La Creu de Formatge al camí de Puigcerver: una mica d’història

La Creu de Formatge al camí de Puigcerver: una mica d’història

by -
0 401
 

De l’antic camí a Puigcerver plagat de creus, la més important de totes és la creu de Formatge. Està ubicada just al coll del mateix nom pel qual es passa de la vall d’Alforja fins a l’hort de Puigcerver i “Les Valls” per la que transcórrer el barranc o riu de les Olles ( o de Les Valls). Comencen aquí també els revolts, el zigzaguejant camí pel qual s’accedeix al santuari de Puigcerver. La nostra creu seguia l’esquema generalment utilitzat per aquest tipus de monument religiós comúnament conegut com a creu de terme, o de pedró. La  seva presència suggeria als viatgers la proximitat de l’ermita i el rés d’una plegaria, d’aquí que també van ser coneguts com “humilladeros”.  Encara que també la seva funció  va poder ser la de delimitar l’espai sacre o en aquest cas les propietats del santuari.

creu de formatge alforja
La nostra creu seguia l’esquema generalment utilitzat per aquest tipus de monument religiós comúnament conegut com a creu de terme, o de pedró.

El nom amb el que popularment es coneix: “Creu de Formatge” deu el seu origen a que en aquest lloc els més ràpids esperaven als més ressagats peregrins per ajuntar-se i iniciar des d’aquí la plegaria del rosari fins a arribar a l’ermita.  La Creu anterior al 1939, tal com podem apreciar en una fotografia de principis de segle, era de ferro i posseïa una rica decoració. Ateses a aquestes característiques hem de suposar que va ser col·locada durant el segle XVIII. Componien el monument, la grada: dos esglaons quadrangulars de pedra, la base, un altre esglaó i a continuació de la grada, i el fust de secció cilíndrica construït també amb petits carreus units amb argamassa. Tot això rematat per un capitell emmerlat  que servia de base a la creu.

creu-antiga
La Creu anterior al 1939, tal com podem apreciar en una fotografia de principis de segle, era de ferro i posseïa una rica decoració. Ateses a aquestes característiques hem de suposar que va ser colocada durant el segle XVIII.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser despenjada del seu pedestal i malmesa tal com els hi va passar a la majoria de símbols religiosos del nostre municipi. No fa molt temps vaig tenir la sort de contemplar l’antiga creu de ferro forjada amb evidents marques i bonys que la feien quasi inutilizable. El pal i el capitell on se sustentava la creu també van ser d’espedaçats. En una fotografia pujada recentment a la pàgina de Facebook “Alforja al segle XX” pel seu autor Salvador Porqueres Sarobé  es possible observar l’estat en el que es trobava l’any 1965 (el que surt a la foto és el Joan Simó).

creu-trancada
En aquesta fotografia pujada recentment a la pàgina de Facebook “Alforja al segle XX” pel seu autor Salvador Porqueres Sarobé es possible observar l’estat en que es trobava l’any 1965 (el que surt a la foto és el Joan Simó).

No va ser fins a començaments dels noranta en que es va recuperar aquest importantíssim lloc. I en aquest moment en comptes de reparar i restituir l’antiga creu de ferro (que encara roman guardada) tal com possiblement va ocórrer amb la creu de la Miranda, es va optar per una creu de pedra. El motiu d’aquest canvi segurament es deu a que s’aprofitar l’oferiment del propi escultor afincat a Alforja, Josep Rull, més conegut al poble com el Pep de la Mata.

El 13 de juny de 1991 en una anotació del llibre d’Actes consta lo següent: Volem que es passi la màquina per arreglar el camí vell ja que si celebrà alguna competició de motocròs i s’arrenquen força pedres … Així aprofitaren que per fer-hi una plaça al començament dels revolts, i que l’anomenada creu de formatge ( es de formació per començar antigament el rés del sant Rosari) posar-hi una creu de pedra que gentilment ha construit l’escultor Josep Rull que reemplaçarà a la destruïda. Els veïns ens donen el terreny que creiem que es necessita sense cap obstacle. Molt agraïts tots al seu gest.

“Fins allí ens va portar al Pep i a mi el Caldú en el cotxe de l’ajuntament i ens vam quedar sols tot un dia colocant cada peça” ens comenta el Quimet Bernat. Recorda també que a punt va estar d’arrancar la petita alzina del costat i que el Pep li va impedir: ” No home que un dia serà gran”

josep rull
Josep Rull va ser un artista incansable i tenia provada experiència en el tema: ja que recentment havia restablert un monument molt similar a Falset

Josep Rull (1990-2001) va ser un pagès, que s’afincà amb trenta anys a Alforja i on i visqué la resta de la seva vida. Amb una edat bastant avançada i de manera autodidàcta va començar a interessar-se en treballar la pedra i tot i així va deixar una prolífera obra. Al moment escometre aquest projecte ja posseïa certa fama o renom i tenia a les seves espatlles la realització o restitució de nombrosos monuments a Falset, la seva ciutat d’origen. Algun d’ells tan notables com la font de les Amades i la Verge Maria al timpà de l’església. El 1998 es va organitzar una retrospectiva amb gran part de la seva obra a la Sala de Cultura. Obra seva també és l’escultura col·locada a la placeta del carrer Verge Puigcerver.

 

Al moment d’escometre aquest  projecte Josep Rull ja poseïa certa fama o renom i tenia a les seves espatlles la realització o restitució de nombrosos monuments a Falset, la seva ciutat d’origen

Josep Rull va ser un artista incansable, sentia un profund amor pel seu Falset natal i pel seu lloc d’acollida Alforja, i a més a més era molt devot. Totes aquestes raons suficients per a sentir-se motivat a donar la creu. Però per si això fos poc, ja tenia provada experiencia en el tema: ja que recentmet havia restablert un monument molt similar a Falset i per aquesta raó segurament hauria observat infinitat d’exemplars semblants aixecats durant els segles XV i XVI corresponents estilísticament amb la tradició gòtic tardà.

 

creu de formatge alforja-2
La imatge de Crist crucificat reposa damunt una base formada per dos caps de querubins que uneixen les seves ales.

El nou fust és de secció quadrada i posseeix inscrit a la pedra el nom “Creu de Formage”, l’any 1991, i la firma de l’escultor. En un dels seus laterals hi ha esculpit un ram de raïm, tal com es pot observar (però en major quantitat) a la creu de Falset. En la creu s’aprecia una notable evolució del seu art, essent la nostra de molta millor talla millor factura que la de Falset. Està rematada amb decoracions al braç i a la part superior del pal. A la part davantera (encarada a l’ermita) apareix la imatge de Crist crucificat amb la mirada aixecada en direcció al santuari i damunt  la inscripció INRI a la part superior. Reposa damunt una base formada per dos caps de querubins que uneixen les seves ales. Potser una referència als dos querubins que guardaven L’arca de l’aliança  col·locats un davant de l’altre units per les seves ales, on es guardaban entre altres coses les taules de la llei en el temple de Salomó a Jerusalem (dissenyada seguint instruccions del mateix Yahveh).

creu de formatge alforja-3
Damunt de la Verge expandint les seves ales en ambdós braços de la creu hi ha esculpit un altre àngel. Aquest no pot ser altre que l’arcangel Grabiel

A la part posterior apareix de menor format una imatge de la verge Maria en aquest cas la Verge de Puigcerver amb el nen Jesús als seus braços. Damunt d’aquesta, expandin les seves ales en ambdós braços de la creu hi ha esculpit un altre àngel. Aquest no pot ser altre que l’arcàngel Grabiel qui se li apareix el sisè mes d’embaràs per anunciar-li que serà la mare de Jesús. Un episodi conegut en l’àmbit cristià com: l’anunciació.  Va ser això el que ens va voler plasmar l’escultor? No ho sabem però com a bon cristià quins motius hi ha per dubtar-ho.

Rogelio Portal Tejo

DEFENSEM PUIGCERVER: Recaptació per aturar la instal·lació de molins al bosc de Puigcerver