Les incògnites de l’enrunada ermita de sant Antoni de l’Aleixar

Les incògnites de l’enrunada ermita de sant Antoni de l’Aleixar

by -
0 440

Situada en un turó prop de la vila i a uns 270 mts. d’altitud hi trobem aquesta construcció del romànic primerenc. Aparentment poca cosa a dir: fou enderrocada, no es tornà a refer i el poble l’abandonà. Val a dir que aquest edifici junt amb Sant Blai i l’església de Sant Martí de l’Aleixar, formen un triangle de construccions del romànic força interessant.

La seva situació  ens porta a creure que es tracta d’un lloc evolucionat. Situats en el punt més alt (probablement l’altar) els observadors astronòmics podien gaudir sense moure’s del lloc  -fent tan sols un gir sobre si mateixos-,  de tots els punts solsticials (ortos i ocàs) i lunars.  A les nits clares podien observar també les posicions dels astres tant a l’hemisferi Nord com el del Sud.

Situats dins aquesta hipòtesi, cerquem ara als voltants de l’ermita els possibles indicis que ens reafirmin amb aquesta possibilitat. Així, a  la part del darrera de l’ermita i mirant la serralada de la Mussara, hi trobem aquesta roca tallada, on  hi veurem a la part alta una forma de seient que a l’utilitzar-lo ens encara vers els 300º, es a dir, el punt de l’ocàs en el solstici d’estiu. No és una casualitat.

aleixar-014
A la part del darrera de l’ermita i mirant la serralada de la Mussara, hi trobem aquesta roca tallada, on hi veurem a la part alta una forma de seient.

L’estructura de l’ermita segueix les normes d’un romànic primerenc, es a dir: parets gruixudes i  contraforts externs pel tal d’apuntalar una pesada  volta de canó. Desconeix la força de l’arc, fet que no passa a sant  Blai i sant Martí de l’Aleixar, d’època més tardana. La Sra. Teresa Abelló veïna de l’edifici, ens transmet dels seus  avantpassats el record  “que hi havien dos arcs davant la porta.” Res en resta en peu.

Si ens centrem en l’arquitectura de l’obra, veurem dues parts  diferenciades. La part Nord enfila les parets laterals,  ens mostra  una torre de construcció probablement àrab. Si ens fixem en la col·locació de  les pedres, veurem que passen en filades planes, molt típic de la cultura àrab, pràcticament absent de la rajola típica de la cultura mauritana. Aquesta construcció ens dóna una torre quadrada de 6,90 mts.  en cada costat.  Al seu interior i al centre d’ella hi ha una fosa quadrada enrajolada. La brossa dipositada en ella fa impossible un estudi. Probablement es tractaria d’un dipòsit d’aigua.

Els contraforts són construccions que aguantaren la destrucció. Fets de materials nobles (carreus quadrats i rajola) tots estan dempeus, no així la paret sobre la qual s’adossaven. Construcció àrab-mauritana posterior a la torre? Tot pot ser.

aleixar-009
Els contraforts són construccions que aguantaren la destrucció. Fets de materials nobles

Els murs són pròpiament cristians, ens mostren la col·locació de pedres com si fossin amargenades, per tant no van en filades planes com les anteriors.  No aguantaren l’escomesa. Tot això ens planteja molts dubtes: Es tractava d’una construcció cristiana en temps àrabs, feta  amb l’ajut d’aquests? O pot ser una obra cristiana, aprofitant una torre àrab de la qual enderrocà la façana sud? Una construcció semblant a aquesta darrera hipòtesi l’hem vist al convent del franciscans d’Ixart (avui Híjar) a l’Aragó en la part  més antiga, la qual  també originàriament anava en direcció Nord – Sud (aquesta més tard la referen en direcció Est-Oest).

aleixar-011
Normalment llocs així en les cultures antigues s’utilitzaven per a fer-hi rituals i enterraments

A part de tot el comentat fins ara, l’ermita presenta unes particularitats que la fan diferent a la resta d’edificis cristians de la població. Ens referim a les energies que flueixen del bloc. Mentre a Sant Blai hi ha una càrrega d’energia positiva, que ens convida al repòs i meditació a Sant Antoni passa ben a l’inrevés. Aquí en quasi bé tot el recinte és un lloc negatiu. Tan sols en un punt de la part Sud hi trobem un petit cercle d’energia  positiva., concretament on neix l’arbre. Diríem és tracta d’un lloc per a no passar-hi molta estona, fer-hi el que calgui i marxar.

Es tractava d’una construcció cristiana en temps àrabs, feta amb l’ajut d’aquests? O pot ser una obra cristiana, aprofitant una torre àrab?

Normalment llocs així en les cultures antigues s’utilitzaven per a fer-hi rituals i enterraments. Amb el pas dels temps, i donat que el poble els seguia venerant s’anaren substituint les construccions de les antigues creences per centres religiosos. Sant Antoni podria ser o no, un lloc d’aquests? No ens tanquem en banda,  tot pot ser i per a esbrinar.

aleixar-010
Es tractava d’una construcció cristiana en temps àrabs, feta amb l’ajut d’aquests? O pot ser una obra cristiana, aprofitant una torre àrab de la qual s’enderrocà la façana sud?

Fem notar que a partir del turó de Sant Antoni s’inicia tot un reguitzell de construccions megalítiques algunes d’elles de proporcions considerables, amb orientacions solars, probables recintes, etc. El que si demanaríem és que una peça com aquesta no resti en l’anonimat i  que tots plegats hi  prenguem les mesures adients, per tal de conservar-la i poder-la estudiar.

Per a acabar un detall que ens pot indicar a quin sant Antoni estava dedicada: La petjada del gos.

aleixar-012
Per a acabar un detall que ens pot indicar a quin sant Antoni estava dedicada: La petjada del gos.

Josep Pàmies: Històries de l’Aleixar

NO COMMENTS

Leave a Reply