El poblat prehistòric d’Alforja: noves evidències ho confirmen

El poblat prehistòric d’Alforja: noves evidències ho confirmen

by -
0 620

El poblat prehistòric d’Alforja està ubicat al cingle Blanc d’Alforja i Arbolí. El lloc és de difícil accés la qual cosa ens fa pensar en la voluntat dels qui l’habitaren de trobar protecció i controlar l’entorn. Resulta evident que l’elecció del lloc es va veure propiciada per la presència de grans blocs petris despresos de la paret del cingle blanc. Entre les escletxes i espais es van aixecar murs de pedres per a aconseguir certa intimitat.

Encara que no tots són visitables la neteja i recent condicionament del lloc va permetre localitzar un total de 15 possibles habitacles la qual cosa ens fa pensar que estem en presència del lloc d’habitació d’una petita o mitjana comunitat prehistòrica. Entre els quals destaca el número 1, un tancat per un mur al qual s’accedeix per una estreta porta. Aquest recinte de 6 per 7 metres d’amplitud es conserva en molt bon estat la qual cosa pot suposar que va poder haver estat habitat, en èpoques més recents, per pastors o pagesos.

poblat-prehistoric-08
Als grans murs de pedra se’ls coneix també com “murs ciclops” perquè se suposava que havien estat construïts pels mítics gegants d’un sol ull de l’antiga Grècia. Encara que en realitat el seu ús es deu al fet que no coneixien el ferro o altres metalls que permetessin fragmentar la pedra.

…l’arqueòleg local Miquel S. Jassans atesa la utilització d’enormes blocs petris a la part inferior d’aquests murs el va definir com “possible poblat iber”

En la part superior a la qual s’accedeix per una rampa és possible veure restes de grans murs delimitant com a mínim 3 espais ben diferenciats. Durant la seva primera visita l’arqueòleg local Miquel S. Jassans atesa la utilització d’enormes blocs petris a la part inferior d’aquests es va referir a l’antiguitat d’ús del conjunt i el va definir com “possible poblat iber”. Encara que les cates efectuades en aquella ocasió en el recinte núm. 1 no varen donar els resultats esperats.

poblat-prehistoric-13
… destaca el número 1, un tancat per un mur al qual s’accedeix per una estreta porta. Aquest recinte de 6 per 7 metres d’amplitud es conserva en molt bon estat …

Recentment durant la mencionada neteja efectuada pels excursionistes Joan Josep Estivill i Hilari Aragonès han anat apareixent nombroses evidències que ens permeten parlar amb més certesa d’una primera ocupació d’època calcolítica. Moltes d’aquestes evidències es corresponen amb fragments de ceràmica englobades dins del que coneixem com a cultura del vas campaniforme (2900-1700 aC) comuns en tota la zona. Destaca un morter de grans dimensions i alguns fragments de metall.

poblat-prehistoric-03
… han anat apareixent nombroses evidències que ens permeten parlar amb més certesa d’una primera ocupació d’època calcolítica.

No obstant això El que més crida l’atenció ha estat la troballa d’un fragment de roca volcànica que evidentment no pot tenir origen en nostra geografia. En consultar sobre aquesta trobada un tècnic de l’IPHES, a partir d’una simple observació ocular i tàctil ha emès una hipòtesi plausible però no confirmada (perquè no s’ha fet cap estudi ni investigació acurada sobre la pedra). Segons les seves paraules es tracta de Siriana una roca importada de Síria o Armènia durant el S. IX aproximadament. Pel que sembla durant aquesta època va arribar un carregament al nostre territori i per això no és estrany trobar-la en la nostra zona. La pedra podria haver pertangut a un molí manual per moldre cereal, i posteriorment reaprofitada per fregar pells de porc o altres animals i treure’n els pèls i imperfeccions.

Siriana
Segons les seves paraules es tracta de Siriana una roca importada de Síria o Armènia durant el s. IX aproximadament.

En aquestes exploracions superficials també s’han trobat lo que semblen ser pintures rupestres. Només que en aquest cas s’han estat trobades en diversos fragments de roca dispersos en el sòl. Tenint en compte el lloc on van ser trobades haurien pogut desprender’s de la paret d’un sortint però no s’han trobat restes que ho demostrin. Són traços de color negre molt difícils d’identificar.

pintures-alforja
Són traços de color negre molt difícils d’identificar.

És evident que estem en presència d’un poblat d’època calcolítica (edat del bronze) o fins i tot neolítica però el fet de no haver-se dut a terme estudis seriosos i datacions impedeix confirmar qualsevol hipòtesi. No obstant això la proximitat a llocs com les coves del Rufino per una banda o la cova de l’Aleu, la del Nassot, o la bauma dels sacrificis per una altra, no deixa cap mena de dubte. Les coves del Rufino o com se les coneix científicament les coves del cingle Blanc d’Arbolí i el seu entorn més proper constitueixen un lloc provat d’assentament d’una població des d’època calcolítica que amb tota seguretat podríem considerar molt nombrosa.

…  la proximitat a llocs com les coves del Rufino per una banda o la cova de l’Aleu, la del Nassot, o la bauma dels sacrificis per una altra, no deixa cap mena de dubte.

La primera visita, amb finalitats d’investigació, de la que es té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, qui va considerar la riquesa arqueològica de la zona de vital importància en les seves recerques. El conegut arqueòleg  va catalogar alfabèticament un total de 15 cavitats amb les lletres de la A a la N. Lamentablement els forts interessos econòmics fan que tota la zona quedi compresa dins d’un possible permís d’ampliació de l’actual zona d’extracció de la Pedrera dels Crosos.

poblat prehistoric alforja
Encara que no tots són visitables la neteja i recent condicionament del lloc va permetre localitzar un total de 15 possibles habitacles

En l’actualitat accedir al poblat prehistòric és relativament fàcil, gràcies a que el projecte Rutes i antics camins d’Alforja ha condicionat  una ruta per arribar fins allí. La ruta número 10 o ruta de la prehistòria compren a més a més del poblat, les coves del Rufino, la punta del cavall i el laberint del grau d’en Dar. Tot i això per accedir al poblat ha sigut necessari col·locar 3 cables per assegurar passos extremadament perillosos: dos molt pròxims a les escales del Susagno i un altre més a prop al grau de l’Embut. Això facilita les coses però així i tot el recorregut és apte només per experts i sota la total responsabilitat de cadascú. Aquests passos també ens permeten recórrer part de la repisa i accedir a raconades de singular bellesa com el salt del Grinxol o les escales del Susagno. En total aquesta ruta circular abasta els 12 km si s’hi va caminant des d’Alforja i només 6 si es deixa el cotxe a dalt de tot del cingle.

Rogelio Portal Tejo

Propera visita 12 de juliol del 2020

El poblat d’entrecingles és una visita molt recomanada en companyia d’experts i coneixedors del terreny
la pròxima sortida programada l’organitza el GEPEC i es durà a terme complint rigorosament totes les mesures de seguretat imposades per “la nova normalitat”. Els/les participants han de portar OBLIGATÒRIAMENT mascareta i gel sanitari per si són necessaris durant l’activitat.

Dia: 12/07/2020
Lloc: Alforja
Hora: 08.0 0h
Soci/es: GRATUÏT || No soci/es: 10€
Monitor: Hilari Aragonès

+ info i inscripcions: https://gepec.cat/show_events.php?id=1088

Cal portar roba i calçat adequats, aigua i esmorzar. La ruta s’allargarà fins a l’hora de dinar.

Heu de fer una inscripció per cada persona que vulgui participar, ja que necessitem el nom i dos cognoms de tots els assistents. Un cop feta la inscripció via web, i si teniu plaça, rebreu un correu electrònic amb les dades necessàries per a la sortida o activitat.

No es guardarà cap plaça que no s’hagi pagat. Les inscripcions són fins al dia laborable anterior a l’activitat, a les 13.00 h. Les inscripcions fora del termini no s’atendran.

 

 

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.