CEPA: Creant Espais Alternatius

CEPA: Creant Espais Alternatius

by -
0 3113

ELS ANTECEDENTS

Durant la dècada dels 60 sorgeixen moviments que qüestionen els sistemes productius basats en infraestructures industrials, el treball assalariat i el consumisme irracional. El moviment hippy és un dels més significatius, trencant amb tot l’ordre i sistema establert formant comunes rurals i urbanes on es porta a la pràctica una forma de vida basada en la solidaritat i el retorn als mètodes de treball tradicionals típics del que es coneixia com l’Espanya agrícola.

Pels anys 70 i 80, durant l’anomenada època de la transició sorgeixen noves inquietuds en la població jove, farts de la dictadura i l’engany dels grans partits polítics que ens endugueren a un canvi de sistema on, en la pràctica no canvi gran cosa. Moltes experiències van fracassar aviat, la falta d’experiència de la gran majoria va ser determinant perquè no es consolidessin. A partir de l’any 2000, bastanta gent torna a poc a poc a integrar-se en moviments que volen canviar la seva forma de vida i organitzar-se per viure al camp.

LA NATURALESA ES REBEL·LA

A la fi de l’any 2014, a la zona que vivim, el Baix Camp, una zona de clima mediterrani a uns 15 km. de la costa, anem veient com, any rera any, el clima cada vegada és més inestable. Comencen a confondre’s les primaveres amb les tardors, els arbres fruiters floreixen sovint fora del seu propi cicle. Les pluges cada vegada són més escasses i això comporta la falta d’aigua. En aquesta regió la majoria de terrenys depenen d’aigües subterrànies, mines d’aigua (manantials) les quals depenen de la quantitat d’aigua que arriba al subsòl. Aquesta escassetat està condicionant els cultius tradicionals d’avellaners, ametllers, oliveres i horts. Els camps que depenen exclusivament de la pluja, cultiu de secà, ho tenen molt pitjor. Les seves collites pràcticament són nul·les. Ja es parla des de fa molt de temps que la franja del mediterrani va encaminada a ser una zona semiàrida.

EL CANVI CLIMÀTIC EL TENIM DAMUNT

Molt es parla de si el canvi climàtic ha arribat a un punt irreversible on no hi ha marxa enrere. El moment actual realment és preocupant, però si és irreversible s’hauria de veure, observar i analitzar. La naturalesa és sàvia. De la mateixa manera que pot deslligar la seva fúria contra l’agressió que està rebent també crea mecanismes d’autodefensa. De la mateixa manera que l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a situacions extremes, els animals i les plantes també, creant mecanismes de defensa.

QUÈ PODEM FER

Podem pensar que no estem en un punt irreversible, però si en un moment de prendre més consciència de la realitat global per la qual està passant el planeta i les conseqüències que ens pot implicar. El consumisme salvatge, el malbaratar recursos, el no aprofitament del que la naturalesa ens ofereix en el nostre entorn, és una de les causes que ens està portant a aquesta situació. Si esperem que els governs, les multinacionals, consorcis i tot el sistema capitalista en sí faci lo suficient per a canviar la situació, tots ens anirem en orris. Cal començar per les iniciatives individuals o col·lectives. Si un a un anem sumant esforços, podrem aconseguir una millora visible de la situació.

ESPAIS AUTOSUFICIENTS

Canviar els hàbits de vida, de consum, de producció, de transport, diversió, etc. I crear espais on puguem ser autosuficients en la majoria de les nostres necessitats, adquirint el que ens falti a través del bescanvi, de productes de proximitat, amb la cooperació i intercanvi d’experiències i tractar de preparar-se personal i col·lectivament per poder ser més independent sense dependre de tècnics perquè ens resolguin els problemes quotidians, llum, aigua, màquines, etc. Amb la multiplicació dels coneixements, cada individu pot arribar a resoldre els seus problemes quotidians i alliberar-se els mecanismes financers actuals.

SORGIMENT DE XARXES

En l’actualitat es formen xarxes com a grups de rescat de llavors per contrarestar els trasgènics, xarxes de bescanvi, de consum i energies alternatives. Si aquesta tendència segueix enfortint-se i veient les experiències de les dècades passades, seria molt interessant que les persones que van sobreviure a aquestes iniciatives i que amb els anys han anat acumulant una gran quantitat de coneixements, arribessin a formar espais on d’una forma puntual tinguessin accés les persones que vulguessin iniciar un canvi radical en la seva forma de vida. Espais on es puguin transmetre i adquirir i assimilar experiències i coneixements per posar-los en pràctica.

FORMES ALTERNATIVES DE VIURE

Davant aquesta perspectiva, hi ha persones i grups que ja han establert els seus espais, on han aconseguit una forma de vida d’autosuficiència que els permet suplir les necessitats mínimes que cada individu necessita, creant formes de producció sostenibles, treballant la terra de forma tradicional, agricultura ecològica, permacultura etc. aconseguint viure en harmonia amb la naturalesa i el seu entorn així com amb els animals: abelles, gallines, cabres… que fan la seva aportació en productes sense la necessitat d’haver de recórrer a el seu sacrifici.

CEPA: CREANT ESPAIS ALTERNATIUS

Veient aquestes necessitats i a després de molt temps de reflexionar, se’ns ha ocorregut la idea de posar el nostre espai a la disposició de les persones que vulguin començar l’experiència d’alliberar-se del meravellós món capitalista, on et prometen i t’ho ofereixen tot però a canvi d’esprémer’t fins a la pròpia consciència.

CEPA és una escola en la qual s’aprèn treballant.

El projecte CEPA pretén transmetre diversos coneixements a canvi de l’aportació d’hores de treball de cada interessat. CEPA és una escola en la qual s’aprèn treballant.

CONEIXEMENTS I EXPERIÈNCIES QUE PODRIEM APORTAR:

Formes diverses de treballar la terra: Cultius d’horts de subsistència. Cultius tradicionals. Agricultura ecològica. Permacultura.
Producció de fertilitzants: Adobs orgànics. Compost. Aprofitament de matèries orgàniques. Fems d’origen animal.
Cullites: Emmagatzematge i conservació de cultius. Recol·lecció i conservació de llavors. Elaboració de salses i salmorres.
Arbres fruiters: Sembra per esqueixos. Sembra per llavors. Poda. Conreu. Elaboració de melmelades. Deshidratats.
Sistemes de recuperació d’aigües:Construcció d’aljubs. Aprofitament d’aigües de pluja. Aigües reciclades.
Sistemes de reg: Per inundació. Per aspersió. Per degoteig.
Recuperació i manteniment de mines.
Construcció i seguiment de corrals: Galliners. Conilleres. palomars. Etc.
Apicultura: Maneig intregal del rusc. Producció i elaboració dels productes apícolas.bMel. Pol·len. Gelea reial. Cera. Pròpolis. Pol·linització.
Construcció i manteniment de marges de pedra seca.
Sistemes de construcció amb materials de l’entorn: Pedra. Beles de palla. Canyes. Toves de terra. Palés.
Fosses de recuperació d’aigües: Fosses sèptiques. Fosses de recuperació d’aigües grises. Latrines seques.
Aïllants: Fenc. Palla. Tetra brik. Plàstics. Etc.
Acabat d’obres: Lampisteria bàsica. Electricitat domèstica.
Instal·lació i manteniment d’energia solar.
Instal·lació d’un taller bàsic: Maneig de petita maquinària. Soldadura. Forja. Etc.
Manteniment i posada a punt de maquinària: Vehicles vells Generadors. Desbrosadora. Moto-serra. Motocultor.

Explica la teva experiencia a tothom

Creació de blocs digitals i aprofitaments de les xarxes socials:
El projecte cepa  també inclou assessorament tècnic per a la creació d’un blog i maneig de xarxes socials a Internet amb el qual podràs transmetre a molta gent la teva experiència personal.

Descarrega la documentació completa del projecte per a més informació:
Projecte CEPA en .pdf

Si estàs interessat/da en participar del projecte CEPA posa’t en contacte enviant un mail a la següent adreça: projectecepa@gmail. com

 CEPA-Alforjastark
Iñaqui Alonso
Iñaqui Alonso pagès dedicat a la terra, amplia labor vinculada a grups d'economies alternatives i col·laboratives.

NO COMMENTS

Leave a Reply