Els crosos d’Alforja: un espai miner prehistòric a punt de desaparèixer

Els crosos d’Alforja: un espai miner prehistòric a punt de desaparèixer

El terme d’Alforja va estar poblat des de temps molt remots, però suposem, que en poca densitat humana, degut a les condicions orogèniques que propiciaven un sol apte perquè tota la vall estigués coberta d’espessa vegetació. Aleshores els grups humans que habitaven aquestes terres aprofitaven les vores de la Riera i dels barrancs i rases per ser els indrets on es podia circular amb més facilitat.

Tenim noticies orals que un deixeble de Salvador Vilaseca va trobar restes lítiques del paleolític per les vores del Riu o riu del Mas d’en Fort. Nosaltres hem recollit algunes peces de sílex de neolític per les vores de la rasa d’en Pujol, mentre el mestre Lloret en recollia per on hi va haver el camp de futbol tocant al barranc del Rave, el Victorí Martí em proporcionà diversos materials acompanyats d’un parell de sagetes neolítiques i el Dr. Francesc Pagès, em feu donació d’un conjunt de destrals de pedra polida de diversos indrets del terme. Fins aquí l’escàs rastre dels grups que habitaren la vall d’Alforja.

Cros vol dir clot, on hi ha el nom de crosos, sempre hi trobarem un clot o una mina antiga on s’extreia mineral.

Fa uns quatre mil anys, que escamots de la Mediterrània oriental, que coneixien la tècnica de fondre minerals per a construir eines i armes, es desplaçaren vers les costes occidentals a la recerca de coure. Un d’aquests grups devia arribar a la vall d’Alforja i descobriren en una barrancada el mineral preuat, era allí on anomenem els Crosos.

Cros vol dir clot, i la seva etimologia és incerta, on hi ha el nom de crosos, sempre hi trobarem un clot o una mina antiga on s’extreia mineral. El grup s’instal·là a les coves del “Rufino” on van veure les magnífiques condicions que oferien com habitatge; amplitud, aigua ben a la vora a la font de la Manrona, argiles per a la fabricació d’atuells de ceràmica, recerós del vent de serè i fàcil de defensar per la seva situació enlairada amb el cingle com a protecció.

Els Crosos doncs és un espai miner des dels temps prehistòrics, després els romans prengueren el relleu.

Els Crosos doncs és un espai miner des dels temps prehistòrics, després els romans prengueren el relleu i en l’etapa medieval també es devia explotar perquè el nom prové d’aquesta època i si més no es coneixia l’indret com un lloc on s’havia extret mineral.

El cros on si havia extret mineral va restar oblidat durant uns anys, fins a finals del segle XIX i principis del XX, que es tornà a explotar el filó i va ser quan es construí una autèntica mina i el pou que servia de ventilació i per extreure el mineral situat ben prop d’on es conservava l’antic cros. En els anys negres de la sublevació del dictador Franco, va restar tancada per falta de medis i poca rendibilitat, fins que els anys 50 es torna a reobrir.

Alforja després de la desfeta de la guerra, amb la reobertura de la mina creix, i gent vinguda d’Andalusia, Extremadura i Asturies porten nova saba a la vila. La mina la fan més gran i s’aprofita el material de ganga antiga, però el cros prehistòric restava intacte com quan va ser abandonat segles enrere. La mina es va plegar perquè ja no era rendible i és aleshores que amb Josep Fuster i grups de joves hi anàvem a cercar diversos minerals per a fer-ne col·lecció i algunes vegades entravem dins l’antic cros on Fuster ens alliçonava.

S’ha anat destrossant un bocí de terme sense que el poble se’n veiés beneficiat de cap mena.

Els terrenys on hi havia la mina i els entorns els comprà una empresa dedicada a fabricar àrids i al cap de pocs anys un dels recons més bells del terme d’Alforja eren destruïts. El barranc que davallava del pla del Manró, hi havia una petita, però bonica cascada, que es despenjava per entre penyals de quarsites i vegetació. La pedrera s’anà fent gran, com també anà canviant de propietaris, mentre, anaven destrossant un bocí de terme sense que el poble se’n veiés beneficiat de cap mena.

Josep Vinyes esmerçà esforços per deturar el desgavell, però el capital que hi ha darrera l’empresa extractora ( Cumesa ) és tant potent, que no hi va tenir res a fer. Si que va aconseguir una quota anual dels beneficis passés a l’ajuntament, però aquests diners, no valen l’esvoranc que han fet a la muntanya.

El cros prehistòric, encara restava en el petit morrot que hi havia entre la carretera i els munts de grava extrets. Un dia no fa molts anys, l’actual empresa sense pensar-s’ho ni consultar-ho a ningú, i menà una excavadora carregant-se el jaciment prehistòric i patrimoni cultural de la vila d’Alforja.

El petit clot que s’insinua a la roca s’hauria de mirar de protegir.

A l’agost del 2011, vaig portar a veure el petit senyal que resta del cros i les coves del “Rufino” a; Josep Gallart, arqueòleg i cap del departament de Cultura a Lleida, a Mark Hunt Ortiz, especialista en mineria prehistòrica de la Universitat de Sevilla, a Nacho Soriano, arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Josep Mª Mata, geòleg de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Ignacio Montero, arqueòleg i especialitzat en analítica de metalls, del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Madrid i a Núria Rafel, arqueòloga de la Universitat de Lleida, van quedar desolats i deien que el petit clot que s’insinua a la roca s’hauria de mirar de protegir.

Crossos-Alforja
Agost del 2011. D’esquerra a dreta Josep Gallart (arqueòleg dels Serveis Territorials del Dep. de Cultura a Lleida), Mark Hunt Ortiz (especialista en mineria prehistòrica, Universitat de Sevilla), Nacho Soriano (arqueòleg UAB), Josep Ma Mata (geòleg UPC, autor de Els minerals de Catalunya, publicat per l’IEC), M. S. Jassans, Ignacio Montero-Ruiz (arqueòleg especialitzat en analítica de metalls, Consejo Superior de InvestigacionesCientíficas, Madrid)

També els va impressionar les restes que queden d’empedrat al camí d’Arbolí, que podria tractar-se d’una obra prehistòrica o romana. Aquest grup de científics, estan estudiant la mineria prehistòrica al Priorat i entorns, mas d’en Mestre, el Molar, la solana del Bepo a Ulldemolins, la mina Turquesa a Cornudella i en la dels Crosos d’Alforja, es van haver d’acontentar veient la destrossa i la barbàrie. El seu estudi ens hauria omplert un buit de la nostra història que ha quedat sepultada per sempre.

Miquel S. Jassans

Diplomat en Arqueologia Hiapànica

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

3 COMMENTS

Leave a Reply