Els balls parlats a Alforja

Els balls parlats a Alforja

by -
0 301

Tot encetant aquest segle, la primera notícia teatral que ens arriba de la vila d’Alforja són els Balls parlats.
Els Balls parlats són representacions teatrals que es configuren com una mixtura d’espectacles al carrer i de teatre tradicional. A Alforja n’hem pogut recollir cinc (amb dates aproximades): El Ball de Santa Fe, 1784; El Ball de la Rosaura, 1879; El Ball de Sant Isidre, 1879; El Ball de Sant Miquel, 1880 i El Ball de Santa Ursucina text de1921(1), encara que sabem que a començaments d’aquest segle ja només se’n ballaven tres:  “De 1900 a 1910 per les Festes Majors, es feia un taulat a la plaça i s’hi ballaven i s’hi cantaven tres balls tradicionals; el de la Rosaura, el de Sant Miquel i el de Moros i Cristians. Després es portaven per tot el poble. Davant i darrera hi anaven una colla d’homes fent un ball de bastons” (2).

ball-de-sant-miquel-de-reus
l’antic ball cavalleresc i, d’altres, haurien pres, en funció commemorativa, la diada del patró.

Són producte del teatre hagiogràfic medieval, cada cop més interferit per elements profans, sortit ja de les esglésies i abocat al carrer, a la representació massiva i indiscriminada, concebuts com una eina de transmissió ideològica, bàsicament conservadora, amb moralines finals que preconitzen l’obediència cap a Déu i cap als seus poders delegats -l’església i el rei- (3).

A Alforja n’hem pogut recollir cinc: El Ball de Santa Fe, El Ball de la Rosaura, El Ball de Sant Isidre, El Ball de Sant Miquel, i El Ball de Santa Ursucina

Alguns d’aquests balls, els d’Alforja concretament, haurien arribat a la completa secularització, a la completa substitució de l’heroi religiós – el sant- pel laic (com passa a El Ball de la Rosaura, antic ball cavalleresc i, d’altres, haurien pres, en funció commemorativa, la diada del patró (com passa a El Ball de Sant Miquel. L’origen d’El Ball de Moros i  Cristians no està encara massa ben escatit. Sabem però que anava acompanyat de música, sovint, gralles i tabals (4).

Molts dels Balls Parlats coneguts ens han arribat amb un text en espanyol, fruit de la uniformitat a què el poble estava sotmès amb l’alfabetització en aquella llengua i també, en la diversió populars. Així, la còpia conservada d’El Ball de Sant Miquel és en espanyol, i també les estrofes que, de viva veu encara recorden alguns vilatans (6).

Rosaura como te recreas
a la sombra de este pino
haciendo mucho calor
estàs temblando de frío.

El text del Ball Parlat no té autor reconegut, tal i com pertoca a l’autèntica literatura popular, i el públic, d’entrada, ja coneix el cos de l’obra. La representació es portava a terme per les places i els carrers, de forma itinerant, aturant-la en llocs ja establerts (cadafals) o bé allà on els actors creien convenient. Segons conta JOSEP SALVADÓ HUGUET  “Transportaven un pi que el plantaven allà on s’aturaven a fer la representació.

Els actors eren els propis veïns del poble amb dues característiques singulars: la transmissió hereditària dels papers dins d’una mateixa família i l’exclusió de dones en la representació

Els actors eren els propis veïns del poble amb dues característiques singulars: la transmissió hereditària dels papers dins d’una mateixa família i l’exclusió de dones en la representació, cosa que, pel ridícul que comportava, accentuarà la devallada de l’espectacle, entrat ja el segle XX: “La Rosaura era un home disfressat de dona, al qual, després, li quedà el renom d’El Doneta”(7).

Els Balls Parlats, que primer eren comuns a tot Catalunya, més tard, es puntualitzaren a les comarques tarra-gonines (L’Alt Camp, el Baix Camp, La Conca de Barberà, el Penedès…) principalment, i també als pobles veïns de Barcelona, Sants i Gràcia (8).

Així doncs, Alforja s’inscriu a la còrrua de pobles d’El Camp de Tarragona que han anat recuperant, per a la seva història, el seu bagatge teatral i, tots ensems, confegir un marc que ha esdevingut distintiu de les nostres contrades.

Isabel Llopis

(1) PALOMAR, S i ALBI, L: lnventari dels entre-mesos, balls parlats i danses de processó (Baix Camp i Priorat), dins Els Balls Parlats a la Catalunya Nova, Tarragona 1992, Ed. El Mèdol, Col. L’Agulla, 11. A més d’aquests Balls Parlats, els autors recullen balls amb parlaments i balls sense cap mena de text: Ball de Bastons (1784);Ball de Cavallets (1784), Ball de gegants (?); Ball de Diables (1784); Ball de Moros i Cristians (1863); Ball de Nans (?); Ball de Pastorets (1874); Dansa de Prims (1784); Ball de Les Torres (1850). pp, 226 – 232.

(2) Josep SALVADÓ i HUGUET (1899 – 1989) 

(3) ANGUERA, Pere: Liberalisme i Cultura popular: Ascensió i caiguda dels Balls Parlats. dins Els Balls Parlats. (Op. Cit.) p.33

(4 ) Salvador Palomar i Lourdes Albí (Op Cit) el descriuen a Alforja com a dansa de processó, és a dir, acompanyant esdeveniments religiosos, probablement sense parlament.

(5) MASSIP, Jesús Fc: Elements de la tradició medieval en l’escenificació dels Balls Parlats, dins El Balls Parlats (Op. Cit) pp 155 i ss.

(6) MASSIP, Jesús Fc: (Op. Cit) “com tot teatre popular, els textos dels balls parlats eren tramesos oralment i, en tot cas, es fixaran per escrit per a ús de directors o caps de colla”, p. 158. SERRA CAMPINS,A: Notes sobre tradició oral a l’antic teatre popular. Randa, 14 (1983).” El diàleg i totes les convencions referents a l’escenificació passaven de pares a fills per mitjà del recitat i de les representacions que periòdicament es repetien, d’acord amb el costum establert” pp.47-69.

(7) JOSEP SALVADÓ HUGUET (Alforja 1899-1989) MASSIP, Jesús Fc: (Op. Cit) pp160 i ss.

(8) FRANCESC CURET: Història del teatre català. Barcelona, 1967 Ed. Aedos. pp 85 i 86. Contradit per VIDAL ALCOVER, Jaume: Els Balls Parlats: Tipología i utilització dins Els Balls Par-lats (Op. Cit) p. 121, “(…) els balls parlats se senten, arreu on tinguin noves de la seva existència, com a cosa pròpia del Camp i dels seus voltants, exactament, repetesc, com les festes castelleres”.

 

 

Isabel Llopis Llort
Historiadora i lingüista. Autora de nombrosos articles relacionats amb la llengua. Al 1994 va publicar Inventari i estudi dels noms de lloc i de persona de l'antic terme d'Albarca (El Priorat) Creadora del projecte La llegua viva, el parlar d'Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply