Miquel Taverna Balcells: 50 anys de l’home del temps a Alforja

Miquel Taverna Balcells: 50 anys de l’home del temps a Alforja

by -
0 871

L’1 de gener de 1967, fa exactament 50 anys, el Miquel Taverna Balcells va anotar per primera vegada en un quadern manuscrit el registre de les principals dades climatològiques a l’àrea d’Alforja: temperatura, pressió atmosfèrica, humitat i  pluviometria. A partir de llavors, un dia rere l’altre, fins a l’actualitat ho ha continuat fent, amb una interrupció de poc més d’un any: el temps que va passar a la mili. Una raó més que suficient per atorgar-li el qualificatiu de L’home del temps d’Alforja, sumant el seu nom al d’uns altres alforgencs que com bé sabem també el mereixen.

L’home del temps a Alforja

El seu interès el va portar a integrar-se en 1998 a l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). Una associació meteorològica que fa teixit social entre els observadors meteorològics de Catalunya. Encara que és l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) qui s’interessà de debò pels seus serveis el 1983. Des d’aquesta data fins a l’actualitat cada final de mes envia, per correu certificat, a Madrid les dades que recull amb els seus rudimentaris instruments col·locats al terrat de casa seva.

L’ona de calor més notable es va registrar l’estiu del 2003 de l’1 al 14 d’agost.

miquel-taverna-balcells-16
Fa exactament 50 anys va anotar per primera vegada en un quadern manuscrit el registre de les principals dades climatològiques a l’àrea d’Alforja

Per aquesta labor rep una compensació anual aproximada d’uns 200 €, quantitat que no està malament tenint en compte que més que una altra cosa la seva vinculació amb la meteorologia és diguem d’índole marital. Segons aquestes pròpies observacions el volum més gran d’aigua a Alforja va ser registrat per descomptat durant l’aiguat de 1994: 400ml. Pel que fa als graus les dades més rellevants són: la temperatura més baixa: -9ºC el gener de 1985 i la més alta: 40ºC registrats l’agost de 1987. L’ona de calor més notable es va registrar l’estiu del 2003 de l’1 al 14 d’agost.

Evidentment els temps han canviat, i en l’actualitat tot es controla mil·limètricament amb sofisticats instruments de mesura, les dades del qual són transferides directament a un ordinador. Per aquest motiu l’AEMET l’any 2008 va decidir instal·lar en el seu terreny una moderna estació meteorològica de la qual s’encarrega de vetllar i controlar.

Els registres informàtics de dades i paràmetres climàtic – atmosfèrics recollits per aquesta moderna estació, sumats als d’una altra actualment situada al parc pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i per suposats els seus anotats a consciència amb paper i llapis des de fa 50 anys són avui dia indispensables per entendre la climatologia del Baix Camp i la zona prelitoral de la província de Tarragona.

Pagès escriptor i poeta

El seu interès per la meteorologia li ve de petit i ha estat per descomptat molt relacionada amb el seu ofici de pagès. També hi tingué molt a veure el seu pare de qui sens dubte va heretar, entre altres tres bones qualitats, ser bon observador, tenir bona memòria i sensibilitat davant la problemàtica de l’agricultura, totes tres indispensables per convertir-se en cronista local de la seva època.

provervis-del-temp
En l’actualitat la seva recopilació de refranys i dites populars sobre el temps depassa la xifra de 3600

Una preocupació (de tots dos) que es veu reflectida d’una banda en la recopilació de refranys i dites populars sobre el temps, la qual en l’actualitat depassa la xifra de 3600. I per altra, en la transmissió d’anècdotes i històries que avui haurien desaparegut sense persones d’aquesta classe. A tot això cal sumar la seva labor com a poeta en la qual fins i tot ha rebut molts elogis i alguns premis.

En l’actualitat la seva recopilació de refranys i dites populars sobre el temps depassa la xifra de 3600

Les seves observacions, conclusions i pronòstics sobre el temps habitualment els ha anat compartint amb els seus convilatans omplint pàgines en gairebé la totalitat de publicacions impreses que han vist la llum al nostre poble, fins al punt de mantenir constant una secció sobre el temps que contínua encara avui en dia. El mateix ocorre amb un sense fi de relats (i escrits d’opinió) i per descomptat poemes dels quals n’em deixat constància a les nostres pàgines. Cosa que sense dubtes demostra el seu interès per compartir i posar a l’abast de tots, els seus coneixements.

miquel-taverna-balcells-08
En aquests dies el seu inseparable gosset Rex està passant una malaltia que segurament no podrà superar.

L’últim sauri del Baix Camp

Les aptituds del Miquel Taverna no acaben aquí i tenen en positiu que s’interrelacionen, es nodreixen les unes de les altres, donant pas a una qualitat molt més exclusiva, gairebé un sisè sentit o un poder màgic, encara que ho denominem conforme als cànons i perquè no ens mal interpretin: radiostèsia.

Així és com en l’actualitat se li denomina a  l’activitat dels antics saurís, aquest nom  prové de la unió de ràdio (radiació) i estèsia (sensibilitat). La radiostèsia és la facultat especial (s’atribueix a determinades persones) de poder percebre les radiacions electromagnètiques. S’utilitza fonamentalment per descobrir deus d’aigua i jaciments subterranis de petroli, gas, i altres minerals. Encara que també pot ser emprada per trobar restes arqueològiques, tresors, objectes perduts, etc.

miquel-taverna-balcells-09

Tant a ell com al seu pare se’ls hi atribueixen haver detectat una innombrable quantitat de corrents d’aigua

La radiostèsia és la facultat especial de poder percebre les radiacions electromagnètiques

Un radioestesista professional en general s’especialitza en un tipus de cerca determinada i no va la caça de qualsevol descobriment rellevant.  Això és el que ocorre amb el Miquel, qui tot i que en certa ocasió va trobar un jaciment de ceràmica prehistòrica s’ha especialitzat en la cerca de dèus d’aigua ja sigui amb l’ajut del seu rellotge pendular o simplement unes varetes d’avellaner.

miquel-taverna-balcells-18
El Miquel s’ha especialitzat en la cerca de deus d’aigua, ja sigui amb l’ajut del seu rellotge pendular o simplement unes varetes d’avellaner

Se’ls hi atribueixen haver detectat una innombrable quantitat de corrents d’aigua a més de pronosticar el seu cabal i profunditat

En l’actualitat tant a ell com al seu pare se’ls hi atribueixen haver detectat una innombrable quantitat de corrents d’aigua a més de pronosticar el seu cabal i profunditat en el nostre municipi. El seu prestigi com radiestesista està més que demostrat en el nostre territori, i la seva fama traspassa les nostres fronteres. Allí on se li precisi estarà Miquel amb els seus coneixements, en un temps en què el nostre més preuat recurs escasseja i es converteix en problemàtica. Dilema vital encara que no l’únic, al que s’ha d’enfrontar tot pagès al llarg de la seva vida, perquè com ell mateix diu (parafrasejant a Mn. Jacint Verdaguer): “Sense aigua i sense fe no farem res”

Thais Salvat

 

Thais Salvat
Llicenciada en Belles Arts, actualment treballa de professora de Dibuix de secundària, cocreadora del projecte l'artista va a l'escola.

NO COMMENTS

Leave a Reply