La tardor a Alforja

La tardor a Alforja

by -
0 577

La primera setmana d’octubre era la més trista de totes les de l’any, almenys per la joventut. El bullici de la Festa Major quedava per recordar. Havien marxat els forasters i alguns amb els diners de les “mitges”, durant el segle passat era una pràctica habitual que certs propietaris que vivien lluny del poble, arrendaven les seves finques a uns pagesos perquè les treballessin, arribat el temps de la collita es partien la producció d’avellanes, meitat pel treballador i meitat pel propietari, aquest sistema s’anomenava “a mitges”.

La primera setmana d’octubre era la més trista de totes les de l’any, almenys per la joventut

S’havien obert les escoles i la majoria portava dins la bossa escolar: el llapis, la goma, la llibreta i també un llibre: l’enciclopèdia. Alguns pocs tenien inclús un estutx amb llàpissos de colors. De quan en quan ens repartien llet en pols, que els americans ens havien regalat com a deixalla del Pla Marsall, deuria ser agra, perquè ara ningú els pot veure amb bons ulls o potser és que som uns desagraïts, cosa molt abundant per aquests paratges.

Pepe-Sarobe-04
Havien marxat els forasters, i el bullici de la Festa Major quedava per recordar. (Foto Pepe Sarobé)

Amb molta desgana el jovent s’anava incorporant al treball del camp al costat dels seus pares, recollint la verema o el fruit d’algun ametller despenjat allà on no creixen els avellaners. Les dones anaven a “espigolar”, que no era altra cosa que recollir les avellanes que havien quedat generalment entre les soques dels avellaners, per cert ho feien amb molt d’interès, perquè no havien de partir “les mitges” amb els propietaris de les finques.

Les dones anaven a “espigolar”, que no era altra cosa que recollir les avellanes que havien quedat entre les soques dels avellaners

Abans de les festes els busca-interessos i els demés que no tenien altra cosa que les seves mans i ganes de treballar, anaven a la recerca de la companya. Algunes es deixen seduir calculant els sacs d’avellanes que juntament amb els seus podran recollir en les finques que han d’heretar, d’altres més humils miren que el company escollit sigui una persona guapa, treballadora i formal, a les que el temps obliga a decidir-se aviat esperant trobar qualsevol cosa que els hi surti. Serà per la Festa Major on començarà el festeig, ballant totes les melodies que l’orquestra tocarà, amb el que serà quasi amb tota seguretat el company per a tota la vida. Hauran de passar uns anys de prova, abans de que el capellà els doni la benedicció per formalitzar la família. Durant tot aquest temps, la dona per poder ser ben vista, haurà de fer-se l’estreta i l’home passarà per la puteria per no fer-se pesat.

Pepe-Sarobe-03
Hauran de passar uns anys de prova, abans de que el capellà els doni la benedicció per formalitzar la família. (Foto Pepe Sarobé)

Per aquells anys havíem de confiar en l’assumpte econòmic, quasi bé només dels fruits que donava el nostre terme: avellanes, olives, ametlles, una mica de vi i algunes hortalisses i sobretot patates. Aquesta economia de postguerra que era severa i injusta, duran la tardor es podia aliviar trobant algun rovelló al bosc o caçant algun conill o perdiu, els bolets que ara es busquen al Pirineu o a La Rioja, abans es trobaven a la Grallera i sobretot al Coll d’Alforja, algun correcamins anava fins al Mas d’en Mestre o Les 0lles caminant. Els caçadors la majoria eren furtius i alguns com el “Nel.lo” el primer en caçar porcs senglars utilitzava sistemes de cansament amb les perdius o un altre caçador el ” Mingo” amb un cos privilegiat per caminar i un olfacte per caçar com ningú, anava i tornava de Porrera com si res. Ara van tots junts a disfrutar d’un bon esmortzar i si troben una bona peça se l’enporten cap a casa. Resumint el que ara és “hobby” abans era necessitat.

Les Majorales es preocupaven que el dia de la Puríssima, la Verge estés ben acompanyada i l’altar estés engalanat amb flors d’octubre i clavells

Passant per alt el Dia de Difunts, a poc a poc ens anem refent del catacrac que va representar la pèrdua de les nostres festes sobretot la de “Les Majorales” un grupet de noies verges que a la primavera anterior havien sortit per sorteig. Acabat aquest període que el podríem anomenar la TARDO-GRIS,  arribava el dia de la Puríssima amb un canvi sorprenent. Les Majorales es preocupaven que el dia de la Puríssima, la Verge estés ben acompanyada i l’altar estés engalanat amb flors d’octubre i clavells. Totes, aquell dia estrenaven vestits nous i també portaven en un lloc destacat una cinta blava i blanca amb una medalla-escapulari , que era el distintiu de la cofradia, en una mà portaven el ciri i tenien un estàndard per a les processons. La primera Majorala tenia el privilegi de guardar a casa seva la imatge de la Verge durant tot l’any. Les “majorales” eren conegudes amb el sobrenom de “Les Filles de Maria”.

Pepe-Sarobe-00
“Les Majorales” un grupet de noies verges que a la primavera anterior havien sortit per sorteig. (Foto Pepe Sarobé)

I el dia de la festa grossa era el dia de La Puríssima amb un canvi sorprenent, aquest dia semblava una passarel·la, les jovenetes al migdia anaven a passejar i lluir els seus vestits acabats d’estrenar, en aquella època quan era festa o simplement diumenge es notava, passejaven en colles per la carretera i també pel camí de les Esplanes, algunes estrenaven inclús un abric. Les que només tenien quinze anys, amb el cap acotxat i una mica de vergonya, deixen veure el seu cos, que ja es fa mirar. Encara recordo la Pepolla, l’Esquerrera, la Carme i la Pepita Alberich, per anomenar només algunes, que esperaven la seva alternativa de noies maques que eren. La primavera s’havia anticipat i les poncelles volien ser roses.

David Bonet – Fotos Pepe Sarobé

Informatiu no. 12 – 2003

David Bonet
David Bonet Soci fundador de la fàbrica d'embotits BON DRIA S.L. i de les carnisseries- xarcuteries de Reus BONET I FILLS, S.L. que també engloben una granja de corders. Els seus escrits ens han deixat constància d'allò que va ser testimoni.

NO COMMENTS

Leave a Reply