A propòsit dels antics camins: una proposta POSSIBLE

A propòsit dels antics camins: una proposta POSSIBLE

by -
1 4083

El passat 23 d’agost es va publicar en aquesta plataforma digital l’article: Conservar els antics camins d’Alforja: una proposta gairebé impossible, explicant que tenim uns antics camins que són patrimoni del poble d’Alforja i com a tals tenim l’obligació de conservar-los perquè les properes generacions d’Alforgencs puguin gaudir d’ells. Fins aquí estic totalment d’acord, com a patrimoni cultural que són els antics camins mereixen que les administracions dediquin esforços i diners a conservar-los, i promocionar-los, cosa que per cert no reclama l’autor de l’article.

S’hauria de diferenciar entre els diferents vehicles motoritzats que accedeixen al medi, motos de trial, de enduro, de trail, Quads, 4×4, etc.

En l’article es fa un diagnòstic del problema simplificant-lo al màxim i culpant de la degradació dels camins als motocicles en general, sense distingir quins tipus de vehicles. Tal com es distingeix els diferents tipus d’activitats que és fan al medi natural, posem per exemple la pagesia entre grans cultius, agricultura ecològica, agricultura de proximitat, etc., s’hauria de diferenciar entre els diferents vehicles motoritzats que accedeixen al medi, motos de trial, de enduro, de trail, Quads, 4×4, etc.

El pas de cada vehicle té un impacte diferent als camins, senderons, corriols, etc. igual que la quantitat de vehicles que hi passen, cosa que demostra la complexitat del problema. Si hi esteu interessats, existeix un estudi fet pel Dr. Boada on explica l’impacta real del pas de vehicles motoritzats (motocicletes) al medi natural.

antics-camins-1
Antic camí del mas del Licor

Després de fer aquest incomplet diagnòstic, la solució que es dóna és demanar als vehicles que no passin per camins estrets (?) i l’Ajuntament que actuï, si cal contundentment. Actuar com? L’ Ajuntament l’únic que pot fer és sol·licitar als agents forestals que facin controls i multin als vehicles que passin per senders i corriols, els agents forestals vindran i posaran unes quantes multes. Després d’uns dies els agents no hi seran i les motos tornaran a passar, i tot quedarà igual, els camins erosionant-se i el problema sense resoldre.

S’ha criminalitzat un col·lectiu tan important a Catalunya com el dels motoristes de muntanya.

La llei que regula l’accés motoritzat al medi natural és de l’agost de 1995, ja fa 21 anys que està en vigor i és de les més restrictives d’Europa. Es va redactar seguint l’exemple de lleis similars que és van fer a altres països del nostre entorn i no s’ha canviat ni una coma. El conflicte que volia solucionar no s’ha solucionat i s’ha criminalitzat un col·lectiu tan important a Catalunya com el dels motoristes de muntanya. Com anècdota aquesta llei prohibeix la circulació de qualsevol vehicle amb motor per camins més estrets de 4 metres, com si els camins sempre tinguessin la mateixa amplada, en converses que he tingut jo mateix amb agents forestals m’han reconegut entre altres coses que no la poden aplicar, ja que no hi ha camins tant amples, per cert, també em va reconèixer un comandament dels agents forestals que alguns senders no s’han perdut gràcies al pas de motos de trial.

cami-puigcerver-08
Antic camí de Puigcerver

Alguns països pioners amb aquestes lleis com Itàlia i França han rectificat recentment el contingut, consideren els camins no com a medi natural sinó com a estructures creades per l’home pel pas de persones i els seus béns, per lo tant a aquests països en alguns senders (evidentment no en tots), és legal circular-hi. Discriminen el tipus de motocicleta que hi pot circular i castiguen severament el fora pistes (camp a través). Lo que d’entrada sembla un error, ha resultat ser un encert.

El fet de poder-hi circular ha fet que se’n pugui treure un profit econòmic que repercuteix directament en la conservació del mateix camí.

El fet de poder-hi circular ha fet que se’n pugui treure un profit econòmic que repercuteix directament en la conservació del mateix camí. Els moto clubs organitzen excursions pels diferents senders de la zona amb les motos més adequades pel terreny on es desenvolupa l’activitat i amb un núm. limitat de participants. Cada moto paga un preu per poder passar-hi i els beneficis es dediquen íntegrament a reparar i mantenir els camins malmesos. Els comerços de la zona noten una arribada de consumidors i la indústria de la moto (fàbriques, tallers, benzineres, etc.) també en surten beneficiades.

Tot això s’ha aconseguit donant una sortida als practicants del motociclisme de muntanya i no prohibint senzillament. Proposo als promotors del mencionat article que dediquin, els seus esforços per conservar els antics camins, a demanar a les administracions que regulin l’accés i que no el prohibeixin directament.

Andreu Serra

1 COMMENT

  1. Bravo, ole tu! Sempre mos foten canya i molts dels ciclistes de btt i caminadors, són els primers de tirar brossa, gels, etc… per on passen i els dolents sóm nosaltres. Ja n´hi ha prou!

Leave a Reply