Donació d’Alforja al monestir del Bonrepòs: un pacte in extremis

Donació d’Alforja al monestir del Bonrepòs: un pacte in extremis

by -
0 1164

Fins ben entrat el segle XVIII Alforja va ser una possessió més de l’arquebisbe de Tarragona. Cada canvi de titular portava aparellat un acte de presa de possessió amb ofrena econòmica inclosa, a més a més del pagament dels delmes corresponents. Però els orígens del senyoriu d’Alforja van ser molt diferents, com bé es coneix, la Vila incloent els llocs de Riudecols, Cortiella, les Borges, les Irles i una mica més, van ser la recompensa obtinguda el 1158 per Ramon de Ganegot per la seva meritòria participació en la presa del Siurana (1153) l’últim regne àrab de la regió.

Que Alforja acabés sent propietat de l’arquebisbe de Tarragona respon a un fet molt significatiu, amb el qual va tenir molt a veure Blanca de Santa Fé, abadessa del monestir del Bonrepòs. Una institució fundada el 1215 com una filial del de Vallbona, molt prop de la Morera del Montsant.

Donació d’Alforja a Bonrepòs. El pacte de Pere dels Arcs i Blanca de Santa Fé

L’any 1233 Romeva de Ganagot filla de Ramòn de Ganagot i vídua de Bernat dels Arcs mor deixant com a hereu universal i senyor d’Alforja al seu fill Pere dels Arcs, seguint la voluntat del seu marit. A en Pere, el seu caràcter inquiet i bel·licós el va portar a protagonitzar nombroses baralles veïnals sense demostrar el més mínim respecte pels vigents tractats territorials. Les seves incursions armades el van portar fins a les portes del castell de Pratdip, empresa que suposem no prosperà a la vista queda el seu bon sistema defensiu.

Aquesta afició el portà no solament a cedir, donar com a penyora, perdre… els seus béns i les seves rendes també l’obligà a contreure abundants deutes, i a manllevar part del valuós patrimoni i/o  béns culturals i religiosos de la vila, per a disgust i minvament de la qualitat de vida dels seus vassalls.

Pere dels Arcs decideix poc abans de la seva mort el 1242 donar tots els seus béns al monestir del Bonrepòs i nomenar hereva a l’abadessa

La seva vellesa no va ser gens plaent, va morir afligit per alguna malaltia, però sobretot, turmentat per les conseqüències de la seva conducta. Potser per ambdues raons, i volent d’alguna manera expiar els seus pecats i garantir-se un lloc en el cel, decideix poc abans de la seva mort el 1242 donar tots els seus béns al Monestir del Bonrepòs i nomenar hereva a l’abadessa. Tot això amb la condició que el monestir pagués tots els seus deutes i pactar un bon nombre de pregàries per la seva ànima i la dels seus.
L’elecció del Monestir del Bonrepòs, no respon a un fet casual, uns anys abans aquest lloc va ser escollit pel pare d’en Pere: Bernat dels Arcs com a lloc de sepultura i pot ser que la mateixa sort correguessin ell i la seva mare Romeva.

El monestir del Bonrepòs

La comunitat religiosa que va donar origen al monestir ja existia el 1170 creada per l’ermità Arnau de la Morera en el lloc que avui ocupa Santa Maria del Montsant. Aproximadament en el 1180 passen els ermitans a Bonrepòs i en el 1215 es converteixen en convent. La primera abadessa ja com a monestir cistercenc femení va ser Anglesa, filla de Pere Balb i Guillema una família que contribuí significativament en els inicis de la marca. Saurina una de les germanes d’en Pere va exercir com a abadessa a Bonrepòs des de 1260 fins a 1279.

Els favors de Diversos reis, com Pere, Alfons i o Martí I van incrementar els seus béns i privilegis. Durant els segles XIII i XIV el monestir va viure la seva època de màxima esplendor i nombroses filles de famílies il·lustres van ingressar en el cenobi. El 1428 Margarida de Prades de Conflent segona esposa del rei Martí I es va convertir en abadessa de Bonrepòs. A partir d’aquí el monestir va entrar en decadència fins que finalment l’any 1452 l’ordre es dissol. Les últimes 8 monges que quedaven van ser destinades a Vallbona de les Monges i tots els béns cedits al monestir de Santes Creus.

Traspàs a Escaladei: el Mas de Sant Blai

Però aquesta decisió no va ser del grat dels cartoixans d’Escaladei que des de feia temps tenien previst quedar-se amb el botí. El 1473 després d’una llarga disputa en la qual fins i tot intervé el papa, es va acordar que monestir i terres passaven a Escaladei. És per això que actualment trobem els símbols cartoixans a la cornisa de les entrades principals de l’actual edifici. Els objectes de culte i l’arxiu i tots els béns immobles foren traslladats a Santes Creus,  incloses  les restes les de la nostra família més noble: els Ganagot.

Si arribat aquí, Alforja hagués continuat sent una possessió de Bonrepòs, el correcte hauria estat que igual que altres propietats, la Vila hauria passat a ser domini d’Escaladei. Que aleshores ja era un focus d’expansió renaixentista, important centre cultural mundial i aliat de l’arquebisbat en la lluita contra els càtars. En tal cas tot el nostre territori s’hauria integrat dins del que per aquell temps ja es coneixia com el Priorat, i al seu torn dins del comtat de Prada de Conflent. Parlant del tema amb l’Hilari Aragonès m’afirmava que pertànyer al Priorat ens hauria anat molt millor veient l’abandonament al que ens tenen sotmesos des de la nostra capital municipal.

Si Alforja hagués continuat sent una possessió de Bonrepòs, la Vila hauria passat a ser domini d’Escaladei i posteriorment del Priorat, possiblement ens hauria anat molt millor

Però això, és clar, no va ocórrer. Malgrat la immensa alegria amb què Blanca de Santa Fé ens va rebre com a regal va tardar molt poc a comprovar que la donació tenia “gat amagat” parany. Els deutes contrets per Pere superaven en enorme quantia les rendes i no estava ella com per enganxar-se els dits. Així que va optar per desfer-se discretament de la seva possessió trobant comprador en la persona de l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat qui va pagar 15000 morabatins pel lot.

Des de molt abans de la donació a Ramon de Ganagot l’església de Tarragona havia deixat clar el seu interès per aquestes terres, i això segurament també n’era bona coneixedora Blanca de Santa Fe. L’obsessió de tots els que passaven per l’arquebisbat va ser  adquirir les màximes competències sobre la baronia d’Alforja i la resta de les de la totalitat del delme que no eren en el seu poder.

Qui sap si a més d’un negoci poc rendible Blanca va preferir no enfrontar-se a tan poderós contrincant, que ja de per si sol ostentava part de l’autoritat sobre la Vila i aspirava com a bon senyor feudal a exercir un domini sense lligams a tot el Camp de Tarragona. La situació aleshores ja no pintava gens bé pels cistercencs que eren vists com a sospitosos de complicitat amb les successives onades migratòries càters que tenien al Montsant com a destí.  Traspassar Alforja l’arquebisbe segurament era també un recurs per alleujar la pressió, encara que és evident que no va ser suficient. El final és com ja el coneixem: Alforja per l’arquebisbat i les restes de Bonrepòs pels cartoixaons d’Escaladei.

Després de la retirada de les Monges cistercenques els cartoixans convertiren l’edifici en una granja dedicada al cultiu de la vinya: el mas de sant Blai

Després de la retirada de les Monges cistercenques els cartoixans convertiren l’edifici en una granja dedicada prioritàriament al cultiu de la vinya. En una de les seves habitacions van habilitar una capella dedicada a Sant Blai i d’aquí el seu nom actual Mas de Sant Blai. És impossible veure actualment algun vestigi de l’antic monestir degut a les successives restauracions portades a terme. A principis del segle XIX el mas continuava en actiu a cura d’una família masovera. Disposava de premsa de vi d’un espaiós celler que encara avui dia impressiona i dóna fé d’una copiosa producció de vi i d’aiguardent. Antigament per Sant Blai, al dia 3 de febrer, els habitants de Morera i Poboleda acudien a beneir els blaiets però d’això només en queda el récord. Actualment és una propietat particular i es troba en total abandó. Si no s’actua a temps corre el perill que acabi convertit en una ruïna més.

Rogelio Portal

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply