De neu i de record. Recerca de Josep Fusté i Grifoll

De neu i de record. Recerca de Josep Fusté i Grifoll

by -
0 3808

Apunts sobre la recerca de Josep Fusté i Grifoll

La recerca de Josep Fusté Grifoll aquells primers dies de l’any 1978 va ésser quelcom tan espectacular com inútil i només la pura casualitat ens va tornar el seu cos quasi cinc mesos després. No era tampoc difícil preveure que les característiques de la seva desaparició provocarien una successió d’esdeveniments que abocarien en aquella mena de muntatge cinematogràfic. Tot absolutament oposat a la voluntat i al tarannà del Fusté.

devesa-arboli-06

En silenci, mentre caminava per la neu voltat per la gent que el buscava, pensava que només un accident, un malaurat accident, podria explicar tot allò. Però, sense voler, el meu pensament s’esmunyia ja i com un eco em retornava les imatges d’aquell dissabte, la vigília de la seva partença. Els dos compartíem una particular atracció per la neu, especialment quan omplia els indrets que més coneixíem, i el dissabte al vespre a l’entrada de «cal Cotxero» (el Cine-teatre Nou, llavors) vàrem quedar per sortir de bon matí deixant l’elecció del lloc en funció del temps, doncs semblava que el temporal comencés a amainar.

Els dos compartíem una particular atracció per la neu, especialment quan omplia els indrets que més coneixíem

L’endemà al matí, a les nou, érem a casa seva i excepcionalment – prou ho entenen els que el coneixien – ell no hi era. Vàrem esperar una bona estona – feia fred i espurnejava -. Era molt estrany que el Fusté es comportés així, però llavors no érem capaços ni tan sols d’imaginar els fets que succeïren, o que ja estaven succeint. Entre rialles i bromes ens enfilàrem pel Grau d’Arbolí i a l’arribar ben a prop de l’Embut la neu tornava ja a caure i la boira feia ben difícil continuar.

devesa-arboli-07

Just després de dinar vaig tornar a casa seva; tot estava intacte i no sabia ni podia saber on dinava – en aquell temps eren diverses les cases que l’acollien -. Em sentia intranquil i un pressentiment em va fer pujar amb pas lleuger fins al Miraltos, després del Coll del Mort. Al tornar, a les envistes del poble – xop fins la cintura – es començaven a encendre les primeres llums. No l’havia trobat, ningú sabia res d’ell. Just allí començava per a mi la llarga successió d’esdeveniments que, vint anys després, comencen a desdibuixar-se.

Feia fred, estava sol i la por fou la seva companya durant aquella convalescència.

No vaig pujar al Miraltos per casualitat. Aquest era un lloc que visitàvem darrerament amb una certa assiduïtat -fins i tot ens l’havíem condicionat -. El motiu de la meva visita, però, fou que unes setmanes abans – ja no puc situar el moment amb precisió – el Fusté havia sofert una mena de «defalliment» que l’havia mantingut tres dies pràcticament immòbil en aquell indret. Feia fred, estava sol i la por fou la seva companya durant aquella convalescència.

josep-fuste
Foto: Jordi Olive Salvadó

Certes malalties cardiovasculars poden donar aquests tipus de simptomatologia però el més important és que es poden, i ho fan sovint, repetir. El temps m’ha fet relacionar amb dos fets i és possible que el Pep, aquella nit -el fred, la neu, els records es sentís malament, comprengués la magnitud del problema i prengués una decisió. No puc imaginar-me el Fusté arraulit, esperant la mort com un pollet maltractat, al fons d’una sala d’hospital.

Quim Balcells
Vent de Serè. Núm. 8

Altres Autors
Gairebé qualsevol persona pot publicar gairebé qualsevol contingut en la nostra revista si, tracta un tema d’interès per a Alforja i zones limítrofes. Alforja Stark no és responsable de les opinions recollides en els continguts ni expressades pels respectius autors o participants d’aquest lloc web.

NO COMMENTS

Leave a Reply