El Mirador. Motllor al Priorat

El Mirador. Motllor al Priorat

by -
0 2932

En cada home, en cada comarca, en cada indret de la terra hi ha quelcom de remarcable. Un punt, un distintiu que sobresurt. Així en l’esfera orogràfica trobem que per damunt ďaquesta munió de turons que s’encimbellen a la nostra terra, cada poble ha lloat el més alt per fer-lo entre la seva nissaga el rei sobirà.

Per sobre dels quals es dreça arrogant amb els seus 922 m. el nostre MIRADOR.

El Montcaro, sobre Tortosa, és el gegant de la província; el Tossal de la Baltasana, el rei de les Muntanyes de Prades; la solitud del Puig de Gallicant col·locat al punt que domina sobre aquells cingles. Tenim la Mola de Colldejou, la Miranda de Llaveria, el Balcó del Priorat a la Figuera, la Cogulla i la Corbatera en el Montsant, i per nosaltres, Déu ens ha donat també un cim, un reitó, que si bé no aconsegueix l’altura de molts altres la seva privilegiada situació el col·loca entre les que gaudeixen d’una visió més vella i encisadora. A banda i banda van elevant-se gradualment els seus companys per sobre dels quals es dreça arrogant amb els seus 922 m. el nostre MIRADOR.

Com àliga senyorial damunt uns accentuats vessants guarda als quatre vents, valls i muntanyes. Al N., després de Cornudella, el Montsant barra l’horitzó. Per sobre Albarca es veu enllà de la Serra de la Llena els Pirineus blancs com senyera de pau llunyana. Al NE., la munió de cingleres de les Serres de Prades van prestant-li el més bell espectacle; Siurana com una visió sobre la roca, el Puig de Gallicant a faisó com un cràter volcànic. Les casetes d’Arbolí semblen un niu de roquerols entre els penya-segats, el Tossal de la Baltasana sobresortint més que tots… A l’orient, el llogarret de la Mussara com un borrelló de neu arran l’abim; la nostra vall gerda i frondosa amb el poble com una postal condecorada. Entre la serra de Sant Pere i les de l’Albiol, pel coll de la Batalla, s’albiren les serres del Francolí i la Conca de Barberà. La plana del Camprera Puigcerver afalagada amb la mar llatina. L’una rera l’altra les serres de la Garrantxa, la Teixeta, l’Argentera, Escornalbou i a últim terme l’imponent Mola de Colldejou. La celebèrrima font del Grèvol és al SO., amb el poble de Porrera clofat entre una munió de muntanyetes pissarrenques tant característiques del Priorat. A la tarda es veu l’Ebre, que solca argentat la plana de Móra coronada per les serres de Cardó i barrant l’espai els majestàtics Ports de Beseit. Es divisa a ponent un bocí de taca del riu Siurana i també el poble de La figuera amb la serra de Cavalls per decoració. Finalment, al NO., el Montsant segueix barrant la visió per damunt les tan notòries i originals ondulacions prioratines.

No és aquest però el més bell encís del nostre guarda. A l’entorn seu, la natura hi protagonitza el drama més abassegador. A l’hivern, quan les boires del riu, a ponent, s’arrosseguen com una serp enroscada pel llit de l’Ebre i van remuntant les valls prioratines, arriba un moment, quan l’estratagema és al seu punt culminant, que tot el Priorat és un mar de broma, i sols l’infinitat de pujols van guaitant com illes disseminades graciosament. Entre tant, el sol declina a poc a poc.

Les diverses capes ďaire que des de l’ínfim nivell del núvol ajaçat van succeint-se fins les extremes altituds del firmament, donen una diversitat ďagrisats incandescents, i els perfils de tantes serralades són bellament distingits com si en els seus fons els exèrcits de Vulcà hi alenessin tota la seva ignea fusió. L’astre rei va prenent…

(text inacabat) de Josep Fusté Grifoll.
Article aparegut a la Publicació nº12 de les Edicions de l’Ateneu Cultural Josep Taverna. 

Al Mirador  conflueixen els termes d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera.

El Mirador situat al nord seguint la cresta de la serra, és el punt més elevat del terme d’Alforja amb 915 m. Aquí conflueixen els termes d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera. Al seu cim hi ha un pessebre, obra dels germans Jassans que s’acostuma a visitar anualment l’últim diumenge abans de Nadal.

el-mirador-00

Descripció de la ruta

Aquest itinerari transcórrer en la seva primera part pel camí vell de Cornudella. Si es deixa el cotxe al Parc, és necessari travessar tot el poble i agafar el camí de Sant Antoni passant per la Creu de Pedra i la Creu de Ferro, on es comença a ascendir suaument fins a arribar al Coll d’Alforja. Un punt on també es pot aparcar i des d’on també es pot iniciar el camí. A partir d’aquí agafem una pista forestal fins a una corba pronunciada, lloc on es deixa la pista per continuar per un senderó amb un fort desnivell que ens condueix per la cresta de la serra al Mirador. Per tornar al poble, podem recular per on hem vingut o una altra opció és continuar pel mateix camí per la cresta de la Serra del Mirador fins al Coll de Cortiella, per tornar a Alforja pel camí de Porrera o una mica més enllà, quasi arribant a l’ermita, pel camí de Puigcerver.

mollo

Fitxa tècnica

Recorregut fins al Mirador: 8 Km
Desnivell aproximat: 560 m
Durada: 2.30 h
Dificultat: Mitjana (Practicants habituals)
Ruta no senyalitzada

Nota: El pessebre dels germans Jassans està situat uns metres més avall del monòlit de pedra que senyala el cim del Mirador. Aquí es pot estampar la firma en un quadern. Es prega respectar el lloc i deixar-ho tot tal i com està.

Galeria de fotos

Altres Autors
Gairebé qualsevol persona pot publicar gairebé qualsevol contingut en la nostra revista si, tracta un tema d’interès per a Alforja i zones limítrofes. Alforja Stark no és responsable de les opinions recollides en els continguts ni expressades pels respectius autors o participants d’aquest lloc web.

NO COMMENTS

Leave a Reply