400 anys dels Àvila a Alforja

400 anys dels Àvila a Alforja

by -
0 762
A dalt: Carmeta, Pere, Pepet, Francisco, Miquel, Anton i Montserrat (monja). A sota: Maria, Isabel (monja), Dolors Àvila, Miquel Puig i Mariné, Teresina i Mercè.

L’estiu del 2008, vaig preguntar a ma mare (EPD) quina era la relació familiar que teníem amb alguna persona d’Alforja. No era la primera vegada que li feia aquest tipus de pregunta. Després de l’explicació habitual, em va deixar anar: “Quan no hi sigui, no sabràs qui t’és família”. Tocat. Era ben cert.

La nostra generació, a diferència de la dels nostres avantpassats, no manté la tradició oral sobre la família. Va ésser en aquell moment quan se’m va acudir elaborar l’arbre genealògic de la nostra família per regalar-li en motiu dels seus 80 anys que feia a finals de l’any següent.

La meva idea original era documentar els descendents dels meus besavis (Anguera, Àvila, Castelló, Freixes, Huguet, Llopis, Simó i Vilella) i de mon cunyat (Gené). Després d’esprémer la seva memòria, van començar les consultes al Registre Civil i a l’Arxiu Parroquial, el qual està majoritàriament preservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Afortunadament, la major part de la família és d’Alforja (concretament, 15 dels 16 rebesavis) i els avatars històrics no han malmès la documentació.

rebesavis

Alguns dels cognoms dels meus rebesavis ja constaven en els censos d’Alforja de 1515 i 1553, quan a la vila hi havia 88 fogatges[1]: Aleu, Besora, Castelló, Ferrer, Freixes, Mariner, Roig i Simó, mentre que en el de 1581, amb 144 focs, n’hi consten quatre més: Barberà, Grifoll, Marrassé i Salvat. Per tant, la resta van arribar més tard. Se’m va despertar la curiositat de saber quan i des d’on.

La resposta era possible ja que els llibres sacramentals d’Alforja comencen l’any 1568 amb baptismes i al 1595, amb matrimonis. Aquests van ser instaurats pel Concili de Trento al segle XVI. Llavors era freqüent que les dones portessin la forma feminitzada del cognom patern, com per exemple l’àvia 11a Anna Ferrer hi consta com a Ferreraen néixer. En casar-se, adoptava el del marit. Per això, alguns cops sabem el nom de la mare en trobar un registre de bateig, però hem d’esperar a trobar el registre de matrimoni per saber el seu cognom. Posteriorment (s. XVIII), també hi constava el del marit com a primer i el patern com a segon.

A partir de la creació del Registre Civil l’any 1870 es va establir el doble cognom, primer el patern i segon el matern. Amb independència d’aquesta evolució, en els arbres genealògics s’hi fan constar els dos cognoms com es fa avui dia quan es poden deduir per mantenir la coherència a través de les diverses generacions. També s’hi fa constar el nom en català, encara que el Decret de Nova Planta de Felip V, entre moltes altres coses, va implicar la castellanització de noms i cognoms. En alguns casos també s’ha normalitzat el cognom, tal com constava originalment (Figueres, Ribes, Porqueres…), encara que aquesta normalització és un tema obert de debat.

Com més dades hi incorporava i més cognoms repetits trobava, més creixia també el meu interès. Així doncs, es va anar ampliant la idea original per estudiar les interconnexions entre les diverses famílies que s’incorporaven a la nostra de forma més directa. Els nou arbres inicials es van convertit en 48, que agrupaven 4.277 persones en 1.291 famílies.

Des de llavors, i gràcies al patrocini de l’Ajuntament d’Alforja que va permetre digitalitzar els fons documentals facilitant-ne la seva consulta per internet, he anat recopilant dades dels nostres avantpassats i ampliant el nombre d’arbres genealògics fins als 73 actuals, amb 7.270 persones i 2.045 famílies majoritàriament d’Alforja (66, 6.558 i 1.800, respectivament).

Una tasca que encara em queda lluny d’acabar, però que em permet fer pública la recopilació d’una de les meves branques familiars, els Àvila, en motiu que el dissabte, 29 de febrer, fa 400 anys que es van instal·lar a Alforja: L’avi 11è Francesc Àvila era sastre i va venir de Gandesa per casar-se en primeres núpcies el 29 de febrer de 1620 amb l’àvia 11a Anna Ferrer. En aquell moment, sons pares Joan, mestre de cases, i Caterina ja eren ambdós difunts, segons consta en el registre de matrimoni.

En enviduar, es va casar el 26 de desembre de 1630 amb na Caterina Puig i Torner, vídua de Joan Puig “del Mercadal”. Curiosament, 12 anys més tard, els fills dels dos vidus, l’Isidre Àvila i na Caterina Puig, també es casen.

Tots els Àvila actuals d’Alforja descendeixen d’aquests matrimonis. Els meus quatre avis també són descendents dels tres matrimonis inicials, encara que només una n’hagi portat el cognom:

Avantpassats Àvila

L’Àvila més prolífera va ser la Dolors Àvila i Llaberia (1866-1950), germana del besavi matern Jesús i casada amb en Miquel Puig i Mariner l’any 1887, amb qui va tenir 12 fills, des dels seus 21 als seus 42 anys, els quals tots li van sobreviure, quelcom que no era habitual en aquella època.

Puig-Àvila

En general, es pot observar que en els segles XVI i XVII es casaven ben joves, entre els 18 i 22 anys. Com a curiositat, quan la quadràvia Francesca Aleu i Bonfill (1800-1840), per part de mon avi patern, va casar-se el 1818 amb el quadravi Francesc Àvila i Fullat (1797-1875) tenia només 18 anys i ja era vídua! S’havia casat, o millor dit, possiblement l’havien casat als 14 anys acabats de fer!

Un consell per als que entrin al web de l’AHAT a buscar les arrels dels seus avantpassats: el primer nom de bateig no és necessàriament el que després adopten al llarg de la seva vida, la qual cosa dificulta la seva ubicació a l’arbre familiar. Per exemple, el quadravi Francesc va ser batejat com a Pere, Francesc i Josep, mentre que ses germanes Antònia, Maria i Quitèria també corresponen als segons noms de bateig. Fins que no s’han localitzat tots els fills, no es pot treure l’entrellat familiar.

A dalt: Carmeta, Pere, Pepet, Francisco, Miquel, Anton i Montserrat (monja). A sota: Maria, Isabel (monja), Dolors Àvila, Miquel Puig i Mariné, Teresina i Mercè.
A dalt: Carmeta, Pere, Pepet, Francisco, Miquel, Anton i Montserrat (monja).
A sota: Maria, Isabel (monja), Dolors Àvila, Miquel Puig i Mariné, Teresina i Mercè.

En el PDF que acompanya aquest article podeu trobar les 95 famílies dels Àvila recopilades, encara que us avanço que no hi consten tots els seus descendents ja que les Àvila, en casar-se, passen a l’arbre que els correspon pel primer cognom patern del marit (com per exemple, la línia de mon àvia Teresa continua als Vilella), amb l’excepció que si no era uns del 66 mencionats, s’hi mantenia (com per exemple els Cardona-Àvila). Us animo a revisar-lo i fer-me arribar qualsevol errada que hi detecteu.

Miquel Huguet i Vilella

[1]Història d’Alforja, Francesc Cortiella i Pere Anguera, Edicions de l’Ajuntament d’Alforja (1986).