Una hortalissa en perill d’extinció sobreviu a Alforja

Una hortalissa en perill d’extinció sobreviu a Alforja

Sempre he estat molt lligat a la terra, des de petit ja, amb el meu pare com a mestre, n’he recollit els seus fruits amb alegria, i les dificultats com he pogut, resolent els problemes i no deixant mai de buscar les millors solucions. Res m’ha fet deixar de sentir la passió que sento per la Terra i per tot el que ens aporta. Per tot això em sento amb el deure de documentar fets relatius a la nostra terra que crec que poden ser d’interès per a tots.

Al nostre poble tenim una varietat vegetal en perill d’extinció.

Un d’aquests fets curiosos, del qual em sento amb l’obligació d’explicar, és que al nostre poble, a Alforja, i també als del nostre voltant: Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, tenim una varietat vegetal en perill d’extinció. Tranquils, no es tracta d’un nou desastre natural. Senzillament és una petita hortalissa.

Com que no forma part de la natura més “salvatge”, gairebé ningú no hi manté relacions. Un enciam de mida petita, vet aquí el misteri. D’aspecte força similar al dels “cogollos”, però un xic més gros i més verd. El sabor, a diferència d’aquells, en comptes de ser una mica amargant, tira una mica cap a dolç. Les nerviacions de les fulles són gruixudes i cruixents, i el gust intens i deliciós, accepta molt bé ser regat amb abundor amb el nostre benvolgut oli d’oliva.

Malgrat ser considerat, per molts dels qui l’han tastat, com el millor enciam -n’és una bona prova que quan els ocells hivernants en troben, és l’hortalissa que més consumeixen- no s’ha comercialitzat mai. Segurament la seva escassa mida, i el fet de ser cultivat en uns pobles que no s’han dedicat massa la venda d’hortalisses, en són la causa. La seva petita localització i la ja residual població pagesa de la zona, són els causants de la minsa població existent d’aquest enciam. Per acabar de complicar-ho, tothom qui l’any següent en vol tornar a plantar, n’ha de deixar uns quants exemplars a la terra, per tal que floreixin, produeixin llavors i arreplegar-les. Aquesta feina extra, que per llarga moltes vegades no arriba a bon port, augmenta les dificultats de supervivència de l’espècie i depèn de com el productor la realitzi, es pot perdre qualitat genètica, ja que és molt usual que primer es consumeixen els millors exemplars i es deixen per reproducció els de rebuig, quan, per anar bé, hauria de ser a l’inrevés.

M’agradaria que un producte tan exclusivament nostre tingués la vida assegurada per molts anys

Com que m’agraden, com que és un plaer menjar-ne, m’agradaria que un producte tan exclusivament nostre tingués la vida assegurada per molts anys i que tothom en pogués gaudir a la seva taula. És per això que m’encantarà donar llavors a tots els interessats en conrear els seus propis enciams. També, qui ho desitgi, pot adquirir planter a l’Hort d’en Ros a Reus, a partir de llavors que jo mateix els vaig proporcionar. La millor època per plantar les llavors és entre setembre i final de gener.

Bon profit. Hilari Aragonès
Podeu demanar llavors a l’autor de l’article, al 654 297 279.

NOTA: Gràcies a la difusió que ha aconseguit el nostre article, la cadena pública catalana Tv3 s’ha trasllat a Alforja per entrevistar a l’Hilari i conèixer la nostra varietat d’enciam. Quan tinguem constància de l’emissió del reportatge ho inclourem.

 

 

Hilari Aragonès Cabré
Naturalista, excursionista i fotògraf. Defensor apassionat de la naturalesa i el paisatge del nostre terme. Expert del món de les orquídies. És autor de nombroses investigacions entre les quals destaca: Llista de vertebrats d'Alforja. Membre del Centre d'Estudis Alforgencs Ramon de Ganagot.

2 COMMENTS

Leave a Reply