El Castell d’Alforja

El Castell d’Alforja

by -
2 3878

Sempre ens havien dit que el Castell d’Alforja era d’època medieval i construït pels musulmans.

Fa uns anys que amb el Josep Moran Ocerinjauregui graduat en Arqueologia Hispànica, vaig ensenyar-li el pany de mur i la torre del castell d’Alforja, comentarem la seva filiació i procedència i després d’observar la manera de com estava feta i els materials usats en la seva construcció, va assegurar, malgrat no haver-hi cap testimoni arqueològic, que es tractava d’una construcció romana. De moment em va xocar perquè sempre ens havien dit que el Castell era d’època medieval i construït pels musulmans.

Després de la primera notícia i repassant els moments històrics de la nostra vila, vaig començar a veure clar que l’afirmació de Moran tenia sentit. Primer que els àrabs deixaren molt poc rastre per la nostra comarca, excepte Siurana.

A Alforja de testimoni clar del seu pas per aquesta vall, només hi ha el mateix nom d’Alforja, que té el significat de grau, pas, coll, això és, un indret per passar, cosa que fa pensar que primer donaren el nom al coll d’Alforja i en perdre sentit alforja com a nom de coll, i  afegiren el genèric coll donant com a resultat “El Coll del Coll”, fenomen freqüent en la nostra geografia.

L’altre testimoni, és el nom de la partida de Les Saloquies. Aquesta es troba ben bé tocant al coll d’Alforja i pren sentit amb el significat que té el nom salòquia, que vol dir lloc elevat i de vigilància. Segurament que a la partida hi va haver una torre per vigilar el pas del Coll cap al Priorat. A part d’aquests dos noms no hi ha cap més rastre del pas per aquestes terres del domini musulmà.

El món romà sí que ens deixà diverses evidències a la nostra comarca

El món romà sí que ens deixà rastre perquè tenim la vila romana de les Barqueres que ha proporcionat ceràmica sigil·lada, campaniana, fragments de vidre, de plom i un enterrament amb “tegules” en que les restes humanes estan dipositades al Museu Arqueològic de Tarragona. En fer el camí nou de les Barqueres es desenterrà un “dolium”, gerra d’oli. També hi ha restes del pas dels romans a les coves del “Rufino” amb diversos fragments de ceràmica campaniana, i finalment el castell d’Alforja.

Reconstrucció de com era l’antic castell d’Alforja.

La Mireia Salvadó Pellissa (la meva filla), va fer un treball de recerca per la carrera d’arquitectura, la qual tractava de reconstruir i analitzar l’estructura medieval d’Alforja.  Junts vam visitar un bon nombre de cases del nucli antic, prenent les mesures dels murs i la configuració dels recintes que emmurallaren la vila. Vam veure la part posterior del que anomenem la Muralla i aleshores és quan ens adonarem de com va ser el Castell d’Alforja.

castell-alforja-14
La torre, un dels pocs elements que queda del castell d’Alforja

La Mireia Salvadó Pellissa va fer un treball de recerca que tractava de reconstruir i analitzar l’estructura medieval d’Alforja

El que anomenem “Muralla” era el mur occidental del Castell i la part exterior, era on avui hi ha les cases adossades. A la casa de cal Dr. Anton Taverna en fer-hi obres deixaren al descobert una de les sis torres que tenia el Castell, i que és el que ens donà la data que ens faltava per deduir com era l’estructura abans de la seva destrucció. També com a referència, hi ha el record d’unes restes de torre que hi havia al terraplè que es buidà en fer l’actual plaça i l’emplaçament d’aquestes restes, coincidien en trobar-se enfront d’on es troba la torre de ca l’Anton Taverna, finalment com a tercer element, teníem l’actual Torre.

castell-alforja-02
L’autor al costat de la maqueta d’Alforja feta per Mireia Salvadó Pellissa

Fent les triangulacions d’aquests tres punts com a referència, vam poder establir la planta de com era l’antic castell d’Alforja. Basant-nos en les mesures que resten dempeus i guiant-nos per altres castells de l’època, podem dir; que la construcció era de planta rectangular i devia amidar uns vint-i-cinc metres de llargada per uns quinze d’amplada, que els quatre vèrtexs el defensaven quatre torres quadrangulars i que per la meitat de la seva llargada, hi havia a banda i banda, seguint la llei de la simetria, dues torres adossades al mur de tal manera que es tractava d’un castell de caràcter militar i defensiu.

Fent les triangulacions vam poder establir la planta de com era l’antic castell d’Alforja

castell-alforja-castrum
Era de planta rectangular i devia amidar uns vint-i-cinc metres de llargada per uns quinze d’amplada. (Reconstrucció virtual feta per l’autor)

Segurament, tenia dues entrades una acarada al sud per on hi ha cal Pere Estivill i l’altre al nord per la part de cal Xavier Pujals, controlant així el pas del grau d’Arbolí, els habitants de les coves i l’extracció de mineral de la mina dels Crosos.

La seva construcció també indica que es tracta d’una factura romana

La seva construcció també indica que es tracta d’una factura romana. Aprofitant que el turó on està emplaçat és de sauló, es va fer una rasa d’una profunditat semblant a l’alçada que havia de tenir la fortalesa, la rasa, feia la funció d’encofrat, després, amb el sauló extret, calç i pedra es reomplia amb l’argamassa obtinguda. Posteriorment es buidaven els costats fins a deixar al descobert els murs resultants que per la part exterior eren folrats de carreus, en el nostre cas carreus de calcàries del cingle Blanc.

(A la casa de cal Dr. Anton Taverna en fer-hi obres deixaren al descobert una de les sis torres que tenia el Castell)

El castell d’Alforja tenia la funció de controlar els passos de la costa a l’interior i  viceversa.

La funció del castell d’Alforja era defensar la vila de les Barqueres i les que hi havia per les ribes de la Riera d’Alforja i la de Maspujols. També pot haver estat un punt de vigilància per a controlar el pas dels minerals procedents de les mines dels crosos i de Cortiella i d’altres més allunyades a més a més de controlar les mercaderies que anaven en sentit contrari de la costa a l’interior.

Miquel S. Jassans
(Diplomat en Arqueologia Hispànica)

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

2 COMMENTS

  1. Segons conversa directa amb estudiosos (geòlegs de la UB) sobre les mines de Mas d’en Mestres ubicades a la Vall de Cortiella, una de les obertures de les galeries superiors serien atribuïbles als musulmans. L’estructura i manera de l’obertura confirmarien aquest fet. Seria un altre vestigi atribuïble a l’època musulmana al terme d’Alforja.

  2. […] El castell d’Alforja d’època romana, era una mola imponent apte per a la defensa i al seu entorn s’hi aplegaven una dotzena escassa de casetes, protegides per la configuració del terreny, una elevació saulonosa al mig de la vall. També hi devia haver unes quantes alqueries disperses a les zones planeres de la Riera. Conquerit aquest castell aviat devien fer el primer clos emmurallat per a protegir els nous estadants. Aquesta primera muralla del segle XII, que potser ja existia quan l’ocupació musulmana, es va fer aprofitant el desnivell que hi ha darrera les tres casetes del Castell, per després circular per les parts posteriors de les cases de cal Magraner i cals Sentissos, després per la part alta del Manegot, (avui Ganagot), i passar per els darreres de l’actual Muralla. […]

Leave a Reply