Les partides de terme d’Alforja i la seva ubicació vista des de...

Les partides de terme d’Alforja i la seva ubicació vista des de la vila.

La idea originària d’aquest redactat no és pas meva. Me l’exposaren els redactors de la revista L’Informatiu d’Alforja. I em demanaren que si el podia fer jo com a coneixedor del territori. Argumenten que hi cal constatar explícitament les partides de terra que configuren el nostre terme amb la seva ubicació concreta i llur representativitat. Acceptant-ho una mica com per encàrrec, emprenc la comesa en la línia dels treballs que se m’han publicat al llarg d’aquest primer decenni de segle per l’ATENEU JOSEP TAVERNA sobre els nostres boscos; els nostres camins i l’obaga del Pahí; i encara, en l’àmbit de la poètica, en molts dels setanta-sis poemes del llibre Sóc d’Alforja.  Tota una gamma al.lusiva a la sociocultura, a la socioagricultura i al context sociourbà del nostre poble.

Abans que tot, vull agrair la impagable informació trobada a ELS NOMS DE LLOC l DE PERSONA D’ALFORJA 1 DE CORTIELLA (CENTRE D’ESTUDIS COMARCAL JOSEP IGLÉSIES, REUS 1991) de MIQUEL S. JASSANS. Tant per les res-senyes ben vigents com per d’altres que he procurat actualitzar, unides, és clar, amb les que hi expresso de collita pròpia. Per una bona comprensió, resumeixo del diccionari per al tema a tractar:

topònim: Nom de lloc.
toponímia: Conjunt de topònims. Part de l’onomàstica que els estudia.
àrea: Porció d’una superfície, especialment terrestre.

La partida de terme és una àrea de terreny que comprèn diverses finques amb el mateix topònim, i que s’especifiquen al Cadastre municipal amb les seves dimensions i el polígon a què pertanyen. Poso les partides en majúscula tal com les diem popularment i amb el màxim respecte possible a l’onomàstica oficial. Classificades en àrees territorials mirades des de la vila tot seguint l’ordre de més a prop a més lluny. Només dues figuren en la llista en sentit dual: LES TALLADES i LES PLANES (segons la normativa onomàstica), i LES ESPLANES i LES ESTALLADES (que és com diu la gent de la vila). Quan surten dins els textos, m’he decantat pel vulgarisme. 

ÀREA DE VILA EN AVALL

Marge dret de la Riera.

LA PLANA Terres planeres pròximes al poble i per on passa el camí de Riudecols. Hi destaca la plana del Callot -família Puig- com a finca de reg.
LES PARADES Partida bessona de la Plana. També tocant a la Riera, hi va ser molt important la finca Mas Perdiueta.
LES TALLADES (o ESTALLADES) Paral.lela a la Riera. A mitjana altura arrenca del camí de Riudecols fins a la Mata. La finca més important és el mas del Borràs a (‘enmig de la gran partida.
LA MATA És travessada per la Riera quan aquesta és a punt d’entrar al terme de les Borges pel mas d’en Tarrats. Entre carretera i riera hi ha el mas de la Mata. A tocar del mas del Botó, una benzinera de la REPSOL.
EL FORNET Partideta creuada per l’antic camí de Riudecols, per sobre la Plana i a tocar de les Costetes. Diuen que hi va haver un forn.
ELS AGRES Terra aspra i pedragosa. Hi abunden les pissarres. És una raconada obaga sota les crestes de Miramar.
EL COLL DELS BANYS Ací els trossos de terra han manllevat el nom a l’accident geogràfic. Al vessant oposat hi ha les Valls i terme de Riudecols.
ELS MIRALTOS Terres enllà del coll dels Banys fins al terme de les Borges i pels costers de la serra del mateix nom fins a partir amb Botarell.

Marge esquerra de la Riera.

ELS GARRIGOTS Del pont de l’Adoberia, carretera avall, la urbanització li ha manllevat nom i territori. Recent-ment hi han establert una explotació agrícola del ram de floristeria al mas del Soles, prop la carretera.
LES BARQUERES També és el nom de la urbanització estesa per una gran part del territori, a la part de dalt de la carretera de Reus i a prop del Revolt. A la part de la riera, les terres són agrícoles. El topònim és d’origen romà, ja que consta que hi hagué una vila romana pels segles l i 11.
ELS SERVIANS Territori que va del Pi de la Riera a Rocabruna. Té el terme de les Borges a la cara oposada als seus serrets. A la part baixa d’aquests hi hagué petites pedreres de granit, perquè les terres són soldonenques. Les parts llunyanes són a cinc quarts de camí de la vila.
ELS CABRANÏS És tocant a la part superior de les Barqueres i les Esplanes. Terreny soldonenc i costerut. A l’altra part del serret, els Servians.

terme-de-alforja

ÀREA A SOL IXENT

LES SORTS (l) A la part baixa del poble, a tocar de les cases, a l’est i a partir del Fossar Vell. Són finques majorment petites i amb aigua per a reg. Alguns propietaris en diuen LES SORTETES.
LES HORTES
De la vila fins als Garrigots. Les finques són de regadiu.
ELS HORTS D’EN SERRA A l’esquerra de la carretera de Vilaplana fins a la part baixa de les Deveses. En aquest 2010 hi segueix aturat el projecte ja iniciat en obres per ampliar el nucli urbà d’Alforja.
LES BOELLES Xic territori sobre l’antic camí de Vilaplana. Posseïa l’antiga Boella (lloc públic d’aigua amb pica d’abeuratge per als animals).
LA TRILLA De poca extensió. Al costat de les Boelles i amb característiques semblants, amb finques de regadiu.
LES PLANES (o LES ESPLANES) Partida molt gran formada per dos nuclis: el de baix -zona agrícola- i el de dalt -agrícola i urbà-
LES ESPLANES DE BAIX són poc extenses i a la dreta de la carretera de Vilaplana. Al centre tenen el mas del Fullat (n’eren els propietaris la família del filòsof alforgenc Octavi Fullat). Actualment és de gent de l’Aleixar.
LES ESPLANES DE DALT són extenses fins al punt que ocupen part del vessant del riu d’Alforja fins a les terres de l’Aleixar. Al centre, a la part esquerra de la carretera, la URBANITZACIÓ PORTUGAL, agregada al municipi d’Alforja, ha seguit amb el topònim d’un dels masos del que fou gran finca del senyor Sebastià i el Mas Gran -era residència d’estiu dels amos-, l’han rehabilitat convertint-lo en centre residencial geriàtric de caràcter privat.
EL RIU Les propietats situades a la part més avall del riu d’Alforja, abans que aquest entri en terme de l’Aleixar per fer cap a la riera de Maspujols, són conegudes amb aquest nom simple i comú.

ÀREA A SOL IXENT CAP A NORD-EST

EL COLL D’EN PEIRÓ Al costat de les mines de la Barita i des del coll de la Salve aigües avall…
ELS COSTERS La formen costers pedregosos a una i altra banda del serret de mitjana altura que va des del coll de la Salve fins al mas d’en Solà, el qual és a la part més alta de l’antiga propietat del Senyor Sebastià. A la part solana, s’estén sobre les Esplanes de Dalt tocant al mas del Navàs, i a l’obaga, per sobre de les Guilletes ja a l’aiguavessant del Riu.
LES GUILLETES Plural del diminutiu de guilla (= guineu). Animal que deu tenir el cau pels racons del bosc de la Vila. Situada la partida a la part nord-oriental del terme i ja fora dels àmbits de la vall, ocupa bona part baixa de la capçalera del riu d’Alforja a la falda dels cingles d’Arbolí i de la Mussara tot partint a llevant amb el terme de l’Aleixar. En un racó de feréstega bellesa, sota del Cingle Roig, hi ha el bosc de la Vila, que antigament eren terres comunals. El punt més llunyà de les Guilletes és situat a unes dues hores de la vila, prop del mas d’en Rei, ja a les Pinedes d’Arbolí. En la primera meitat del segle XX, als masos de l’Aragonès, d’en Brunet, del Sebastianet i del Cama, hi havia masovers. Al mas d’en Brunet s’hi explotava la pedrera de granit més important del terme. Més amunt, tocant al riu, hi havia la pedrera del Xato, que no era tan important com la que acabem d’esmentar, però Déu n’hi do!
EL MAS D’EN BAIGET Són uns quants trossos de terra a l’entorn del mas amb aquest nom, situats més avall de les Guilletes i per sobre de la part més llunyana de les Esplanes de Dalt ja a l’esquerra del Riu. Pel que fa a l’esmentat mas, és un edifici de factura noble i a l’estil de torre que abarcava una finca molt gran conreada per diversos mitgers. La família d’un d’ells l’ocupava en règim de masoveria. Actualment, l’han adaptat per fer les funcions de granja-escola amb règim de visites pedagògiques.

ÀREA MIRANT ALS CINGLES D’ARBOLÍ

LES SORTS (II) Ocupa el territori entre els barrancs del Rave i el de les Creus des del tros del Freixes — on s’han fet edificis urbans — fins a la carretera de Cornudella, al Polígon Industrial LES SORTS.
LES SORTS DEL CAMÍ D’ARBOLÍ A partir de les cases de Pallars i des del barranc del Rave a la rasa dels ComeIlars fins a la carretera de Cornudella. Té, a l’enmig, el camí antic que anava cap al poble veí.
LES CARRERADES Formada per les finques que confronten amb l’antiga carrerada – pas de bestiar des del mas del Metge fins als peus de les Deveses, mentre parteix a l’altra costat amb els Horts d’en Serra.
LES DEVESES Partida molt gran als peus del Cingle Roig. Va des dels Crosos fins al coll d’en Peiró. La travessen els dos barrancs que neixen als Cingles, els quals en arribar al poble coneixem per barranc del Rave i barranc de les Creus, Entre l’espai que els separa es bastí el nucli antic de la vila. En el seu territori, a tocar del Cingle Roig, hi ha unes quantes pedreres de granit que foren explotades ara fa uns 80 anys: la del Foment, la del Merlo, la dels germans Salamé…
LES FERRETERES És al nord-oest de les Deveses, Des del barranc del Grínjol cap als Crosos. Ben segur que el nom ve de la seva composició geològica que comprèn la mina dels Crosos, ara convertida en pedrera.
SANT PERE Un conjunt de petites propietats enmig de les Ferreteres, per sobre dels Comellars i des de la carretera fins al camí d’Arbolí.

ÀREA MIRANT A MIGDIA

LES COSTETES A les faldes del turó homònim. Parteix de la riera, davant de l’Empedrat. S’hi accedeix per un fort desnivell de curt recorregut.
LA TORRETA Pel diminutiu, ja s’endevina que és un petit territori situat de les Costetes a la Pedragosa i sota les Obagues que faldegen Miramar.
LA PEDRAGOSA Com les dues anteriors, és petita i n’és una prolongació en direcció a ponent. Amb la Torreta, comparteixen unes parcel.les conegudes amb el nom de Sant Antoni per la proximitat de l’ermita. És terra pedregosa

ÀREA DE VILA EN AMUNT

LA CREU Unes poques propietats ran de la creu de Pedra i camí de Sant Antoni.
EL RIERAL Unes finques tocant a la Riera i davant de l’ermita esmentada.
ELS COMELLARS Va del serret i la rasa homònims cara amunt fins a la carretera fent-li de costat el barranc dels Crosos.
LES PINEDES Partida composada per les propietats que toquen al costat dret del barranc dels Crosos quan s’apropa al Còdol per desguassar a la riera.
ELS SERRATS De les Pinedes fins a les Comes, i sota la carretera.
LES COMES Agafa tota la conca del barranc homònim. La part alta va per damunt de la carretera des dels Crosos fins als peus de la pedrera del Coll i per sota del Cingle Roig. El seu punt més àlgid se situa a la part més nord-occidental del terme, per on ens davalla el Vent de Serè. A la part baixa, del barranc a la carretera hi hagué conreus ara esdevinguts erms.
EL MAS DE L’ALEU Antiga possessió de ca l’Aleu. Ara fragmentada entre diversos propietaris. Limita amb les Comes i el camí de Cornudella anant cap al Coll.
EL COLL D’ALFORJA Territori a una banda i altra del camí de Cornudella quan aquest va acabant el trajecte abans de saltar a l’altre vessant, ja en terme d’Arbolí. A un centenar de metres del coll, sota la carretera que s’hi inicia cap a Puigcerver, hi ha colgada la nevera del Toribio, que va ser un dels cinc pous de gel que hi va haver al terme d’Alforja.
ELS LLOBREGATS A la conca del barranc del mateix nom, el qual neix a les faldes de la serra del Mirador. El torrent desguassa a la riera prop dels plataners del Botó. Per la part alta passa la carretera de Puigcerver creuant l’alzinar.
EL MAS D’EN SAROBÉ Són terres entorn del mas homònim — del qual prenen el nom — molt distants de la vila, a una hora llarga de camí.
LES SALÓQUIES Els conreus que hi havia eren a una hora i mitja de camí, situats a les faldes de la serra del Mirador, vora els alzinars, i sobre la partida del mas d’en Sarobé. Una mica més alta que l’antic i desaparegut camí Travesser — pas per on circulaven caçadors, bosquetaires i traginers, i pastors amb el seu ramat-, passa la carretera de Puigcerver.

Josep Sànchez Moragues

Els nostres predecessors sabien on tenien els seus boscos: en treien llenya, fusta, carbó i arrendament pels pasturatges. Ara, al pas que anem -si no vénen canvis radicals per superar la crisi econòmica que de fa anys suportem la pagesia-, les generacions futures -els nostres hereus- no sabran on són ni a quina partida pertanyen els camps que anem abandonant, ja que els conreus planers van esdevenint erms i els costers es van convertint en boscos incipients.

1 COMMENT

Leave a Reply