Les muralles d’Alforja

Les muralles d’Alforja

Quan vàrem fer l’estudi de l’estructura medieval de la vila d’Alforja i la del seu castell, amb la Mireia Salvadó Pellissa, ens deixaren entrar en totes les cases que formaven aquest nucli antic i prenent mides dels murs, analitzant les seves pedres i la classe de material empleats, vam poder veure i intuir com havia anat evolucionant el creixement urbà d’Alforja en iniciar-se el repoblament cristià de la vila i com s’anà modificant el tancament murallat així com anava creixent.

castell-alforja-03
Estudi de l’estructura medieval de la vila d’Alforja i la del seu castell, amb la Mireia Salvadó Pellissa

El setge de Siurana i la seva conquesta començà el 1153 , era l’últim reducte musulmà del principat que havia quedat com un illot, una berruga, en mig de la Catalunya Nova. Tortosa ja havia estat ocupada el 1148 i Lleida un any després, calia foragitar aquell petit reducte, però inexpugnable. Al comte Berenguer IV, li calia conquerir aquell niu d’àligues si volia que els nous territoris ocupats, es poguessin repoblar amb tranquil·litat.
Les tropes del senyor de Cervera penetrant per la Conca de Barberà arribaren fins Albarca. Les d’Albert de Castellet, des del Camp penetraren al Priorat pel coll de la Teixeta i les de Ramon de Ganagot per la vall d’Alforja fins al Coll. Des d’aquests punts estratègics s’inicià l’assetjament.

A Ramon de Ganagot, pensem que per conquerir la vall d’Alforja no li calgué gaire esforç, perquè el castell malgrat ser unes defenses respectables, amb un entorn hostil i sense suport exterior, poc podien resistir aïllats al mig de la vall. Possiblement des de les Salòquies, els guaites que hi havia devien avisar els de Siurana que s’acostaven les hosts de Ganagot.

La primera muralla del segle XII, que potser ja existia quan l’ocupació musulmana, es va fer aprofitant el desnivell que hi ha darrere les tres casetes del Castell …

El castell d’Alforja d’època romana, era una mola imponent apte per a la defensa i al seu entorn s’hi aplegaven una dotzena escassa de casetes, protegides per la configuració del terreny, una elevació saulonosa al mig de la vall. També hi devia haver unes quantes alqueries disperses a les zones planeres de la Riera. Conquerit aquest castell aviat devien fer el primer clos emmurallat per a protegir els nous estadants.
Aquesta primera muralla del segle XII, que potser ja existia quan l’ocupació musulmana, es va fer aprofitant el desnivell que hi ha darrera les tres casetes del Castell, per després circular per les parts posteriors de les cases de cal Magraner i cals Sentissos, després per la part alta del Manegot, (avui Ganagot), i passar per els darreres de l’actual Muralla.

A finals del segle XII i començament del XIII es va ampliar el tancament eixamplant pels darreres de les cases del carrer del Pla de n’Abril ,on encara s’hi endevinen alguns carreus ben escairejats per trencar per entre on era cal Notari avui cal Vinyes, enllaçant per darrera cal Cisco Pep i el carrer de la Font, on hi ha un desnivell marcat per les Escales del Cor i les cases de la part dreta direcció la Font més Amunt porxo del Roca i Castell.

muralla-alforja
Traçats aproximats de l’antiga muralla d’Alforja

Segurament que des de la pujada del Vall i el porxo del Roca, devia estar protegit per una sèquia o vall avui reomplert, per a deixar el recinte protegit. L’església romànica restava fora del recinte aprofitant un altre morrot enlairat de sauló.

A començaments del segle XIV va caldre construir un tancat molt més gran que protegís els nous albergs que s’havien estès pel que avui és el carrer Major …

Aquesta estructura de nou queda petita i deduïm que per la població que hi havia a començaments del segle XIV va caldre construir un tancat molt més gran que protegís els nous albergs que s’havien estès pel que avui és el carrer Major, el del Bolcador, el Mercadal i part del carrer de la Font que havia fet de defensa. En aquest carrers hi ha un bon nombre d’arcades apuntades, testimoni d’uns anys de prosperitat econòmica i creixement poblacional estroncat per la pesta del 1348.

Aquest emmurallat aprofitava el ja existent de la baixada del Vall, la rasa del barranc del Rave com a fosa i el desnivell de darreres les cases del Pla de n’Abril Baix i carrer del Bolcador com a protecció. Al Portal es tancava aquesta muralla que seguia pel barranc de les Escreus fins l’hort de les Monges. Per aquesta zona nord del Castell, la muralla és on queda més desdibuixada el traçat, possiblement per ser un indret on hi ha hagut més modificacions urbanístiques i n’han fet desaparèixer el rastre.

El que sembla evident és que on es surt del Mercadal pel corraló del Lluc, en algun moment, havia d’estar tancat per un portal i la sortida vers les veïns pobles de l’Aleixar i Vilaplana. Més endavant per anar a aquestes viles i la zona de les Benes, es sortia per on encara es conserva el pont medieval per creuar el barranc, just abans on hi havia l’hort de les Monges ara convertit en plaça. Un altre portal era a tocar de la font de l’Abeurador per anar direcció oest. En sortir, s’havia de passar el barranc pel Sol de la Cluca i continuar Riera amunt, cap al mas d’en Roig, mas de l’Aleu, el Coll i Puigcerver.

 

muralles-alforja-00
Es sortia per on encara es conserva el pont medieval per creuar el barranc, just abans on hi havia l’hort de les Monges ara convertit en plaça.

En destruir-se el Castell no deixaren cap pedra, cap indici que permeti fer una reconstrucció de com era la defensa de l’emmuralla’t d’Alforja …

Un tercer lloc on hi havia d’haver un altre portal, però que ja no en queda cap mena de vestigi, era per la part del Castell acarada al camí de Sant Magí, que menava a l’antiquíssim camí d’Arbolí per comunicar-se amb Siurana i els masos de la muntanya. Els dos primers segles de repoblament, Siurana va tenir un pes específic i tot el que avui és Priorat i els seus pobles, era considerat terme de Siurana, per això havia d’haver-hi aquest portal esmentat per a connectar amb el centre administratiu d’aquella comarca.

També ja hem dit que per aquella part del Castell entre el porxo del Roca, carrer Josep Taverna i la baixada del Vall, és on les estructures queden més desdibuixades principalment, perquè el desnivells que hi ha del dit Porxo i el de la baixada del Vall , sembla que havien d’estar connectats per un fossat, que protegits la sortida per aquell indret, de no ser així, aquella part del Castell esdevenia el punt feble de la seva defensa.
Aquella zona, en destruir-se el Castell, va ser la més afectada perquè no deixaren cap pedra, cap indici que permeti fer una reconstrucció de com era la defensa de l’emmuralla’t d’Alforja per aquella part

Miquel S. Jassans.

Miquel Salvadó Jassans
(Alforja, 1937), és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, diplomat en Arqueologia Hispànica i membre de la Societat d’Onomàstica. Artista pintor i professor d’art, ha exposat en diverses ciutats de Catalunya i és autor de diversos llibres.

NO COMMENTS

Leave a Reply