Els molins de Mas d’en Comte: el record perdut

Els molins de Mas d’en Comte: el record perdut

by -
0 461

El mas d’en Comte es troba situat a la carretera d’Alforja (C-242), a dos quilómetros en direcció nord del nucli urbà de les Borges, però la gent el coneix majoritàriament per mas d’en Terrats, i els alforgencs pel Mas Blau. El Registre Municipal de 1905 l’anota com a mas del Codina, en referència al seu propietari Rafel Codina Ballester. El mas està situat a la partida de la Mata de l’Estret, documentada ja el 1532, o a l’Estret, esmentat amb aquest nom el 1495. El topònim s’origina a partir de les característiques orogràfiques del terme: el serret de la Podadora o Codolars a llevant i els Mialtos i el Vedat a ponent formen un petit congost per on s’escola el llit de la riera d’Alforja a 280 metres d’altitud. La partió dels termes d’Alforja i de les Borges passa tocant les parets del mas, que sempre ha estat parròquia de les Borges.

mas blau-2
El color blau de les finestres ha fet que des d’Alforja se’l denomini des de fa temps com el Mas Blau

Comte és el llinatge de l’època moderna amb el qual es troba documentat el mas i les seves propietats. El 1532 Joan Comte pagava 1.130 lliures per les seves propietats, dues de les quals estaven situades a la partida de la Font del Massot, és a dir, que la família ja estava posicionada en aquell sector del terme, tot i que no s’esmenti res de l’existència del mas. Antoni Comte consta a les vàlues de 1560 amb una contribució total de 600 lliures, i també amb terres a l’Estret.

… el 1800 apareix com a propietari Franco Comte, veí d’Alforja.

El segle XVII també apareix el cognom entre la documentació, alguns dels quals amb reconegut prestigi social com a regidors del Comú. La primera vegada que l’antropònim Comte apareix lligat al mas és
el 1725: Joan Comte del Mas aportava una xifra de 16 lliures, 17 sous i 10 diners al cadastre, a més de ser el setè major contribuent en valor cadastral. Durant la segona meitat del segle XVIII apareixen principalment en la documentació notarial com a propietaris: Josep Comte Pellejà, i el seu fill Josep Comte Bertran. Aquest llinatge tenia parentesc amb els Comte de Vilaplana, que eren ciutadans honrats de Barcelona, els Comte, advocats de Reus, i els Comte de l’Aleixar, de Riudoms i de Vinyols com a germans dels esmentats hereus del mas. I el 1800 apareix com a propietari Franco Comte, veí d’Alforja.

mas den Comte-02
L’emplaçament dels molins de Mas d’en Comte era tècnicament perfecte, perquè el desnivell del relleu era aprofitat per augmentar la pressió de l’aigua.

L’enriquiment dels industrials reusencs durant la Primera Guerra Mundial va fer que passés a la família Terrats, que el reformà exterior i interiorment amb un cert regust entre modernista i noucentista, donant-li l’aspecte actual amb remats de rajola o pintura de color blau. Les obres quedaren enllestides cap al 1921. El pintor Joaquim Mir quedà tan meravellat de la seva esplendidesa, que cap al 1922 va portar el mas i els seus jardins a la immortalitat de l’art. Un altre pintor més contemporani de reconegut prestigi, Jaume Queralt, també ha dibuixat al carbó i al pastel alguns aspectes del seu entorn. També, altre famós artista alforgenc, el pintor Miquel S. Jassans, ha quedat captivat per aquest espai pictòric.

mas blau
El llac de Mas d’en Terrats que recull les aigües de la mina de Mas d’en Comte té la forma típica triangular de bacallà de les basses dels molins hidràulics per realitzar més pressió …

Ningú va esmentar l’existència de molins a Ferran Jové, quan va fer la recollida oral per a l’onomàstica de les Borges, però l’autor aportava documentació sobre l’existència de tres molins a mas d’en Comte. La revisió d’aquesta documentació ens va fer sospitar que, tot i les reformes del mas al segle XX, algun rastre físic en devia quedar per algun lloc.

Els pintors Joaquim Mir, Jaume Queralt i Miquel S. Jassans, han quedat
captivats per aquest espai pictòric.

De manera que vam explorar els entorns del mas, però els molins estaven emplaçats entre les pròpies construccions, aprofitant el pendent que forma el serret de la Podadora quan besa la Riera. Segons les restes existents, considerem que el molí més antic es troba en un edifici de planta quadrangular a peu de carretera. La bassa es trobava al capdamunt d’aquesta torre de tres plantes d’alçada, excavada al carener del Codolar, amb un mur de pedra al sud, que tancava el seu perímetre. La sola era de terra, i avui el gran vall que formava la bassa és un camp plantat d’avellaners. La seva superfície rectangular és aproximadament d’uns 900 m2, i la seva capacitat pot estimar-se entre els 1.350-1.500 m3, és a dir, era un bassot d’unes dimensions molt considerables.

mas den Comte-04
… considerem que el molí més antic es troba en un edifici de planta quadrangular a peu de carretera …

El pou es troba en el punt de contacte entre la bassa i el capdamunt de l’edifici del molí, a sobre del qual ara hi ha emplaçada una cisterna d’obra. El pou és una construcció sòlida de pedra carejada, de planta cilíndrica, d’un metre de diàmetre aproximadament, i d’una dotzena de metres de profunditat, que serveix per aconseguir la màxima pressió de l’aigua, quan entrava al cacau per fer girar el rodet, que estava comunicat amb les moles del pis superior a través de l’arbre. Una petita obertura com a sobreeixidor en una paret de totxo, construïda possiblement durant la reconstrucció dels anys vint, permet entreveure dues arcades de mig punt del cacau, sota de les quals estarien situats cadascun dels rodets i bancs. La construcció és una obra d’enginyeria admirable, que podem classificar com d’un molí de gran potència a causa de l’alçada del salt.

mas den Comte-06
El pou es troba en el punt de contacte entre la bassa i el capdamunt de l’edifici del molí, a sobre del qual ara hi ha emplaçada una cisterna d’obra.

Però, hi havia cap més molí? Un dia l’actual propietari –Joan Pàmies Rabascall– va mostrar-nos un magatzem a la part baixa del mas, en els corrals situats més al nord, entrant per la Riera. La sala era de planta quadrangular i volta de canó, conservava els forats del sostre per on passaven el collferro, l’alçador i l’engegador, que permetien endegar el funcionament de la maquinària situada al cacau des de la sala de moles. I la bassa? On era? Tantes vegades com hi havíem jugat d’infant, tants molins com hem visitat, i aquella no vam saber mai identificar-la com una bassa de molí. La força de la costum!

mas den Comte-00
La sala era de planta quadrangular i volta de canó, conservava els forats del sostre per on passaven el collferro, l’alçador i l’engegador…

El llac de Mas d’en Terrats que recull les aigües de la mina de Mas d’en Comte té la forma típica triangular de bacallà de les basses dels molins hidràulics per realitzar més pressió, encara, en el vèrtex on s’obre el pou. La seves formes especials no corresponien a motius decoratius capritxosos de la rehabilitació realitzada cap al 1920, sinó a qüestions d’aprofitament tècnic de la construcció del molí, possiblement durant el segle XVIII.

L’emplaçament dels molins de Mas d’en Comte era tècnicament perfecte, perquè el desnivell del relleu era aprofitat per augmentar la pressió de l’aigua

L’emplaçament dels molins de Mas d’en Comte era tècnicament perfecte, perquè el desnivell del relleu era aprofitat per augmentar la pressió de l’aigua, i perquè les aigües utilitzades en un molí s’aprofitaven per al funcionament d’un segon molí abans de seguir la sèquia de reg o anar a parar a la Riera.

mas den Comte-03
El rec principal segueix cap a mas d’en Terrats, on trenca el primer braç per creuar fins a l’altra banda de la Riera…

La mina de Mas d’en Comte, també coneguda com la mina del Mestral o del Menestral, surt a la superfície en terme d’Alforja, prop de mas d’en Botó, i rega els termes d’Alforja i de les Borges, en amunt i en avall de mas d’en Comte. La zona subterrània de captació es troba prop del mas de la Perdiueta (Alforja), té la boca al mas esmentat, i rega les partides de l’Estret i dels Horts. El rec principal segueix cap a mas d’en Terrats, on trenca el primer braç per creuar fins a l’altra banda de la Riera, segueix per damunt de la carretera fent tres braços més, dos dels quals la creuen per regar trossos de l’altra banda del vial. La mina té actualment 25 regants, cadascun dels quals dóna un quart d’hora per hora d’aigua a mas d’en Terrats, de forma que la hisenda, que n’és la major accionària, la té sempre de nit. Expliquen, però, que aquesta és un solució adoptada de mutu acord pels socis contemporàniament. La documentació del segle XVIII expressa una altra cosa.

Jordi Càceres Silva

AIGÜES, MOLES I PREGÀRIES. 
Notícies dels molinsde Mas d’en Comte i del Molí al segle XVIII – (Fragment)
XII Premi Literari Sant Jordi 2001 – AJUNTAMENT DE LES BORGES DEL CAMP

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès en promoure l’art, la cultura, el turisme, el desenvolupament econòmic sostenible i el respecte a la natura en aquesta zona.

NO COMMENTS

Leave a Reply