EL POBLAT D’ENTRE CINGLES

EL POBLAT D’ENTRE CINGLES

by -
0 253

El Quim Balcells ja feia temps que em parlava d’unes restes que hi havia entre cingles i també feia temps que me les volia ensenyar, però va ser amb l’Hilari Aragonès i l’Alfons Barceló, que no fa gaire hi fèiem una visita, amb la intenció de fer-hi una prospecció per si veiem algun indici que ens orientés, per saber quan es construïren aquells murs i quan s’habitaren aquelles construccions.

Poblat-Entre-cingles-00
El Quim Balcells ja feia temps que em parlava d’unes restes que hi havia entre cingles i també feia temps que me les volia ensenyar …

Uns grans blocs que es desprengueren del cingle donaren lloc a cavitats i balmes aptes per a resguard de grups humans. Una té com a sostre una gran llosa i està protegida per uns murs amb una obertura rectangular, que va ser la que escollirem per fer-hi una cala, ja que ens semblà que era la que tenia més condicions. La cala tenia uns 60 X 50 centímetres i uns 40 de profunditat, la prospecció resultà estèril. Va ser l’Hilari, qui s’adonà que la balma havia estat rebaixada més de mig metre en èpoques recents, per fer-la més còmoda i habitable i no haver-te d’acotxar. Aleshores si hi havia algun estrat medieval o prehistòric es va destruir. Segurament quan es rebaixà el terra, també devien restaurar el mur i la porta d’entrada, per això té l’aparença de ser una construcció més moderna.

Si volem saber alguna cosa més d’aquest singular lloc habitat, haurem de fer prospeccions per les altres balmes, o pels tancats dels voltants de l’indret, per mirar de trobar alguna resta…

Si volem saber alguna cosa més d’aquest singular lloc habitat, haurem de fer prospeccions per les altres balmes, o pels tancats dels voltants de l’indret, per mirar de trobar alguna resta, com ceràmiques, alguna eina, estri i poder determinar les èpoques en que s’hi va viure i quan, com i perquè, van ser construïts aquell conjunt de parets i murs.

A primer cop d’ull, el paratge té tota l’aparença d’una construcció Iber, tant per la situació enlairada, com per la grossor dels murs. Em recorden l’emmuralla’t del poblat iber de Sant Miquel de Vinebre,  però també podria ser de l’edat del bronze, pel context on es troba, perquè el conjunt de balmes està situat en el mateix estrat d’entre cingles, on s’hi troben les coves d’Arbolí a uns dos quilòmetres a l’oest, i per la part occidental, a un quilòmetre hi ha la cova de l’Aleu. En aquesta part entre cingle Roig i cingle Blanc, l’espai té una mica més d’amplada i alhora sembla menys esquerp. El fet que l’indret estigués rodejat de jaciments de l’edat del bronze i no sols en les dites coves, sinó que les balmes de sota el cingle Roig també estaven habitades per gent d’aquella època, fan sospitar que aquest indret també l’ocupessin individus d’aquella cultura, si més no, en el seu darrer estadi.

Poblat-Entre-cingles-02
Uns grans blocs que es desprengueren del cingle donaren lloc a cavitats i balmes aptes per a resguard de grups humans.

Les coves dels cingles van estar habitades des del bronze mitjà (cultura del vas campaniforme), seguit del bronze final (ceràmica de cordons) i finalment els habitants de les coves adoptaren la cultura Iber, introduïda pels pobles grecs i fenicis. En aquesta darrera fase, aquella gent, toparen amb la cultura romana, i els primers contactes que tingueren havien de ser violents. Els uns posseïdors del territori i les mines de coure, i els altres invasors amb una cultura expansiva. Només com a hipòtesi, en aquesta fase d’enfrontament entre dues cultures, podrien haver-se fet aquells murs per a protegir-se i defensar de l’invasor.

Només com a hipòtesi, en aquesta fase d’enfrontament entre dues cultures, podrien haver-se fet aquells murs per a protegir-se i defensar de l’invasor

Poblat-Entre-cingles-06
Una té com a sostre una gran llosa i està protegida per uns murs amb una obertura rectangular …

De fet és una constant en la història del poble Iber. La població autòctona adoptà les cultures gregues i fenícies, dues cultures que més que invasors eren comerciants, introduïren a les costes mediterrànies els seus costums, tècniques, art, però quan aquests toparen amb els romans, hagueren de fortificar els seus poblats amb gruixuts murs per defensar-se, ja que es tractava de gent bel·licosa. Malgrat l’oposició i la defensa de la població indígena, el poder i el nombre de l’invasor era molt més gran  i hagueren de sucumbir.

 Esperem indagar i trobar materials per saber més del nostre poblat i comprovar si es tracta d’un assentament de l’edat del bronze, iber o medieval

En el cas de les coves del cingle, veiem que entre els dos pobles ibers i llatins, hi hagué intercanvis comercials i trobem les mateixes ceràmiques campanianes importades des de la regió de la Campània de l’actual Itàlia, tant a la vila romana de les Barqueres, com a la cova  C del cingle  també dita cova del Rufino. En aquesta fase, qui habitava a les coves, varen assimilar els costums de l’invasor i adoptaren la cultura romana i finalment abandonaren coves i cingle.

Poblat-Entre-cingles-05

Ja hem dit a l’inici, que tot eren hipòtesis, però la gent que habità en el Poblat d’Entre-cingles, podria haver seguit la mateixa trajectòria, el mateix destí, que els habitants de les coves del Rufino i la Cova de l’Aleu, tant per l’emplaçament com els indicis.  Esperem indagar i trobar materials per saber més del nostre poblat i comprovar si es tracta d’un assentament de l’edat del bronze, iber o medieval.

Miquel S. Jassans
Fotos: Alfons Barceló

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.