tot Catalunya

ermita-montsant-35
Aquest any (2015) Tretze Montsants

Aquest any (2015) Tretze Montsants, de les 43 registrades en tot Catalunya estaven presents l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. El nom és encara poc comú, però aquests últims anys han anat pujant cada 17 d’agost força nenes i noies que el porten. Els aplecs a les ermites han estat, des de fa segles, a més d’una expressió de religiositat popular, un indret de trobada entre el veïnat de les poblacions de la rodalia.

Normalment després de l’ofici, diversos grups de persones s’escampen pel bosc, al començament del barranc dels Pèlags, per quedar-s’hi a dinar. Encara que en aquesta ocasió l’amenaça de pluja motivà que gairebé la totalitat dels allí presents emprenguessin rapidament el camí de tornada a casa.

Salvador Palomar

Salvador Palomar
Reus, Baix Camp, 1956. Etnòleg i dinamitzador cultural. Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa. Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis. També ha coordinat campanyes d’investigació i actuacions sobre el patrimoni etnològic i la memòria oral al Baix Camp i el Priorat.

NO COMMENTS

Leave a Reply