Els Carrasclets: una història molt lligada a Alforja

Els Carrasclets: una història molt lligada a Alforja

by -
0 2773

En el marc de la II Fira del Pataco d’Alforja diumenge 30 d’agost del 2015 s’estrenarà l’obra Els romanços dels Carrasclets a les 12.45 h a la plaça de les Monges i es farà una segona funció aquest mateix dia a les 16:30 h al Parc durant el dinar del Pataco. Encara que l’obra és de caràcter fictici lo que és veritat és que la història del famós rebel està molt lligada al nostre poble.

Se sap que Alforja és com a mínim, en dues ocasions, escenari de significatius escamots entre les seves tropes i els seus adversaris. Es coneix també que el seu germà gran, qui també formà part de les seves gestes, va estar residint almenys durant un curt període de temps a la nostra vila.

Pere Joan Barceló, va néixer a Capçanes el 1682.

Pere Joan Barceló, va néixer a Capçanes el 1682, però va a viure des de molt petit a Marçà, on juntament amb el seu pare i germà gran es dedica a l’obtenció de carbó de llenya de carrascles o alzines d’aquí el renom de “els Carrasclets”. Aquesta especialitat carbonífera: “Carrascla, de Capçanes” era venuda pels dos germans fins i tot fora dels límits de la seva comarca, cosa que sumat a la seva gran simpatia, els va fer molt coneguts en tota la regió.

En arrencar el conflicte successori entre borbons i austriacistes els tres homes de la família Barceló, es van posar a les ordres del cabdill de la comarca: Joseph Nebo qui va nomenar al pare Capità d’una companyia de fusellers, tinent a Francesc, i alferes a Pere Joan Barceló. Lamentablement Joan Barceló pare, cau mort al capdavant de la seva companyia de fusellers a Mora d’Ebre. Pels vols de l’any 1713 les muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona ja estaven ocupats pels borbònics, qui mostraven el seu verdader talant delmant i arrasant pobles. L’encarregat d’organitzar la lluita contra l’invasor filipista en aquestes terres era el Coronel Vidal i entre els seus oficials comptava amb el capità Barceló, més conegut com “El Carrasclet”.

El Coronel Vidal a mitjans de 1714 amb mil homes s’enfrontà a la rodalia d’Alforja amb un exèrcit molt més nombrós que pretenia arribar a Escaladei, no només els hi va impedir el pas sinó que els feren recular fins a Reus. Potser per això l’agost d’aquest mateix any quan finalment entren a la vila  no dubten en calar foc pels 4 cantons. Com tothom sap un mes més tard amb la rendició de Cardona i Barcelona es posa fi a la guerra.

Ajusticiament d’un traïdor a Alforja

Quan es reprenen les hostilitats l’any 1718 se li demana al Carrasclet ajuntar-se a l’exèrcit que s’organitzava a França contra Felip V. Pere Joan tot i malfiar-se al principi (fins aleshores França havia donat suport els borbònics) accedeix a escoltar la crida, optant per sumar els seus esforços a la causa davant la promesa de restablir l’antic règim de Catalunya.

SE-BUSCA-CARRASCLET
Els cartells però eren estripats o desapareixien d’on havien estat fixats.

En aquest temps el seu nom havia tornat a ésser pregonat públicament per totes les viles i s’oferien  1000 dobles d’or com a premi per la seva captura (500 mort). Els cartells però eren estripats o desapareixien d’on havien estat fixats en girar cua la cavalleria filipista que els repartia. Malgrat la simpatia per la causa, tal com relata Josep Iglésies en el seu llibre “El guerriller Carrasclet”, també hi havia excepcions; (i aquí trobem una primera referència a la nostra localitat):

“No mancà l’imprescindible traïdor que simulà una adhesió exaltada a Carrasclet i fou admès als escamots. S’esdevenia això el mes de juliol de 1718 en els veïnatges d’Alforja, però fou sorprès en el moment que anava a dur a cap el propòsit d’occir el cabdill insurgent mentre aquest dormia. Ho pagà amb la vida.”

Més endavant el mateix autor ens explica que durant la primera campanya quan ja el Carrasclet era el líder indiscutible de la regió: 

“Li donaren avís que seixanta granaders i un cos nombrós de milícies eren concentrats a la vila d’Alforja amb el propòsit d’atacar-lo. Es sentia tan fort que presumptuosament envià a dir al capità adversari que no es molestés pas en cansar la gent, que ell se li avançava per anar a pleret al seu encontre. Els granaders es formaren a la part forana de la vila, mentres les milícies restaven dins el clos de les cases. El Carrasclet va atacar primer les cases del poble i, amb audàcia increïble, se’n va possessionar. Hi hagué encara tiroteig sota els porxos de la plaça, però tota la milícia va lliurar les armes. Fet això sortí ràpidament a l’encontre de la resta de l’enemic a camp ras. S’abraonà de front contra la formació de granaders. Al davant dels seus embravits guerrillers obrí una entalla en els rengles contraris, hi va penetrar i matar quinze granaders. Els altres, amb el propi capità, es van donar presoners i els conduí cingles amunt del grau de l’Arbolí, cap aquesta localitat, Gallicant i el Mas dels Frares.”

Coronel d’un batalló de fusellers

pere-joan-barcelo
El anda muy bien montado, vestido a veces de grana, y otras azul.

El 9 de gener de 1719 França declarà la guerra a Felip V i començà a reclutar a veterans de guerra catalans per combatre contra Espanya en la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720). Un d’aquests veterans de guerra fou el Carrasclet, que acceptà no sense objeccions, atorgant-se-li el grau de Coronel d’un batalló de fusellers. Junt amb les tropes al seu mandat és destinat  al front de Catalunya amb la missió de provocar el caos en la rereguarda de l’enemic.

Poc o res es coneix sobre la seva verdadera indumentària. Tot i que gairebé tots el coneixem encarnat en la figura del Gegant de Reus i vestint la roba d’un pagès d’aquella època, és possible que aquesta interpretació no s’adapti fidelment a les  seves de les últimes campanyes, en les quals és lògic acceptar que vestís uniforme militar. L’única descripció contemporània del coronel Carrasclet prové del comandant borbònic de Miravet que el descrigué de la següent manera: «el anda muy bien montado, vestido a veces de grana, y otras azul con la capa azul, perucha castaña con bolsa, un espadín de plata siempre, que le fue regalado en Reus, y un guardasable bajo la silla del caballo»

Cap Alforja després del setge de Reus

Durant el transcurs d’aquesta campanya, el Carrasclet, va intentar en diverses ocasions la presa de Reus. No hi ha suficients proves per determinar si finalment això va ser possible encara que se sap del gran interès que existí durant molts anys de desfigurar els fets per temor als càstigs dels vencedors. Tot i això actualment la ciutat de Reus ret homenatge a aquells fets conferint-li l’honor de ser un dels seus gegants.

El fet més significatiu del cabdill relacionat amb Alforja ocorre el 1719 precisament després dels seus setges a la ciutat de Reus. Donada la quantitat de forces implicades podem catalogar-ho com un dels seus principals combats. Josep Iglésies ho relata així en el citat llibre: 

guerriller-carrasclet
“El guerriller Carrasclet” de Josep Iglésies

“Després dels intents fallits d’ocupar Reus, el dia 2 d’agost, Pere Joan Barceló s’escolà vers Alforja. Allí es trobà amb el seu sempitern enemic el tinent coronel borbònic Josep Anton Martí, els fusellers del comandant Ambrós i el brigadier Isidre Pou de Jofre, amb quatre esquadrons de Calatrava i Utrilla i dos batallons de Barcelona i Brabant que constituïen un conjunt de mil vuit-cents homes. Pere Joan Barceló va aconseguir acoblar-ne mil cent i, el dia dos d’agost va escometre el cos compacte dels adversaris.

La lluita va començar a les quatre de la tarda i va durar fins a l’enfosquir. Els borbònics es veieren obligats a eixir de dins la vila i, en retirar-se, foren aferrissadament perseguits pels fusellers insurrectes, els quals s’havien anat disposant als marges dels camins. Els filipistes veieren obert el cel en topar amb els murs salvadors de les cases del poble d’Aleixar, dins les quals es resguardaren, però deixaren el camí sembrat de cadàvers i seixanta-vuit presoners í trenta-quatre cavalls en mans de l’enemic. Molts fusellers de l’Ambrós i soldats del regiment de Barcelona es pasaren voluntàriament als carrasclets victoriosos. 

Al dia següent Pere Joan Barceló, que havia fet acampar les seves forces entorn de l’alterosa ermita de Puigcerver, pogué contemplar a vol d’ocell l’escenari de la seva gesta. Un sacerdot dels que l’acompanyaven havia celebrat la missa de gràcies a l’ermita amb assistència de la gent bel·licosa, la qual sobreixia per les grades que donaven accés al blanc edifici. Un espia, al servei de l’enemic, havia estat capturat i, després d’ésser espiritualment confortat per un altre dels sacerdots de les companyies, havia estat afusellat contra un repeu de la llicorella. Els barbers i els més o menys improvisats sanitaris atenien els ferits ajaguts a camp ras en el vessant sota els arbres i arreu els «guerrers de França», uns amb els uniformes espellifats i la majoria amb llurs habituals habillaments de pagesos, un mocador «d’herbes o malgrat la calor amb la gorra musca a la testa, formaven estols, amb els nombrossos «empassats» del dia abans que vestien encara els uniformes de l’exèrcit. En una collada inferior, entre els avellaners, hi havia en repòs la cavalleria.”

El seu germà va viure a la nostra vila

Després d’aquests fets el Carrasclet va conduir els seus homes vers l’Ebre, va travessar-lo i es va llençar damunt de Calaceit. Després d’aquest i altres incidents els quals ara no venen al cas, i trobant-se novament el Carrasclet a les muntanyes de l’entorn d’Alforja ens explica Josep Iglésies:

“…va rebre, dies més tard un correu del mariscal duc de Berwick amb l’ordre de personar-se amb urgència a Montlluís. Va deixar el comandament de la seva gent al seu germà i, amb cinc oficials, va travessar tot Catalunya camí dels Pirineus”

carrasclet-alforjaÉs en aquesta ocasió en la qual creiem que durant més temps va viure el seu germà Francesc a la nostra vila. Potser atret per alguna valenta convilatana, la qual pel que sembla el va fer despreocupar-se en gran part de les seves habituals obligacions, ja que segons relata la mateixa font: 

En arribar a l’altrerosa vila de Prades, Pere Joan Barceló sabé que el seu germà estava assetjat a Alforja. Va córrer a ajudar-lo, però quan arribà les forces borbòniques s’havien retirat. Molta gent acudí a afiliar-se al seu costat, puix s’accentuava la brama que tornaria el rei Carles d’Àustria i que es restablirien les llibertats enderrocades per Felip V. Això incrementava el gran prestigi de Carrasclet i exitava la fantasia popular.”

En una altra trobada, bastant desafortunada per les forces rebels, esdevinguts als voltants de Riudoms, on a prop va estar de perdre la vida. Podent finalment fugir dels seus perseguidors va entrar a Riudoms, on es refugià temporalment, però a la nit posà rumb cap a Alforja. Això ens dóna una idea que si ben bé no era Alforja un dels seus centres d’operacions, com a mínim considerava a la nostra localitat i les seves muntanyes com un port segur cap a on enfilar-se en cas de perill. 

La Ruta del Carrasclet pel nostre terme

ruta-carrasclet
La denominada ruta del Carrasclet travessa el nostre municipi d’un extrem a un altre

La denominada ruta del Carrasclet la qual travessa el nostre municipi d’un extrem a un altre, és una altra prova de la importància d’Alforja en els esdeveniments relacionats amb aquest famós personatge.

La Ruta del Carrasclet segueix el petit recorregut PR-C88. Itinerari: CAPÇANES-LLABERIA-COLLDEJOU-ARGENTERA-ALFORJA-ARBOLÍ-FEBRÓ-MUSSARA-ALEIXAR-MASPUJOLS-REUS. La ruta amb fantàstiques vistes al camp de Tarragona té 72,3 km de recorregut. Recórrer-la avui dia pot ser una manera de retre homenatge al nostre “rebel” més notable.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply