Importància dels noms de lloc d’Alforja

Importància dels noms de lloc d’Alforja

Els noms de lloc d’un poble d’un terme, són essencials per a conservar les nostres arrels i alhora amb el seu coneixement i l’estudi del seu significat podem reconstruir bona part de la nostra història. Alguns d’aquests noms, els més antics, ens expliquen com es repartí el terme en ser reconquerit pels cristians després de la caiguda de Siurana i com era implantat el feudalisme.

El bany o la banya era un impost que es pagava al baró.

A Ramon de Ganagod se li fa donació dels termes d’Alforja, les Borges i Riudecols, que junt amb els seus agregats de les Irles i les Voltes serà la Baronia d’Alforja. Ganagod és doncs el primer senyor feudal del nostre poble i el que fa, és reservar-se les terres més bones de conreu, les que es trobaven de la vila per avall on hi trobem el nom dels Domenges, avui en terme de Botarell, Dom que vol dir senyor, terres del senyor.

El coll dels Banys. El bany o la banya era un impost que es pagava al baró, totes les terres que ara en diem les Valls i Les Voltes pagaven el bany.

barqueres-3
Barqueres i no té res a veure amb barques

Aquestes terres també els deien els Tascals, avui ja no s’anomenen, però el nom el trobem en els documents antics. Tascal ve del mot tasca, fer una tasca. Els vassalls de R. De Ganagot havien d’anar a fer una tasca als conreus del seu amo de manera gratuïta.

Les Tallades en no haver-hi cap tallat de cingle, ha de tenir el sentit de tala, boscos on es feien tallades de pins propietat de la Baronia.

Barqueres en molts pobles hi ha una partida que en diuen Barqueres i no té res a veure amb barques, sinó en terres molt bones que el senyor es reservava per al seu us. El mot està emparentat amb el provençal Verquiero i del francès Verchière això és; terreny cultivat.

Si ens desplacem pels entorns de la vila trobarem Hortes, Sorts i Sortetes.

bosc-de-les-forques-02
Si ens desplacem pels entorns de la vila trobarem Hortes, Sorts i Sortetes

Si ens desplacem pels entorns de la vila trobarem Hortes, Sorts i Sortetes, eren regadius que es sortejaven, per saber qui tenia el privilegi de portar aquelles terres.

De vila en amunt indret de boscatge i fondalades d’avellaners els van repartir entre els cavallers ho homes que destacaren en l’assalt a Siurana i trobem el Mas d’en Roig, Mas d’en Martorell Mas de l’Aleu, Mas d’en Mestre i Mas dels Tuixans.

D’aquest noms, alguns han persistit fins els nostres dies, altres han desaparegut i han estat substituïts per altres noms. Com a exemples tenim el Mas d’en Sarobé, antigament va ser el mas d’en Martorell, després passà a l’acabalada família Pons, la pubilla maridà amb un fill de Domongo Sarobé mestre d’obres i constructor del campanar de Reus, que ens ha deixat el nom actual del mas.

Mas d’en Baget te l’aparença de construcció defensiva.

mas-baget
El mas d’en Baget, abans va ser el mas d’en Fort

El mas d’en Baget, abans va ser el mas d’en Fort, família la qual pertanyia a la baixa noblesa i de més antic, va ser el mas dels Tuixans. El mas dels Tuixans que també es coneix per la Torre i mas d’en Baget, és bessó de la Torre Regina de l’Aleixar i l’aparença que tenen de construcció defensiva, es deu a que es van fer per a protegir la zona anomenada les Benes, avui les Guilletes, en ser un indret on els moriscos podien davallar amb facilitat de les cingleres i per estar allunyat de la protecció del castell d’Alforja.

Els noms de lloc que trobem per sota el cingle Roig a la partió de terme, ens indiquen que eren terres de la comunitat i trobem, les Deveses, indret de pasturatge, o el bosc de la Vila indicant que no era privat, que era del comú.

Alguns noms se n’ha perdut el significat i aleshores necessitem de la documentació per saber el que ens volen dir. Barranc dels Llobregats deu al nom a uns germans que de cognom es deien Llobregat i vivien a la nostra vila el segle XV, en desaparèixer la família, els Llobregats van perdre la raó del seu nom .

Raimon de Banc el 1438 era un notari d’Alforja que tenia propietats allí on encara en diem el camí d’en Banc.

Cortiella és una falca de terra que es clava en domini del Priorat.

alforja-baixcamp-20
Presidint la vall de Cortiella hi ha el mas d’en Mestre.

Cortiella és un afegit a la Baronia d’Alforja, és una falca de terra que es clava en domini del Priorat i va ser donat als germans Ganagod perquè protegissin i explotessin les mines de galena argentífera que hi havia a la vallada. Presidint la vall hi ha el mas d’en Mestre. Els documents ens diuen que els Mestre habiten el mas des de molt antic i el cognom el trobem vinculat al catarisme. Petrus Magister era un càtar, que ell, o els seus fills, devien renunciar a la seva fe i els hi donaren les terres del mas d’en Mestre. Els qui venien amb ell des de l’Occitània a repoblar les noves terres, en Giberga, en Narbonès, n’Albí i en Piquer, el rei els hi expropià els masos per heretgia. Darrera del Mirador encara hi ha un replà que anomenem el pla de l’Albi record d’aquells fets llunyans.

Si Puigcerver vingués de server o servera l’hauríem trobat escrit Puigserver.

Puigcerver possiblement deu el nom al propietari d’aquells boscatges que duia el cognom Puigcerver. Si vingués de server o servera l’hauríem trobat escrit Puigserver.

ermita-puigcerver-03
Puigcerver possiblement deu el nom al propietari d’aquells boscatges.

El 1196 la patrona de l’església d’Alforja era Santa Maria, però el 1245, el patró és Sant Miquel . Això, segurament és degut, que per aquelles dates, el senyor de Riudecols que devia vassallatge a R. de Ganagod, li negà aquell dret, i a canvi, volia retre’n al senyor de Cambrils. Aleshores el d’Alforja, per salvar la unitat de la Baronia, construí una ermita just on confluïen els dos senyorius, posant-la sota l’advocació de Santa Maria d’Alforja, d’aquesta manera mantenia la unitat amb una sola devoció a la Mare de Déu. Per aquelles dates Riudecols, les Voltes, els Banys, els Domenges i les Borges es reunien com a fidels a l’església o ermita de Sant Bartomeu, que era una edificació romànica del segle XII, situada on avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, però la devoció i com a advocada, tenien tots la mare de Déu de Puigcerver protegint la Baronia.

Com podem observar amb aquesta petita mostra, els noms de lloc del nostre terme i també del que va ser la Baronia d’Alforja, són de capital importància per a esbrinar la nostra història, i aquests noms que ens ensenyaren els qui ens precediren, ho hem de transmetre a les noves generacions, per tal de preservar-los de l’oblit.

Miquel S. JASSANS (Correllengua 2015)

Fotos: Rogelio Portal

Nota: A dia d’avui Miquel S. Jassans té pràcticament escrit i es disposa a publicar “Alguns noms d’Alforja i Camp de Tarragona”. El Llibre que podria ser considerat una segona part de NOMS DE LLOCS I DE PERSONA D’ALFORJA I CORTIELLA (Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglèsies, 1991) tracta sobre noms d’Alforja que ha trobat en documents després de publicar el mencionat d’onomàstica, i també conpren conexions amb alguns noms de l’Aleixar, les Borges, Reus, Riudecols.

Relacionat amb aquest tema l’autor també té publicada una Onomàstica de Valls i els seus agregats. Aquets llibres poden ser adquirits posant-se en contacte amb l’autor.

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

3 COMMENTS

  1. M’agradiria que confirmessiu l’origen del nom Botó que trobem al terme com a mínim 4 ubicacions diferents (Cal Botó actual Casal d’Avis), Mas del Botó a prop de la benzinera de la carretera de les Borges, Mas d’en Botó a prop de Sant Antoni, i Mas del Botó (celler i explotació vitivinícola a la Vall Cortiella). Segons m’han explicat descedents de cal Botó, el nom prové d’un avantpassat que era jutge de pau a Alforja. Va intervindre al conflicte de dos veïns, resolució que no va agradar a un d’ells. Aquest veí es van voler venjar clavant-li una daga, però portava un medalló que li va salvar la vida. Segurament que el nom Botó prové de la mateixa família.

  2. Estaria bé que confirmessiu l’origen del nom Botó que trobem al menys en 4 ubicacions al terme: Cal Botó (casal d’avis), Mas del Botó (benzinera carretera Borges), Mas d’en Botó a prop de l’ermita Sant Antoni, i Mas del Botó (a la Vall de Cortiella, celler i explotació vitivinícola). Segons el que vam explicar diferents descendents de Cal Botó, un avantpassat que era jutge de pau va intenvindre en un conflicte entre dos veïns. La resolució no va agradar a un d’ells que es va voler venjar clavant-li una daga. Es salvà gràcies a un gros medalló que portava penjat.

Leave a Reply