La Pedrafita de Botarell el monument megalític més meridional de Catalunya

La Pedrafita de Botarell el monument megalític més meridional de Catalunya

by -
0 1385

En 1922 Salvador Vilaseca va publicar una nota sobre la coneguda com a La Pedrafita de Botarell la qual reprodueix posteriorment en el seu llibre Reus i el seu entorn en la prehistòria:

“la llamada, como tantas otras similares, Pedra Fita de Botarell, está situada a unos 150 m. a la derecha de la carretera que va de este pueblo a Montbrió del Camp, a unos 8 km. a Poniente de Reus. Mide 2 m. de altura desde el suelo con anchuras de 48 a 57 cm. y de 30 a 38 cm. de grosor con una leve curvatura i aplanado en sentido antero-posterior. Es de granito, roca frecuente en aquel término y fue rota y reconstruida al cabo de algunos años. Para algunos era un mojón o señal de pastores trashumantes y para otros una «piedra de rayo», etc., pero no se conservaba recuerdo de su origen.

“En 1909, Luis Mariano Vidal le asignó a ambas, como también era y es corriente, un posible significado fálico”

De màs antiguo era conocida la Pedra dreta de Montmell en el Baix Penedès (3×0’69×0’40 m.) En 1909, Luis Mariano Vidal le asignó a ambas, como también era y es corriente, un posible significado fálico, relacionado a veces con la conocida leyenda del «Pont del Diable», tan extendida. De todos modos, sería difícil demostrar que ambas piedras son verdaderos «menhires» prehistóricos”

pedra-fita-botarell-03
Està situat a uns 150 m a la dreta de la carretera que va d’aquest poble a Montbrió del Camp, a uns 8 km. a Ponent de Reus

Apareix esmentada per primera vegada com a fita el 1173, posteriorment una delimitació del 1571 la descriu com una “pedra, d’alçada d’un home”

La Pedra Fita de Botarell apareix esmentada per primera vegada com a fita el 1173, posteriorment una delimitació del 1571 la descriu com una “pedra, d’alçada d’un home que està ficada al davall lo lloc i font de Botarell”. Les seves quatre cares estan treballades (amb repicat) sent el resultat certa forma antropomorfa, també és possible apreciar trets fàl·lics més propis d’aquest tipus de monuments.

A la part superior d’una de les seves cares presenta una sèrie d’incisions, bastant difícils d’apreciar en l’actualitat, associades (segons una placa a la base del monument) amb: “3 creus gregues incises gravades segurament en època medieval” la qual cosa no és d’estranyar i podria resultar d’un procés de cristianització (o purificació). Molt més visibles són 10 cassoletes o forats d’entre 3 i 5 cm de diàmetre insculpidas (gravades) a la part central de la cara anterior i una en la posterior.

pedra-fita-botarell-13
Originalment el molonit mesurava 2 metres d’altura als que calia sumar 72 cm enterrats sota terra

A causa d’un acte vandàlic ocorregut als anys 50 el menhir es va partir per la meitat i fou adherit de nou amb cola, reforçat per quatre grapes de ferro, dues per cada costat tapades posteriorment amb morter. Amb el pas del temps, l’oxidació de les grapes de ferro va fer necessària una intervenció portada a terme el 2014 -2015 en la que s’ha comprovat que: “la fractura presenta un bon estat de conservació del suport petri i una molt bona unió entre les dues parts”.

A causa d’un acte vandàlic ocorregut als anys 50 el menhir es va partir per la meitat i fou adherit de nou amb cola, reforçat per quatre grapes de ferro

Una de les altres raons per les quals es va promoure aquesta remodelació va ser la de rescatar-lo com a menhir, ja que per a la majoria de gent era simplement una fita. Segons ens explica Montse Roca exalcaldessa i impulsora de la intervenció junt amb Carles Freixas també regidor de l’anterior govern i estudiós de la història del poble. Se li va col·locar una base metàl·lica elevant la seva mida fins als 2,72 m d’altura que és l’altura total del monòlit.

pedra-fita-botarell-04
Amb el pas del temps, l’oxidació de les grapes de ferro va fer necessària una intervenció portada a terme el 2014

En realitat demostrar que aquesta i d’altres pedres com aquesta són veritables «menhirs» prehistòrics és evidentment difícil, fins i tot molt més que en el cas dels dòlmens. I a això li hem de sumar que de megalitisme, com a sistema constructiu, existeixen en el sud de Catalunya molt pocs exemples. Però tampoc hi ha elements que en neguin la possibilitat.

La Pedra Fita de Botarell, certament és el monument megalític més meridional de tota Catalunya

Fa algun temps que en aquestes mateixes pàgines ens referíem a l’enterrament neolític del Mas d’Anguera, al terme de l’Aleixar, com una de les escasses i difuses mostres de cistes megalítiques al sud del Llobregat (no és l’única). En el cas del menhir, la Pedrafita de Botarell, certament sí que ens trobem també davant el monument megalític més meridional de tota Catalunya. I així ho serà fins que les evidencies demostrin lo contrari. (la roca de la Bruixeta a Vinebre encara que atresora un sense nombre de llegendes no és considerat un monument megalític)

La Pedrafita de Botarell
A la part superior d’una de les seves cares presenta una sèrie d’incisions bastant difícils d’apreciar, en l’actualitat, associades amb: “3 creus gregues”

Dins del megalitisme i les construccions amb grans pedres, un menhir és la construcció més senzilla o simple: “una pedra allargada col·locada de manera vertical enterrada en el sòl per evitar que caigui”. Pot ser una pedra en brut però fins i tot pot estar tallada o incorporar gravats amb representacions molt diverses. Generalment s’accepten dos tipus de menhirs: els que tenen forma més regular (rectangulars o ovalats) constituint quasi sempre esteles funeràries i els fal·liformes molt més esvelts i generalment cilíndrics.

Un menhir és una pedra allargada col·locada de manera vertical enterrada en el sòl per evitar que caigui

Les construccions megalítiques com a activitat van tenir lloc durant el final del Neolític i principis de l’edat del Bronze, una època en la qual encara no existien materials capaços de treballar la pedra. Cronològicament en un període comprès aproximadament entre el 2500 a.C. i el 1500 a.C. fa més de 4000 anys.

La Pedrafita de Botarell
El 2014 va fer necessària una intervenció i en el 2015 se li va col·locar una base metàl·lica que li confereix el seu estat actual, tasca promoguda per l’anterior govern encapçalat per Montse Roca.

Si apropes el cap a la pedra fita de Botarell, sentiràs els angelets

Tot i la seva antiguitat, l’atribució de la seva autoria a l’home prehistòric és un fet relativament recent que no succeeix fins ben entrat el segle XIX. Són més aviat les supersticions i les llegendes les que han estat relacionades des de sempre amb els menhirs, els dòlmens i fins i tot amb qualsevol objecte o troballa prehistòrica. En el cas que ens ocupa després d’haver fet les investigacions pertinents no hem trobat cap relat o rondalla relacionada amb el seu origen.

Això si, a tothom que arriba nou al poble se’l convida a apropar el cap per escoltar els angelets. Ja que com resa a la voluminosa placa col·locada a la base del menhir: “si apropes el cap a la pedra fita, sentiràs els angelets”. Sembla ser que això si que succeeix realment, sobretot si en el moment en què apropes el cap a la pedra algú t’empeny propina’n-te tal cop de cap que veus els angelets i també les estrelles.

Rogelio Portal Tejo

Rogelio Portal
Llicenciat en Disseny Gràfic en 1996 en l'Institut Superior de Disseny de l'Havana (ISDI). Desenvolupa la seva labor per a multitud de clients, tant en l'àmbit de la fotografia com en el del disseny a través del seu estudi Assumptes de Disseny. Des del 2006 viu a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply