Alforja fa 50 anys, més o menys

Alforja fa 50 anys, més o menys

by -
0 3767

La dècada dels “seixanta” va ser de grans canvis a Alforja. Començant per la col·locació de l’aigua corrent a les cases, s’obriren els carrers per fer passar les tuberies que portaven l’aigua i això comportà que al mateix temps s’instal·lés la xarxa de clavegueres, s’acabà haver de buidar manualment els dipòsits dels excrements que hi havia a cada casa, amb la corresponent mala olor per tot el carrer el dia que tocava fer neteja. Ja no va ser necessari haver d’anar cada dia a buscar l’aigua a la font per cuinar i rentar. Es varen instal·lar dutxes i banys i la higiene corporal va fer un gran avenç. Més tard es varen pavimentar molts carrers que estaven mal empedrats o simplement eren només de terra i que quan plovia eren un fangar ple de tolls d’aigua.

alforja-avellanes03

En aquell temps la gran majoria de la gent del poble formava part de la pagesia, l’extensió del terme conreat era molt notable i predominava sobretot el cultiu de l’avellaner, amb alguns ametllers, olivers i encara una part de vinya. La recol·lecció de les diferents collites començava al setembre amb les avellanes ( que era el sostén econòmic de la majoria de famílies ) i després les ametlles. Tot això portava que al setembre la població es veiés augmentada per les nombroses colles de plegadores d’avellanes que venien de tot arreu, primer del Priorat, Ribera d’Ebre, Baix Aragó i últimament d’Andalusia i Extremadura.

A l’hora dels homes els camins rurals es veien plens de gent que anaven cap al tros

A “l’hora dels homes” els camins rurals es veien plens de gent que anaven cap al “tros” i amb les mules, “machos” i ruquets traginant amunt i avall les avellanes. L’octubre era temps de verema i es podia veure com uns homes descalços trepitjaven els raïms i omplien de vi uns quants cubs que hi havia en diferents llocs del poble. Més tard venia el collir les olives i les premses d’oli deixaven anar una olor característica de l’oli nou per gran part del poble. No hi havia festa de l’oli nou, però els pagesos anaven a la premsa a fer una “rosta de pa torrat” amb oli nou que era una delícia.

El carrer de la Font era l’artèria comercial del poble i des de la plaça de Dalt fins a prop del passeig, i també la plaça del Mercadal i part del carrer Major hi havia una gran quantitat de botigues de tota mena, que donaven una forta activitat al comerç local.

alforja-avellanes04

En aquella època no hi havia pràcticament atur, la plena ocupació era total. A més de quatre fusters, dos ferrers, un sabater, uns quants paletes i pintors amb els seus manobres, la gran majoria treballava a la terra i molts tenien els seus animals de carga per llaurar la terra, la maquinària agrícola de motocultors començava a treure el cap, en canvi els grans tractors no varen tenir èxit degut a que el terreny del nostre terme no es gaire pla, massa marges i serrets i barrancs i per tant no es apropiat per les màquines grans. Malgrat ser un terreny poc pla i muntanyós, el conreu de l’avellana anava bé, un sac d’avellanes valia més de mil pessetes i això permetia que els pagesos poguessin mantenir-se actius enganxats a la terra.

Aquesta situació de relativa bonança va permetre poder absorbir a la pagesia el personal que fins feia poc treballava a les mines de coure del nostre terme, ( que feia poc temps avien tancat ) pocs minaires marxaren a fora, la majoria al trobar feina es quedaren al poble. Aleshores va sorgir una nova activitat econòmica, en poc temps quasi totes les algorfes s’ompliren de gallines ponedores, el poble era un bullici de càntics gallinàcis, això va permetre que moltes famílies poguessin ingressar amb les feines de les dones cuidan de les gallines un altre jornal. Més tard es construïren noves granges més gran i apartades del poble, però que continuaven donant feina a molta gent.

La tarda del diumenge trobar-se al cine era el motiu de tenir relacions socials

En altres qüestions el poble tenia un tarannà molt diferent de l’actual. Els diumenges al matí a l’hora de missa l’església s’omplia. Els dos cinemes que hi havia s’omplien de gom a gom, la tarda del diumenge trobar-se al cine pel jovent era el motiu de tenir relacions socials i encara més a l’estiu que es feia ball amb l’orquestra Selecta. Els cafès els dies de pluja i els festius, s’omplien a vessar.

Després d’uns anys de viure en aquest ambient, arribà la televisió i la gent es quedà a casa, el cinemes tancaren i els cafès quedaren buits. El jovent amb els seus cotxes marxaren a divertir-se a fora. La crisi de l’avellana obligà a deixar els camps i el personal es veié obligat a buscar feina a fora vila. La crisi al camp d’Alforja fa molts anys que dura.

Antoni Pujals
“Alforja fa 50 anys, més o menys” L’Informatiu, Núm. 87, octubre-desembre 2014
Fotos: Gonçal Évole

 

Antoni Pujals
Membre fundador de l'Informatiu d'Alforja, una publicació activa durant 25 anys. Ha participat activament en diferents àmbits de la vida social i política d'Alforja, ocupant càrrecs de direcció en algunes de les seves principals entitats culturals i religioses.

NO COMMENTS

Leave a Reply