Diferents aspectes demogràfics d’Alforja en el primer quart del s. XIX (1800-1824)

Diferents aspectes demogràfics d’Alforja en el primer quart del s. XIX (1800-1824)

by -
0 72

Donat la seva importància com a material d’estudi reproduïm íntegrament aquest article, publicat per primera vegada en EXTRA MIRADOR (Centre d’estudis Alforgencs)  número 2  (Any II)  Gener- Juny de 1980. En un article posterior s’actualitzaran algunes dades i s’aprofundirà sobre la relació de la mortaldat de 1809 i la seva possible relació amb una tradició local, que afirmava, que aquesta era a conseqüència d’escampar la terra de l’antic cementiri parroquial pels carrers de la vila.

Diferents aspectes demogràfics d’Alforja en els primer quart del s. XIX (1800-1824)

Un article de les característiques d’aquest d’avui, fa ja temps que formava part de la nostra agenda de treball en les tasques de recerca històrica que portem a terme. En principi, estava centrat el nostre interès en esbrinar les causes i efectes de la mortaldat de l’any 1809 (1); però en posar-nos a fer indagacions i a aprofundir en aquell espai històric concret, tot un ventall de qüestions de diversitat ben àmplia se’ns presentà.

D’entrada, i centrant-nos solament en l’aspecte de les defuncions, no era només l’any 1809 l’únic quant a una mortaldat exagerada -per bé que fos el que més en registrà-. En aquests inicis de l’època contemporània a Alforja, en el 1802 també el nombre de defuncions és excessiu, i d’altres anys, sobretot quant a òbits d’infants, acompanyen (veure gràf. 3).

A ningú no escapa que un fet d’aquesta naturalesa té, forçosament, la seva incidència sobre molts d’aspectes de la vida local. L’economia del moment per exemple, s’ha de veure afectada; i posteriorment, passats uns vint o trenta anys -sense sortir del camp econòmic- si el nombre d’infants morts ha estat molt elevat s’ha de tornar a fer sentir l’afecte regressiu en arribar aquella generació a la seva edat de producció plena. De fet, a Catalunya, el fenòmen que acabem d’exposar es produiex vàries vegades al llarg del passat segle (2).

Tots aquests motius plegats són els que ens feren reconsiderar el planteig de treball inicial, i ens ha empès a realitzar la sèrie de notes demogràfiques que us presentem (òbits principalment).  El moviment demogràfic de l’època tractada, fita per un més ampli estudi en preparació, entenem que és una base prou important per al desenvolupament posterior de qualsevol treball econòmic, social, sanitari o demogràfic tanmateix, que tingui per marc l’actual era contemporània, els inicis de la qual són encara un passat prou proper per a deixar d’ésser important quant a la seva influència.

 EL CONTEXT HISTÒRIC GENERAL

Poc abans del període que tractem s’iniciava l’era del capitalisme amb canvis profunds en les estructures de la societat. Fou el llarg període de les revolucions burgeses (1770-1830) exemplaritzades per la presa popular de la Bastilla, a París el 1789, i que concluïren eliminant els últims vestigis del règim feudal, el que els historiadors anomenen “l’Antic Règim”.

Els conflictes bèl·lics internacionals, i sobretot els efectes directes de les guerres amb França -la Guerra Gran, i l’anomemenada pel poble Guerra del Francès (1808-1810 agreujaren la crisi que des de finals del XVIII es venia patint. D’aquesta època diu Nadal i Farreras: “Els trasbalsaments d’immigració, de refugiats polítics, efervescència camperola i mobilització popular per defensa de la pàtria i la religió, com portaren per a sumir la Catalunya pagesa, tan pròspera durant el XVIII, en una prostració inimaginable a primers del s. XIX” (3).

El món pagès, doncs, amb la baixa de preus que també s’hi combinà, es veié abocat a situacions d’extrema misèria en disminui, llurs ingressos de manera catastròfica (4).Cal tenir en compte igualment, que en una guerra l’ocupació d’un indret per part dels combatents portava aparellada -a més que aquests vivien de la terra-, que alhora reclamaven impostos que calia satisfer de forma immediata per mor a les possibles repressàlies, i això, era la ruïna per a moltes famílies.

Es comprèn una mica que amb tots aquests canvis que s’operaven en les estructures de la societat, i la crisi que això comporta, la vida política fos tan turmentada. Efectivament, en el període estudiat té lloc la Guerra del Francès, la liquidació de la constitució de 1812 per part de Ferran VII, la reimplantació de l’absolutisme, la revolució burgesa del 1820, els intents desamortitzadors duts a terme durant el Trieni que abonaren el terreny, en la Catalunya rural, per la reacció dels tradicionalistes expressada en la Regència d’Urgell (1824, …tot un seguit d’importants aconteixements que abocarien posteriorment en les diferents guerres civils que patí el país (les carlinades).

LA FOBLACIÓ D’ALFORJA

Donada, doncs, una ullada general a la situació de l’època anem al cas que ens ocupa. Esdevé la primera consideració: les dades demogràfiques per aquesta part del segle són del tot imprecises, car no hi ha cap tipus de cens (el primer cens oficial fou el del 1857). Per tant només podrem saber aproximadament quina era la població de la vila, a través de mètodes indirectes; és a dir, agafantlin cens anterior i un altre de posterior i seguint l’evolució demogràfica, amb el llibre d’ebits i baptismes principalment, en l’espai que va entre ambdós períodes coneguts. De tota manera cal reconèixer les limitacions que això comporta.

D’entrada, dues dades importants a retenir: el cens del Comte de Floridablanca el 1787 fixa per la vila una població de 2.074 habitants. El del 1860 en dóna 2.018. La població, aparentment estancada (5).

 EL PRETÈRIT PROPER: EL CENS DE FLORIDABLANCA (1787).

Reculant a una època anterior hem cregut necessari transcriure ací, íntegrament, les dades d’Alforja d’aquest complert cens que fa ja algun temps publicà -la part relativa de Catalunya- l’ insigne historiador reusenc Josep Iglésies (6).

La realitat del mateix (gràfs. 1 i 2) és, al nostre entendre, desconeguda en l’actualitat per gran part dels moradors de la vila, i això, és ja un altre justificant de més per a publicar-la aquí.

D’immediat és ressaltable la joventut de la població, ja que comprovem com prop del 76% no tenia encara 40 anys; mentre que el 55.5% del total no arribava tampoc als 25 anys. També un altre factor a considerar és l’apartat referent a les professions dels censats (gràf. 2). A través d’ell, tenim una idea exacta de quina era la composició social de la vila en aquell moment. La partida més important, i per tant la principal dada per a la reflexió és, sens dubte, la relativa als jornalers, que representen més del 63.5% de la població total activa, i que era de 769 persones.

CENS DE FLORIDABLANCA 1787
Gràfic: cens

Junt a l’àmplia capa social de proletariat agrícola que constiueixen els jornalers, caldria també considerar els pagesos (“labradores en l’original), car molts d’ells no podien ésser lògicament grans propietaris. Tot plegat tenim que si sumem el 26% que representaven aquests amb el percentatge de jornalers, gairebé el 90% de la població tenia base econòmica principal l’gricultura. De la resta, més de15% ,eren menestrals, a classe aquesta, que sovint feia la competència amb llur pobresa amb els més pobres dels jornalers (7).

grafic-2
Gràfic 2: Professions

 EL MOVIVENT VEGETATIU

No pensem que les condicions d’estructura social que apuntàvem en l’anterior apartat, variessin substancialment én els 13 anys que separen el cens de Floridablanca del primer any del segle, car fins avui, cap dada no ens indueix a fer-nos-ho creure.

grafic-3
Gràfic 3: Defuncions

 

Val a dir que la principal font documental que ens ha servit ací, són els llibres d’Obits i de Baptismes de la Parròquia (8), si bé, aquest últim més superficialment (9). En el total del període registrem: quant a òbits de”cossos i albats.(10), la defunció de 2195 per sones (1282 albats i 913 cossos); quant a baptismes un total de 2430. Per tant el creixement teòric hauria d’ésser 235 hab. Ara bé, cal tenir present els fenòmens d’immigració-emigració, la guerra, etc. El que sí que és notori, és que després de la mortaldat del 1809 (com a exemple del més clar període regressiu) hi ha una davallada important de naixements, degut probablement, als efectes de la pesta i de la Guerra del Francès; i al final del període, una nova davallada ens fa pensar amb les convulsions entre liberals i absolutistes (preludi de les carlinades) que la vila visqué intensament.

grafic-4
Gràfic 4: Baptismes

LES PESTES

Acabaríem aquesta breu notificació de dades fent-nos ressò de les pestes; o millor dit, de les probables pestes -car enlloc ens ha aparegut aquesta denominació-. No obstant, queda palesament demostrada(gràf.3) una situació anormal en el 1802, amb 197 def. i el 1809, amb 248 també el 1814, el 1819 i el 1823 són importants quant a mortaldat infantil (11).Així, ben pocs dubtes se’ns plantegen a l’hora de qualificar els dos primers com a anys de pesta per la vila.  Ja és diferent a l’hora de manifestar quina fou la malaltia o malalties que causaren res trall.

Podem dir que en tot el període és una constant l’elevació de defuncions en els mesos més calorosos. Seca (aigües dolentes) i males collites (gana), pogueren esdevenir causes de la mort de bon nombre de veïns.

Per últim, avui estem en situació de desmentir una teoria que manteníem sobre la pesta del 1809 (12) . Recollint una tradició local, afirmàvem, que aquella pesta era a conseqüència d’escampar la terra de l’antic cementiri parroquial pels carrers de la vila, en fer el pati de ca l’Aleu. Ens equivocàvem en datar com de probable trasllat del cementiri al lloc actual, l’any 1802. Llegint íntegrament el llibre d’òbits trobem una anotació que fa referència a la inauguració del de Les Creus amb l’assistència de “un Gentío gran de la Població el dia onse de Novbre. de mil vuit cents vint y un”.(13). En el 1809, de terra, essent encara l’únic cementiri amb funcionament el de la parròquia, és inversemblant que ningú n’escampés, en tot cas això, si fou, seria més endavant.

NOTES

(I) Conjuntament amb J. Fuster, tenim un recull de dades emmarcat en l’obra inèdita que sota la seva direcció portàvem. El títol particular del cas que ens ocupa és “la pesta del 1809”. Moltes de les qüestions que hi plantejàvem són ja superades. No obstant, ens adonàrem que calia una revisió dels nostres conceptes sobre la demografia local.

(2) COMES,P.-VERGES, 0.- RUIZ CALONJA, J. “Història Contemporània de Catalu-nya”. Ed. Teide, Barcelona 1978, pàgs. 7, 8 i 9.

(3) NADAL i FARRERAS, Joaquim .Catalunya al s. XIX”, G.T. l’Avenç n9 1, Barcelona 1978, pàg. 8.

(4) NADAL i FARRERAS, Joaquim, opus. cit. pàg. 9.

(5) Les dades del cens de Floridablanca amb 2.074 hab. són, fins el present, les que donen el màxim de població històrica coneguda.

(6) IGLESIES, Josep. “El cens del Comte de Floridablanca, 1787 (Part Catalu-nya)”. Fundació S. Vives Casajuana, Barcelona 1969.

(7) Es fàcil trobar en el llibre d’bbits alguna partida de gent d’oficis (cor ders, boters, espardenyers…) amb una anotació al marge que resa: “pobre de l’hospital”.

(8) Ací hem utilitzat el vol. 1 dels llibres d’bbits i els 4 i 5 dels de baptismes.

(9) L’entorn social i la por a morir amb pecat, portava els pares a batejar llurs fills, com a molt, dos dies després de néixer. El llibre de baptismes recull per tant la majoria dels naixements i ens resol el fonamental del problema.

(10) Denominaven, com “albats”, tots aquells infants que encara no havien rebut el sagrament de l’Eucaristia que llavors s’administrava entre els 10 i 11 anys. Els “cossos” eren la resta de veins.

(11) Modernament es considera mortaldat infantil l’enregistrada no, és entre els menors d’un any.

(12) FUSTER, J. – MARTORELL, A. Obra inèd. cit. (mecanografiada).

(13) Llibre d’bbits…” cit. vol.1, Arxiu Històric Parroquial d’Alforja (A.H. P.A.) fol. 130 envers.