Descobert un possible menhir a la vall de Cortiella a Alforja

Descobert un possible menhir a la vall de Cortiella a Alforja

by -
0 976
 

Fa uns dies se’ns va comunicar la notícia del descobriment d’una roca la qual, ateses les seves proporcions i altres factors, pot ser considerada un menhir. La troballa es va produir el mes d’octubre durant una batuda duta a terme pels excursionistes d’Alforja pels voltants de Puigcerver amb el propòsit de localitzar exemplars d’estepa Populifolia. Una espècie vegetal molt poc comuna a Catalunya de la qual ja parlem en aquestes pàgines.

… ateses a les seves proporcions i altres factors, pot ser considerada un menhir, el tercer en tot Tarragona

El monolit es troba emplaçat en una cima o lloc  prominent (exactament a 600 m d’altitud) des del qual es podria contemplar una àmplia vista. Encara que en l’actualitat un bosc jove (d’uns 50 anys) integrat fonamentalment d’alzines i alguns pins dificulten la visibilitat. No gaire lluny de la pista que s’endinsa a la Vall de Cortiella entre el Mas de’n Mestre i l’explotació vitivinícola Mas del Botó.

menhir Alforja
El monòlit es troba emplaçat en una cima o lloc prominent des del qual es podria contemplar una àmplia vista. Encara que en l’actualitat un bosc jove dificulta la visibilitat.

Presenta almenys 3 arestes molt ben remarcades, aquestes li confereixen un aspecte bastant rectangular. Un dels seus costats és quasi un quadrat de 200 cm d’altura per 240 cm d’ample. Encara que hi ha senyals que evidencien que podia haver estat més alta, i fins hi tot haver acabat en punta. La seva base, bastant ample i en general les seves proporcions no es corresponen amb les clàssiques formes esveltes i cilíndriques a les que estem acostumats, però molts dels monòlits utilitzats en les alineacions de Carnac posseeixen el mateix aspecte.

En un ampli espai a la rodona és possible observar grans blocs de pedra. I l’àrea circumdant mostra evidències d’haver sofert alteracions antròpiques

Lo que si resulta evident és el fet d’haver estat col·locada verticalment des d’una posició horitzontal. Fins i tot podria haver estat portada des d’una posició propera fins a situar-la just a la cúspide damunt d’una altra gran pedra que li serveix de plataforma. En un ampli espai a la rodona és possible observar grans blocs de pedra. I l’àrea circumdant mostra evidències d’haver sofert alteracions antròpiques: aplanament del terreny, moviments i col·locacions de pedra en determinats llocs… que incita a creure que ens trobem davant un possible espai remarcat per pedres o quelcom semblant a un cromlech.

menhir Alforja Tarragona -0002
La pedra presenta al menys 3 arestes molt ben remarcades, aquestes li confereixen un aspecte bastant rectangular. Un dels seus costats és casi un quadrat de 200 cm d’altura per 240 cm d’ample.

Les construccions megalítiques com a activitat, van tenir lloc fonamentalment durant el final del Neolític i principis de l’edat del Bronze, un període comprès aproximadament entre el 3000 a.C. i el 1500 a.C. fa uns 5000 anys (hi ha qui parla de molt més enllà). No podem oblidar que tota aquesta zona va estar habitada en aquesta època com a conseqüències d’importants vetes minerals. Fins hi tot hi ha evidències (que algun dia revelarem) de lo que avui coneixem com l’ermita de Puigcerver s’assenta on anteriorment va existir un lloc de culte precristià  segurament relacionat amb els mateixos que van explotar els recursos miners de la vall de Cortiella. Una hipòtesi que explica la tradició d’encendre fins a finals del segle XIX enormes fogueres davant de l’ermita durant la nit de sant Joan i que va acabar convertit en la llegenda de l’aparició d’una verge.

 

En el mapa cartogràfic de l’editorial Piolet de l’any  2008 apareix un lloc denominat “La roca del llamp”

No podem deixar de destacar un fet que ens resulta bastant rellevant. En el mapa cartogràfic de l’editorial Piolet de l’any  2008 apareix un lloc denominat “La roca del llamp”. La seva  ubicació en el mapa està a menys de 1000 metres del nostre menhir però a l’altra banda de la vall de Cortiella a la serra que el separa amb la vall de la Garranxa. La gent de Porrera coneixen aquesta roca des de sempre malgrat això l’Hilari i jo hem recorregut diverses vegades la zona sense descobrir res més significatiu que una gran roca aflorant entre la vegetació.

menhir Alforja Tarragona -0004
… hi ha senyals que evidencien que podia haver estat més alta, i fins i tot haver acabat en punta.

Els autors clàssics de Roma anomenaven a les destrals prehistòriques lítiques com roques o pedres del llamp. Més endavant qualsevol pedra semblant a la que no se li podia trobar una explicació eren: restes de la guerra del cel i utilitzades per l’arcàngel Sant Miquel (el nostre patró) per a expulsar a Satanàs i als seus dimonis. Per extensió els inexplicables menhirs també varen ser coneguts com: pedres del llamp.

Té alguna cosa a veure el nostre menhir amb lo que des de Porrera es coneix com la roca del llamp? Qui ho sap? A Alforja ningú coneix lo que és la roca del Llamp i tot i estar en el nostre terme no apareix el topònim en “Noms de lloc i de Persona d’Alforja i Cortiella” de Miquel Salvadó Jassans. En canvi en el mencionat volum es parla de “la terra blanca” ubicant-la en el mateix lloc on els de Porrera ubiquen la roca del Llamp.

… el Marcel Martí (de Porrera) em va parlar de la roca del Teix una gran pedra quadrada de 2×2 m ubicada dalt de tot d’una turó i just en el mateix lloc on vàrem trobar el menhir

Arribat s fins aquí vaig pensar que una conversació amb el Marcel Martí podria aclarir-me les coses. Tot i els més dels seus 80 anys conserva una gran memòria i no hi ha a Porrera ningú millor que ell per a parlar de la zona. La seva pròpia finca no dista molt ni de la roca del llamp ni del nostre recent descobert “menhir”.

Doncs bé sense fer menció del nostre descobriment el Marcel em va parlar de la roca del Teix una gran pedra quadrada de 2×2 m ubicada dalt de tot d’un turó  i just en el mateix lloc on vàrem trobar el menhir. L’únic que no coincideix és que ell el recorda visible des de molt lluny  i en l’actualitat,  gràcies a la vegetació que l’envolta això ja no és possible.

menhir Alforja Tarragona -0005
Lo que si resulta evident és el fet d’haver estat col·locada verticalment des d’una posició horitzontal. Fins i tot podria haver estat portada des d’una posició propera fins a situar-la just a la cúspide damunt d’una altra gran pedra que li serveix de plataforma.

De que el nostre menhir i la roca del Teix siguin la mateixa cosa, no em queden molts dubtes i és una bona notícia. El fet de que es mencionés a un Teix (del que ja no en queda ni rastre) no fa més que corroborar que no es tracti d’una pedra i un lloc qualsevol. Ja sabem de la importància del Teix i de la seva relació amb llocs de culte en la cultura Celta i en general en l’antiguitat.

Una roca del llamp on no trobem evidencies, una roca del teix on no hi ha un teix però que avui rescatem gràcies a un parell de coincidències fortuïtes. Són claus que hem de desxifrar… o no. Incògnites que s’entremesclen i s’esvaeixen, però que resisteixen el pas del temps i a travessen les zones fosques de la història fins a arribar als nostres dies.

De que el nostre menhir i la roca del Teix siguin la mateixa cosa, no em queden molts dubtes i és una bona noticia que es mencionés a un Teix

Desgraciadament la nostra província de Tarragona no és prolífera en aquests monuments, sense que existeixi una raó convincent per explicar-ho. De moment només es pot constatar la presència de dos menhirs. El primer el coneixem com “La pedra fita de Botarell” i d’ell ja en parlem extensament en aquestes pàgines considerat el monument megalític més meridional de Catalunya. El segon es coneix com la pedra alta de Can Ferrer i es troba ubicat al municipi del Montmell a la comarca del Penedès. Encara que el nostre: la roca del Teix es tracti d’un menhir poc ajustat als canons establerts, és una sort poder dir que tenim al nostre singular municipi una meravella prehistòrica d’aquest estil, el tercer de tota Tarragona.

Menhir--Roca del Teix
La central eòlica del Vedat del Pany a uns pocs passos, amenaça amb alterar negativament l’entorn, perjudicant, destrossant i deteriorant de manera irreversible el nostre paisatge …

Engrossiria com ja sabem una extensa llista d’antigues meravelles que ja coneixem: les pintures de la cova de l’Aleu, els jaciments prehistòrics de la cova del Rufino, el santuari dels sacrificis, i per què no la monumental nevera del Ginoteta o la Cistus Populifolia única en tota Catalunya. Tots, d’una o altra forma, amenaçats pels depredadors del paisatge o per l’oblit de les administracions, no sabem quina cosa és pitjor.

Desgraciadament com ja sabem el nostre menhir no és lo únic que s’aixeca per aquella zona vigorosament en pos de les altures. La central eòlica del Vedat del Pany a uns pocs passos, amenaça amb alterar negativament l’entorn, perjudicant, destrossant i deteriorant de manera irreversible el nostre paisatge, la nostra manera de viure i ara també part de la nostra història.

Rogelio Portal Tejo

DEMANO QUE S’ATURIN LES OBRES DE LA CENTRAL EÒLICA LO VEDAT DEL PANY

SIGNA EL MANIFEST

 
Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.