Ai mare deixeu m’hi anar a Alforja a plegar avellanes. Frases...

Ai mare deixeu m’hi anar a Alforja a plegar avellanes. Frases i dites de lloança.

by -
0 1035

L’avellaner, aquest arbret caducifoli que apareix espontàniament a la muntanya mitjana humida, preferentment al Pirineu, té a la comarca del Baix Camp un conreu especialitzat en varietats productives de gran qualitat, tant en secà com en regadiu, sobretot d’ençà de la destrucció de la vinya per la fil·loxera cap a finals del segle passat. En l’actualitat, l’arbre que motiva aquest apartat està en perill greu per diversos motius, que aquí no són del cas, però que han propiciat una forta davallada quant al nombre d’hectàrees i que, de ben segur, algun dia donaran peu a refranys que blasmaran aquest fet tan negatiu per als nostres camps, de la mateixa manera que, en el seu moment, va engendrar frases i dites de lloança. L’avellana, en ser la fruita seca per excel·lència de la nostra comarca, ha estat, com deia, generadora de refranys, dels quals en faré un ampli testimoni escrit, com a homenatge a tants esforços, suors i, per què no, beneficis, que la seva producció ha donat als agricultors de casa nostra.

“PLUJA JOANA PODREIX L’AVELLANA.”

Al·ludeix al moment de l’any i al solstici d’estiu, que en tot temps ha tingut una importància excepcional per a la vida, encara que en l’actualitat passi totalment inadvertit, sobretot per a l’home de ciutat. És ben significatiu que hi hagi una gran quantitat de refranys que parlin malèficament de la pluja de Sant Joan pel que fa als productes del camp.

“PER SANTA MAGDALENA L’AVELLANA ÉS PLENA.”

plegadoras avellanas

A la comarca de l’Urgell, on també és coneguda, hi afegeixen la nou com a part de la dita. Aquesta expressa el fet que el dia que s’escau la festivitat de la santa, que és el 22 de juliol, l’avellana ja té gra. Antigament, tal dia com avui, començaven a Barcelona les fires anomenades de Santa Magdalena, que duraven trenta dies i se celebraven per privilegi reial. Un producte típic d’aquesta fira eren les avellanes tendres. Les pageses del pla anaven a vendre aquest fruit als voltants de la Llotja, i era obligat per tot bon barceloní menjar-ne per les postres del dinar i donar-ne per berenar a la menudalla. També en alguns indrets es diu: “Per Santa Magdalena l’avellana és plena i per Sant Llorenç clava-li les dents, o bé, ja no n’hi ha gens.”

“PER SANT JAUME, L’AVELLANA A TAULA.”

Aquesta dita fa referència, així mateix, a un temps molt primerenc per començar a menjar avellanes.

“SI PLOU PER SANTA ANNA, PLOU UN MES I UNA SETMANA I OMPLE L’AVELLANA.”

La dita és prou expressiva com per afegir-hi cap comentari; si de cas, dir que Santa Anna s’escau el dia 26 de juliol.

“PER SANTA MARTA, LA MILLOR AVELLANA.

” Perquè era creença que per aquest temps, dia 29 de juliol, les avellanes eren més bones i saboroses.

“PER SANT FELIU, L’AVELLANA CAU DEL NIU.”

Es refereix al fet que el dia que se celebra aquesta festivitat, que és l’1 d’agost, és quan les avellanes comencen a caure a terra.

“PER SANT ROC, L’AVELLANA CAU DEL FLOC.”

Aquesta és una dita molt semblant a l’anterior. Sant Roc té la seva onomàstica el dia 16 d’agost i, com que en aquesta diada ja hi ha alguna avellana a terra, la dita és més autèntica i coneguda, a les nostres contrades, que no pas la que fa referència a Sant Feliu.

avellana

“PER SANT BARTOMEU CULL L’AVELLANA DE TOT ARREU.”

Aquesta diada s’escau el 24 d’agost, i cal fer un incís en aquestes dates que he anat mostrant perquè totes elles donen a entendre que les collites d’abans —aquests refranys tenen més de dos-cents anys— eren molt més avançades que les actuals. Això fa pensar en varietats més primerenques, com ara el gironenc i, fins i tot, altres que ja es deuen haver perdut, o també en el fet que antigament, en alguns indrets, es pogués collir el fruit en lloc d’arreplegar-lo com ara. Perquè el que és cert és que no he trobat cap refrany del mes de setembre que faci referència a les avellanes.

“SI VOLS QUEDAR BÉ I DONAR POC , DÓNA AVELLANES EN FLOC.”

Aquesta parèmia, en forma de verset, aclareix de forma molt precisa que l’avellana quan és en floc fa molt de volum, però a l’hora de la realitat, que és quan es menja, no en queda bo i res. En alguns pobles hi ha corrandes populars que parlen de l’avellana, com ara:

La Mare de Déu d’agost
diada molt senyalada,
madura algun raimet
i cau alguna avellana.

O com una altra recollida a Capçanes que diu:

“Ai mare deixeu m’hi anar a Alforja a plegar avellanes…”

Que expressa ben clarament que aquesta collita era un fet important, tant per guanyar uns diners com per anar a conèixer altres llocs i possibles amors.

Garbellada de refranys: aires de serè en la nostra parla.

Josep M. Sugranyes

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.