Ca l’Aleu: l’enderroc de segles d’història

Ca l’Aleu: l’enderroc de segles d’història

by -
0 579

Amb el nom de Ca l’Aleu es coneix el casalici d’estil barroc situat a la placeta de l’Abadia just entre l’església i l’abadia, durant molts anys en estat d’abandó. A la portalada de pedra s’assenyala l’any 1775 com a data de la seva construcció. L’aspecte exterior i també el refinat treball de fusteria, que encara es conserva, denoten la seva factura noble. La seva façana encara mostra les restes de la bella decoració, al fresc, que la decorava.

ca aleu -21
L’aspecte exterior i també el refinat treball de fusteria, que encara es conserva, denoten la seva factura noble.

La part posterior dóna al carreró que uneix els carrers del Bolcador i Major. El descampat adjunt a l’església, on antigament va estar situat el primer cementiri d’Alforja, va estar incorporat a la casa com a jardí. Un alt  mur de més de 3 metres el separava del carrer Bolcador, 6 m si es mira des d’aquest carrer.

El descampat adjunt a l’església, on antigament va estar situat el primer cementiri d’Alforja, va estar incorporat a la casa com a jardí …

Els seus últims propietaris particulars van ser senyors Balcells encara que a aquests sols se’ls veia per Alforja en poques ocasions, sobretot a l’estiu i acompanyats d’un gran nombre de servents i amics. La casa i la resta de les seves propietats estaven la major part de l’any en mans d’un administrador qui usava el casalot com a lloc de residència i cuidava de l’immens patrimoni d’aquesta família.

ca aleu -30
El descampat adjunt a l’església, on antigament va estar situat el primer cementiri d’Alforja, va estar incorporat a la casa com a jardí …

La família Balcells eren a més a més amos d’abundants propietats en tot el terme municipal. En els segles XV i XVI aquestes comprenien tota la partida entre el barranc de les Comes i la carretera de Cornudella on també tenien un gran mas conegut com el mas de l’Aleu. Els seus dominis s’estenien fins al coll d’Alforja, en el llibre “Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella” de Miquel S. Jassans es parla de “el pou de Gel de Pere-Aleu” identificant-ho com la nevera del “Toribio” molt a prop del coll.

Els seus últims propietaris particulars van ser senyors Balcells encara que a aquests sols se’ls veia per Alforja en poques ocasions, sobretot a l’estiu…

El llatinista Joaquim Balcells i Pinto com a part de la família propietària de l’immoble va passar llargues temporades d’estiu de la seva joventut en el nostre poble residint, per descomptat, a ca l’Aleu. El llatinista d’ascendència alforgenca, va ser una figura cabdal en la filologia de mitjans de s. XX:  catedràtic de Llengua i literatura llatines a la Universitat de Barcelona, iniciador del Seminari de Filologia llatina en aquesta universitat i impulsor de les traduccions d’autors llatins a la Fundació Bernat Metge.

Meyer-Lübke, reconegut estudiós de les llengües romàniques, va fer una llarga estada a principis dels anys 20 a la casa pairal de la família Balcells la qual, per motius diversos, va allargar-se més del que estava previst. Aquest fet a més de relacionar-lo íntimament amb el nostre poble li va permetre aprofundir en els seus estudis que van concloure afirmant que el català era alguna cosa més que una simple variant dialectal entre el castellà i l’occità. Aquestes conclusions van ser recollides el 1925 en el seu llibre “Das Katalanische”

El llatinista Joaquim Balcells i Pinto com a part de la família propietària de l’immoble va passar llargues temporades d’estiu de la seva joventut al nostre poble…

Després de la guerra del 36-39 la «falange» instal·la aquí la seva seu social, i part de les dependències es van emprar com a lloc de residència del president de l’organització. A l’entrada s’hi repartia el racionament i també hi havia un cafè. Durant la dècada dels 50, davant la pèrdua d’hegemonia d’aquesta organització, els amos recuperen la propietat per a posteriorment vendre-la a l’església. La venda de l’edifici i de la resta de propietats, incloses les finques, va significar la desconnexió dels Balcells del nostre terme.

Encara que a mitjans dels 70 un matrimoni, hereus de la distingida família i propietaris d’una casa a Torredembarra, van visitar el casalot i fins hi tot van demanar prendre com a record unes portes de fusta ricament tallades. A aquesta petició va accedir el rector, en aquells moments Ms. Curieses a canvi que en col·loquessin unes altres de factura moderna.

Ja en mans de l’església van adequar aules a les seves habitacions per a impartir catequesi. En aquells dies hi havia a Alforja més de 100 nens per any repartits en 8 cursos aspirant a tal formació, i un gran nombre de feligresos que es prestaven a exercir com a formadors. A la planta superior va funcionar durant molts anys un cinema-teatre on s’organitzaven funcions de tota mena. Encara que les pel·lícules havien de comptar amb el vistiplau de l’església, s’hi congregava bastant públic i resistia davant la competència del cinema Pepolla.

A la planta superior va funcionar durant molts anys un cinema-teatre on s’organitzaven funcions de tota mena

Els baixos amb sortida al carrer Bolcador van estar durant molt temps llogats per “el xollador” que els usava com a quadra o estable pel seu negoci de compra venta d’animals. Fins no fa molt romania aquí un carro de tracció animal utilitzat per aquest propòsits. Tampoc fa tant de temps que la coral Floc emprava una de les seves sales pels seus assajos. El 1999 l’edifici és abandonat definitivament davant la insistència de molts pares que sentien que perillava la vida dels seus fills donat el deplorable estat en què ja es trobava en aquells dies.

El passat 2017 l’arquebisbat va cedir finalment part de l’immoble i els jardins en favor de l’ajuntament d’Alforja qui després d’àrdues negociacions assumeix les 2/3 parts de les despeses de demolició i recondicionament. El projecte amb un cost aproximat de 150 000 € ha estat executat per COMAS.SA una empresa de Barcelona. L’arquebisbat conserva lo que quedarà en peu però el terreny edificat i els jardins passen a ser de titularitat pública.

El passat 2017 l’arquebisbat va cedir finalment part de l’immoble i els jardins en favor de l’ajuntament d’Alforja…

El projecte  inclou la conservació de l’antiga façana i la portalada. De moment es podrà accedir a un espai buit des del  que es gaudirà d’una nova vista de l’església. La decisió sobre l’ús i la destinació d’aquest espai, així com si tindrà o no connexió amb el carrer Bolcador quedarà per més endavant. Segons ens assegura l’actual alcalde, es pretén convocar un concurs públic d’idees.

ca aleu -29
La decisió sobre si tindrà o no connexió amb el carrer Bolcador quedarà per més endavant.

Nosaltres ja tenim una proposta: crear la plaça Joaquim Balcells i Pinto i recol·locar aquí el monòlit del Parc

Nosaltres ja tenim una proposta: no pot haver-hi millor propòsit per a aquest espai que rendir l’homenatge definitiu  a Joaquim Balcells i Pinto creant una plaça amb el seu nom. El 24 d’octubre de 1976, la secció Cultural dels Amics d’Alforja amb motiu de la commemoració dels 40 anys de la seva mort, esdevinguda el 1936  va col·locar un monòlit al carrer Bolcador sota de la paret de l’església. Posteriorment va ser traslladat al jardí de la part posterior del Parc amb la intenció de procurar-li un lloc més adequat, fet bastant allunyat de la realitat.

wilhem-meyer
El 24 d’octubre de 1976 es va col·locar un monòlit al carrer Bolcador sota de la paret de l’església

Amb l’enderrocament del casalot l’oblidat monument podria trobar en l’espai lliure un lloc apropiat, d’acord amb la vàlua d’aquest personatge amb un fort arrelament al nostre poble.

 

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.