Perdut a Alforja un autèntic tresor patrimonial i cultural

Perdut a Alforja un autèntic tresor patrimonial i cultural

by -
1 2875

El teatre popular català era una de les principals distraccions dels nostres avis i besavis. Els Pastorets, Terra Baixa, el Tenorio… omplien els teatres. Però abans que s’edifiquessin els recintes per a representar-hi obres sota sostre hi havia un tipus de teatre popular al carrer, són els balls parlats. De balls parlats n’hi havia de moltes menes, els més coneguts són el ball de Sant Miquel, el de Dames i Vells, el de Serrallonga… de la majoria no se’n té el text, d’alguns només se’n sap el títol i se’n desconeix l’argument. Encara tenim molts interrogants… que podrien ser resoltos a Alforja.

El 1931 el Pare Andreu de Palma (autor del Manual del pessebrista. Barcelona: Franciscana, 1927) va poder examinar a Alforja unes llibretes de Francesc Torné i Domingo, l’últim autor de balls parlats. Quatre llibretes i fascicles solts contenien gairebé tot el corpus literari d’aquest teatre, la gran majoria desconegut.

Si aquestes llibretes encara es conservessin, podríem afirmar que s’ha trobat un autèntic tresor patrimonial.

Qui tenia aquestes llibretes? S’han perdut? Encara es conserven? No ho sabem. Si per miracle o per casualitat aquest tresor de la nostra cultura encara es conservés i sortís a la llum, podríem afirmar que ha s’ha trobat un autèntic tresor patrimonial i cultural.

Tot seguit reprodueixo aquest interessant article de P. Andreu, publicat a La Veu de Tarragona, el 15 de juny de 1931:

Un autor i reformador de dances i balls amb recitat en el segle XIX. (En Francesc Torné i Domingo, de Reus)

Amb motiu d’unes investigacions folklòriques sobre certs ballets o dances antigues en el Camp de Tarragona, caigué en les nostres mans, un important recull de dances i balls amb recitat, totes elles escrites o reformades en la segona mitat del segle XIX. Fou això en la vila d’Alforja, en ocasió de predicar els sant Novenari d’ànimes en aquella parròquia (dies 21-29 de novembre de 1931).

El posseïdor actual d’aquest recull folklòric, tingué a bé posar-lo a la nostra disposició.

Ball-de-Sant-Miquel-de-ReusEl posseïdor actual d’aquest recull folklòric, i més de l’autor, tingué a bé posar-lo a la nostra disposició, per a que amb tota comoditat poguéssim escorcollar-lo i treure per al nostre profit les anotacions més convenients. Aital col·lecció consta de vàries llibretes totes plenes, i d’alguns fascicles isolats (tot això en tamany de quart menor); si bé falta la música en quiscuna de les dances.

a) Llibreta: Danzas populares. Conté: La aparició de N. S. de Misericòrdia en 1592 (1859), Danza de San Joaquín y Santa Ana (1863), Danza del Nacimiento de Jesús (1871).

b)  Llibreta: Danzas populares. Conté: Danza de Santo Domingo de Guzmán (1861), Danza de Pastorets (1863), Danza de los Embozados de Madrid (1868), Danza de Santa Magdalena (1868).

c) Llibreta: Danzas populares. Conté: Danza de Damas y Vells (1872), Danza de Pedro Negro (1873), Danza de criadas y mestresas (1878), Danza de Juan Portela (1878).

d) Llibreta: Danzas populares. Conté: Danza de San Miguel Arcángel (1879), Danza del bandido Pablo Gandía (1880), Danza de Santa Candia (1880).

e) Fascicles isolats: Danza de la Viuda Judich (1861), Ball de Pastorets (1863), Danza de Santa Magdalena (1868), Danza de Damas y Vells (1870), Danza del Nacimiento de Jesús(1871), Danza de las Criadas y Mestresas (1878), Danza de Juan Portela (1878), Danza de Isabel la Católica (1879).

Van ser vistos a la vila d’Alforja, en ocasió de predicar els sant Novenari d’ànimes.  (dies 21-29 de novembre de 1931).

Excepció feta de les dances: Danza de la Viuda Judich (1861) i Danza de Isabel la Católica(1879), tots els fascicles esmentats es troben en la compil·lació de les llibretes anteriors. Segons ens digueren, eren les còpies per enviar els originals a l’impremta, car la majoria o totes elles foren estampades i representades en la ciutat de Reus.

Antoni Veciana

Altres Autors
Gairebé qualsevol persona pot publicar gairebé qualsevol contingut en la nostra revista si, tracta un tema d’interès per a Alforja i zones limítrofes. Alforja Stark no és responsable de les opinions recollides en els continguts ni expressades pels respectius autors o participants d’aquest lloc web.

1 COMMENT

  1. Doncs la solució només pot estar a Alforja. Vaig desplaçar-me a la Biblioteca dels Caputxins que tenen a Barcelona a consultar els dietaris d’Andreu de Palma, i el mes que va estar vivint a Alforja no va escriure al seu dietari. Per tant, si queda alguna cosa, deu estar en algun racó d’Alforja.

Leave a Reply