Descendència de Ramon de Ganagot

Descendència de Ramon de Ganagot

by -
0 358

El senyor d’Alforja, Ramon Gavalgando, o de Ganagot, tenia un germà de nom Bernat, del qual la història ens n’ha deixat poques notícies. Carreras Candi afirma que Ramon de Ganagot estigué casat dues vegades, sense esmentar el nom de la primera esposa, ni dir si en tingué descendencia. Es casà en segones núpcies amb Domna Saurina (no ens consta la data) i en tingué tres filles: Romeva, Dolça i Gaia.

Ramon de Ganagot es casà en segones núpcies amb Domna Saurina i en tingué tres filles: Romeva, Dolça i Gaia …

La filla gran, Romeva, hereva del seu pare, té un rol preponderant en els inicis del santuari de Puigcerver. Dolça, la segona filla de Ganagot i Saurina, es va casar amb Guillem Despuig, matrimoni del que no en consta la data, ni si en tingué descendencia. Mort el primer espós, Despuig, Dolça contragué segones núpcies amb Guillem Palau, l’any 1211, vivint encara Despuig, Dolça va cedir a sa germana Romeva els drets que tenia a Alforja. D’ella sempre es parla que posseïa una gran bellesa i que es va dedicar a l’elaboració del vi a partir del raïm de la Vall de Cortiella. Gaia, es va casar amb en Guillem Tallada i dels dos no en sabem gaire cosa més.

Dolça de Ganagot
Actualment el celler Mes del Boto (en la vall de Cortiella) produeix un vi que porta per nom Dolça de Ganagot en record de la segona filla de Ramon de Ganagot

Romeva Ganagot es va casar amb Bertrán de Castellet, el 28 d’agost de 1194. Els seus pares, Ramon i Saurina, el dia 26 d’agost de 1194, donen com a dot, la meitat del Castell i terme d’Alforja a la llur filla, Romeva “esposa de Bertrán de Castellet” i cedeixen l’altre meitat a Bernat, el germà de Ramon..

En el testament atorgat el 1 de juliol de 1196 Ramon Ganagot institueix hereva la seva filla gran, Romeva i li confirma la cessió esmentada de la meitat d’Alforja a ella i a Bernat Ganagot; llega a la Canonja de Tarragona el mas de Bernat de Ciurana i mana a Berenguer de Cambrils i als altres cavallers, que són en el terme d’Alforja, que prestin homenatge a Romeva i a Bernat, filla i germà d’ell respectivament. Quatre anys més tard, el 6 de març de 1198, Ramon de Ganagot i el seu gendre Bertrán de Castellet, castlà de Reus, signen un conveni amb Berenguer de Cambrils sobre la possessió d’una part d’Alforja. Ramon de Ganagot va morir el mateix any de 1196.

quadre

Com va passar Alforja a la jurisdicció de la Mitra de Tarragona

Bertrán de Castellet no tingué desdendència del seu matrimoni amb Romeva.  Un cop viuda de Castellet, Romeva Ganagot es va casar en segones núpcies el dia 17 de maig de 1200 amb el noble cavaller Bernat dels Arcs, qui va esdevenir senyor d’Alforja. Bernat Ganagot, el germà de Ramon, fa donació a sa neboda Romeva i al seu espòs, Bernat dels Arcs, el dia 1 d’agost de 1202, dels drets que tenia a Alforja, en virtut del testament del seu germà Ramon i només es reté per a ell la pròpia part del delme. Del matrimoni de Bernat dels Arcs i Romeva Ganagot en nasqueren tres fills: Pere dels Arcs, Romeva dels Arcs, casada després amb Guillem de Boixarós i Saurina dels Arcs, que més tard professà religiosa en el monestir cistercenc de Bonrepòs, al Priorat, prop de La Morera de Montsant, fundat l’any 1215, com a filial de Vallbona de les Monges.

Pere, de caràcter inquiet, refusà el feu de la Mitra i penetrà amb força armada en diferents termes, atacant els castells dels seus enemics …

Carreras Candi descriu així a Pere dels Arcs. ”Pere, de caràcter inquiet, refusà el feu de la Mitra i penetrà amb força armada en diferents termes, atacant els castells dels seus enemics, fins que més tard, envellit i malaltís, penedit dels seus errors i conducta, feu testament el 5 de febrer de 1242”.- (va morir el 6 de juny d’aquell mateix any) – “ i després de dotar degudament les seves dues filles, deixà els altres seus béns al monestir de Bonrepós, on era monja la seva germana, i designà com hereva a l’abadessa, Blanca de Santa Fe, feu un llegat a l’ermita de Puigcerver, alçada pel seu avi – (Ramon de Ganagot) – Va retornar-hi els calzes i llibres robats d’allí, on foren deixats pel seu avi, després de la fundació i va ordenar restituir i reparar els danys causats “. Pere dels Arcs estigué casat i tingué dues filles: Saurina i Elisenda.

bonrepos-07
“ i després de dotar degudament les seves dues filles, deixà els altres seus béns al monestir de Bonrepós, on era monja la seva germana, i designà com hereva a l’abadessa, Blanca de Santa Fe”

L’abadessa de Bonrepós, fet l’inventari dels bén llegats en el testament de Pere dels Arcs i veient que els deutes eren quasi tan quantiosos com les deixes, va vendre, el 5 de maig de 1243, a l’Arquebibe, Pere d’Albalat i a l’Església de Tarragona els castells dels Arcs i d’Alforja, i els llocs de les Benes, Cortiella, Banys, Tascals, Riudecols i Les Irles, deixats en l’esmentat testament, amb les mines de plata (de Cortiella) i altres amb franc alou pel preu de quinze mil (15.000) morabatins .

L’abadessa de Bonrepós veient que els deutes eren quasi tan quantiosos com les deixes, va vendre, el 5 de maig de 1243, a l’Arquebibe, Pere d’Albalat…

Un cop feta la compra, l’Arquebisbe, Pere d’Albalat va acudir al rei Jaume I per tal que li pagués els dotze mil (12.000) biçancis que li havia promés per la renuncia de l’Arquebisbe a Alcira. Jaume I, que es trovaba en el setge de Xàtiva i més aviat necesitava diners, que no pas podia donar-ne, va renunciar als drets que tenia a Alforja i als altres termes comprats per l’Arquebisbe, amb la condició que així aquest ja quedava pagat del deute, Pere d’Albalat ho va aceptar i se n’aixecà acta en el mateix lloc de Xàtiva el dia 9 de febrer de1244.
Així fou com la vila d’Alforja va passar a la jurisdicció de la Mitra de Tarragona.

Mn. Isidre Saludes, pvre
Informatiu d’Alforja Octubre – Desembre 2004

(1) CARRERAS CANDI “Geografia general de Catalunya “. Vol.XI. Tarragona II pl. 643 i cita MORERA :”Tarragona cristiana “Vol. I,pl- 449 i 668 .- BLANCH “Arxiepiscopologi”.cap. XXV.
(2) ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA. (A.H.A.T.) “Index de les Actes de l’Arquebibe J. Manuel Espinosa.Fol. 255,doc.14.
(3)A.H.A.T. Ib.fol. 254,doc, 6
(4)Ib.fol.254.doc. 8
(5)Carreras. Op. Cit.pl.642
(6) A.H.A.T.op. cit. Fol.254.dc.10
(7) A.H.A.T.Op. cit. Fol.255 doc.11
(8) Carreras op.cit. pl.643
(9)A.H.A.T. Op. cit. Fol.255.dc.18
(I0) A.H.A.T. P. Cit. pl. 255.doc. 19.

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.