La cova de l’alzina i la colònia de rat-penats.

La cova de l’alzina i la colònia de rat-penats.

by -
0 3574

L’avenc del Tronc, com la van denominar els espeleòlegs o Cova de l’alzina com se la coneix a Alforja, forma part d’un sistema de petites cavitats subterrànies interconnectades entre si i que formen en el seu conjunt “Les coves del Rufino”.

Fins no fa molts anys, per a tots els que tenien coneixement d’aquesta cova, era considerada una cavitat independent, va ser per l’any 1982 quan un grup d’espeleòlegs del GES del CMB aconsegueixen comunicar, aquesta i altres dues cavitats més, amb la Cova del Rufino atorgant-li, al total de la cartografia, uns 430 metres de recorregut. No obstant això, com ja expliquem en la primera part d’aquest article, recomanem que la Cova de l’Alzina es visiti com una cova independent, la qual cosa li atorga un desenvolupament de 80-90 m aproximadament.

Com també expliquem en la primera part de l’article cal recordar que estem accedint a un espai que va ser habitat en la prehistòria (almenys com a lloc d’enterrament). És possible que alguns dels nostres avantpassats hagin hàbitat aquestes coves abans de decidir definitivament traslladar-se a la vall i donar lloc al qual actualment coneixem com Alforja. La cova també és molt anomenada per ser l’hàbitat d’una colonia de rap-penats fonamentalment de l’espècia Rat-penat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals. Encara que segons l’Hilari Aragonès també és possible trobar altres espècies com el Rat-penat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale).

Recorregut des d’Alforja

L’itinerari a peu des d’Alforja s’inicia emprenent el Camí antic d’Arbolí, també conegut com a “Ruta del Carrasclet” denominat com PR-C-88. Aquest recorregut apareix detalladament relatat en l’excursió a la cova del Rufino. Recordarem que s’ha d’ascendir per aquest camí fins a una bifurcació a la dreta just al arribar a la paret del cingle. Després d’uns 100 metres hi ha una pujada que ens condueix a una plana de la qual en sortirem per l’esquerra. A uns 30 metres trobarem una segona terrassa de la que parteix un senderó que immediatamet es bifurca en dos, el de la dreta ens condueix directament a la boca del Rufino a partir de la qual es podria arribar a la de l’Alzina. Però si lo que es vol és arribar directament a aquesta última, és millor agafar el senderó de l’esquerra. Trobarem una zona molt aclarida pels escaladors una miqueta més endavant  trobarem l’entrada identificada amb facilitat perquè just al costat esquerre veurem l’alzina a la que deu fer referència el seu nom.

cova-alzina-01
L’alzina que dóna nom a la cova

Exploració de la Cova

Penetrem a la cova a través d’un tobogan, fortament descendent encara que no ofereix majors dificultats. Aquest ens condueix a un saló d’aproximadament 6×6 m a partir del qual parteixen tres conductes. El primer de tots a l’esquerra ens connecta amb la cova del Rufino i la gran esquerda. Aquest tram com ja vam dir no el recomanem, però si per alguna raó algú prefereix fer-ho millor en sentit contrari, òssia des de la cova del Rufino cap aquí (ascendint) i no des d’aquí cap a la cova del Rufino (descendint) per una simple raó. En una cova és menys perillós ascendir que descendir, i fer-ho en aquest sentit et pot portar de cap a un precipici.
Descarrega en PDF el MAPA DE LA COVA DEL RUFINO

cova-alzina-03
Sala d’entrada des d’on parteixen tres galeries

Una mica més a la dreta trobaren dues galeries superposades, la superior més a la dreta acaba sense més després d’uns 15 metres, podem oblidar-nos d’aquesta. Ens endinsarem per la galeria central que s’inicia descendint lleugerament. Després d’uns 15 metres just quan la galeria gira a la dreta, però en un saló alt (situat en un nivell superior) trobarem la colònia de Rat-penats. Si no han sortit a buscar aliments, serà possible veure’ls i pot ser que algun us passi pel costat.  Recomanem apropar-se al lloc sigil·losament i mai enfocant amb les llanternes el sostre fins a estar situats ben a prop. Si prefereixen observar un rat-penat, recordar que cal sostenir-ho per ambdues ales suaument i intentar no deixar les nostres mans a l’abast de la seva boca. (A algunas espècies de rat-penats se li atribueixen hàbits migratoris)

cova-del-tronc-alforja

 

La cova encara continua uns 30 m, després de la sala dels rat-penats, trobarem una fletxa a terra feta amb pedres (com mostra la foto) que ens indicarà seguir recte i no desviar-nos a la esquerra. Una mica més endavant i després de vèncer un desnivell d’un parell de metres cap a baix arribarem a una última sala de considerables dimensions on també és possible trobar algun rat-penat.

Els caçaven per fer experiments

A la nostra anomenada colònia de rat-penats no li han faltat depredadors. Segons s’explica en una ocasió un grup d’excursionistes de Cornudella va sorprendre a un estrany individuo que intentava caçar-los col·locant a l’entrada de la cova una fina malla mentre que des de dins feia soroll per espantar-los. Al ser interrogat va respondre que tenia un laboratori, que els volia per a fer experiments. En veure que la resposta no colava i veient-se superat numèricament pels qui l’interpel·laven va haver d’abandonar el lloc sense les seves desitjades preses. Això per descomptat no significa que no tornés en un altre moment. Sigui com sigui la colònia sembla molt disminuïda, pot ser que no sobrepassi els 50 membres.

La venjança alforgenca

Tant aquestes com altres coves de la zona han estat, des de fa molts anys, visitades sobretot pels més petits. En una ocasió, segons explica el Flautes, en que en companyia d’alguns amics, visitava la cova capitanejats pel Miquel Jassans, aquest va llençar un tros de branca a la colònia de rat-penats provocant una desbandada que va apagar totes les espelmes amb les que s’il·luminaven. El desconcert i la por va durar fins que passada una bona estona va ser possible encendre novament les espelmes.

No sabem si amb ànim de venjança o simple divertiment passat algun temps aquesta mateixa tropa la va embolicar grossa a la plaça de Dalt, en presència de molts a qui els hi resulta difícil d’oblidar. Van clavar amb les ales esteses a un d’aquests rat-penats als porxos de cal Botó  (el Porxo de les discòrdies). Mentre que amb una mena d’arc i unes fletxes fetes de les varetes de ferro d’algun paraigua trencat, practicaven la seva punteria sobre el condemnat. Diuen que cada vegada que el rat-penat xisclava quan els botxins encertaven les fletxes, hi havia qui deia, escolteu com renega.

En qualsevol cas res que no puguem perdonar-los hi a uns nens que actuaven i vivien en un context molt diferent. Trapelleries d’uns nens que acabaven de passar una guerra pels qui jugar amb armes i a disparar a animals com gossos, gats, granotes o ratpenats (dels que es deia que eren la imatge de Satanàs) era el plat de cada dia. No va ser fins que vam ser més grans – em diu el mateix Miquel-  que la societat anà canviant, i els nois ens adonarem que allò era un disbarat. 

Rogelio Portal

Si vols visitar la resta de la Cova del Rufino et recomanem llegir la primera part d’aquest article.

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply