Correllengua 2014 a Alforja

Correllengua 2014 a Alforja

De polvoritzadores de motxilla i altres invents

Els trossos es van convertint en bosc, els pagesos cada cop escassegen més i, de retruc, el seu vocabulari també va desapareixent. Bé, sortosament no tant com sembla. A mitjans d’agost, gràcies a la feina dels voluntaris del Correllengua, el poble es va vestir amb les eines del camp, i joves i grans van poder (re)descobrir paraules que sovint només suraven en el nostre inconscient. O, almenys, és el que em va passar a mi. “Tu encara ets molt tendra”, em deia mentre miràvem l’exposició algun dels molts que hi han col·laborat deixant-los eines. “No en deus haver fet servir mai cap, d’aquests”. Sí, és veritat. Jo no he fet servir mai un sepelín (sí que he plegat avellanes i he collit olives, que consti), però sé què és, a casa encara en tenim algun, tot i que no sabria com escriure-ho. Al Diccionari català-valencià-balear, ni rastre. Als diccionaris convencionals, no cal dir que tampoc. Però sí que està recollit en algun lloc: al magnífic Estudi del vocabulari de les eines agrícoles de la comarca del Baix Camp, de Núria Vilà.

Hi descobreixo engrescada que –com havia sentit a dir alguna vegada a casa sense fer-ne gaire cas– és una eina genuïnament alforgenca: “Aquesta és una eina força moderna, que apareix a Alforja no fa massa anys [el llibre és del 1991], creada pel ferrer de la localitat i que és una mena de rascle però que en lloc de pues té una pala de ferro molt ampla. Té el tall llis o amb unes lleugeres ondulacions i es fa servir per arreplanar els avellaners abans de la collita de les avellanes, perquè el terreny quedi llis i net.” Vilà va fer una enquesta per diferents pobles de la comarca entre pagesos de diverses generacions i el resultat és certament interessant. Sembla que la forma sepelí sí que ha arribat a Colldejou (on també en diuen riscle) i a Prades (on també en diuen xaupa i rascle), a l’Argentera és un rascle, a la Selva una rasqueta, una capelina, una planeta i una xapelina, i a Cambrils una xapolina. Déu me’n guard de ficar-me en un vesper, perquè no em veig capaç d’explicar bé les diferències entre una xapolina, un rascle, una rasqueta… I amb el problema/repte afegit que a cada poble segurament són coses diferents! Molts ja ho devíeu comprovar a les fantàstiques mostres de fotos i eines del Correllengua.

De tot el recull, també em va cridar l’atenció el mot xàpol. Jo sempre havia sentit a dir xapo, i, de fet, segons comprovo en diversos diccionaris, l’entrada principal és sense la ela final, però sembla que per ultracorrecció (les paraules acabades en -o àtona sempre han sigut sospitoses de castellanisme) es va formar xàpol. A l’estudi de Vilà, una de les poques eines que es diuen igual a tots els pobles sense excepció és precisament aquest xapo, sense ela final.

Una altra de les paraules que m’ha encantat del recull és màquina de txing-txeng. Aquesta sí que ni Vilà la té recollida.

Una altra de les paraules que m’ha encantat del recull és màquina de txing-txeng. Aquesta sí que ni Vilà la té recollida. Jo l’hauria escrit ging-geng, perquè faria el so inicial sonor i no sord; com joc i no com xoc, per entendre’ns. (Tinguem present que aquests sons inicials nosaltres sempre els fem africats, sempre sonen dg i tx.) Però no hi posaria la mà al foc. El que sí que sembla clar és que és d’origen onomatopeic (i per això ens feia tanta gràcia quan érem petits): aquestes màquines antigament eren de llauna i a algun pagès se li devia acudir aquest nom un dia ensofatant… Com a mínim sembla més pràctic i poètic que el terme polvoritzadora de motxilla, que és el que proposa el Termcat (el centre de terminologia de la llengua catalana).

I fixeu-vos que mentre definíem algunes d’aquestes paraules ja n’hem trobat dues més per al Correllengua de l’any vinent: arreplanar i ensofatar. Perquè si aquest 2014 han recollit eines del camp, el 2015 serà el torn de les feines del camp. I a Alforja, com en altres pobles de la zona, de tornar a aplanar la terra perquè després es pugui plegar millor el fruit en diem arreplanar, i d’aplicar preparats a les plantes per combatre malalties en diem ensofatar. Cap de les dues surt a cap diccionari (només replanar i ensulfatar), però, com diu l’avantítol del tercer recull del Correllengua, formen part de la llengua viva. Així doncs, ara que ja heu preparat les eines toquen les feines!

Maria Rodríguez Mariné
Publicat al Informatiu nº86

Foto: Rogelio Portal

NO COMMENTS

Leave a Reply