La font dels Fontanals del Fernando

La font dels Fontanals del Fernando

by -
0 602

L’aigua és Vida i la continuïtat de les vides de la gent en un indret conforma la seva història. Jo no tinc cap dubte que l’inici de la nostra i, concretament, l’elecció de la ubicació del nostre poble entre els barrancs de les Creus i el del Rave, proveïdors de les fonts que els la proporcionarien, va ser un dels principals factors que varen valorar els fundadors. Des de sempre l’aigua és vida però ara sabem que, també, constitueix una mitjana del seixanta per cent de la nostra massa corporal. No costa gaire de deduir que tots els nostres avantpassats, biològicament, estaven, en la seva major part, constituïts per aigua de les fonts De Més Amunt i De l’Abeurador. És una obvietat i cadascú li pot donar la importància que vulgui.

Des de la instal·lació de l’aigua corrent per les cases beure l’aigua d’aquestes fonts ha esdevingut gairebé quelcom testimonial

Ara ja no és així. Des de la instal·lació de l’aigua corrent per les cases i, més recentment, de l’aparició de les aigües embotellades i «amb marca», beure l’aigua d’aquestes fonts per a acompanyar el menjar o per a calmar la set ha esdevingut gairebé quelcom testimonial. Em va bé dir això perquè em permet connectar amb el tema que, per la vinculació que la meva família i jo mateix hem tingut amb una d’elles, vaig escollir quan em van demanar la meva col·laboració. Em refereixo a la Font dels Fontanals del Fernando. I és que, com a tal font, precisament –i no podia ser d’altra manera– va deixar d’existir quan la seva aigua es va destinar a l’abastiment de la població. Corria l’any 1963.

la Font dels Fontanals
Corria l’any 1963 quan la seva aigua es va destinar a l’abastiment de la població.

… era aconsellat el seu consum per a fer venir gana als desganats. Els més exagerats deien que si posaves un tall de carn al raig al cap de poques hores no en quedava res.

Recordo que va ser gairebé per consens general que s’escollís la nostra font per a tal fi ja que eren conegudes per tothom les seves propietats medicinals i que era aconsellat el seu consum pels metges locals especialment per a fer venir gana als desganats. Els més exagerats deien que si posaves un tall de carn al raig al cap de poques hores no en quedava res. Jo si que havia comprovat que s’emblanquia i perdia textura però… para de comptar!

la Font dels Fontanals
També se que era molt freda … i conegudes per tothom les seves propietats medicinals

Tampoc crec que hi hagués gaire gent disposada a deixar bistecs a l’aigua en aquells temps… No fos que algun viu els hi pispés i contribuís així, indirectament, a la llegenda…També se que era molt freda i que un dia el Josep Fusté es va banyar a la bassa contigua i el meu pare el va haver de treure. «I la feinada que vaig tenir –em digué– per a reanimar-lo…»

… un dia el Josep Fusté es va banyar a la bassa contigua i el meu pare el va haver de treure. «I la feinada que vaig tenir per a reanimar-lo…»

El cas és que ningú va proposar cap altra opció i, per tant, no hi va haver discussió. A més, els meus pares estaven molt ben disposats a desprendre-se’n per a aquest fi d’interès comú. Tenien molt clar que era una aigua malaguanyada ja que hi havia un doll excessiu per a regar quatre o cinc paradetes de verdura i algunes pomeres del capdavall del tros.

Josep Fusté
Un dia el Josep Fusté es va banyar a la bassa contigua

Per altra part, proposar-se d’elevar-la fins al capdamunt per a regar els avellaners, en aquells temps de tecnologia arcaica i butxaques buides hauria estat quelcom proper a un disbarat. Un altre punt a favor era que per a fer el recapte ja teníem la Sort, tocant a casa… Així que, un cop l’Ajuntament els va fer la proposta els meus pares l’acceptaren de bon grat i es feu la compravenda. Ho puc ben afirmar ja que així mateix hi consta al contracte.

Ben aviat però va resultar molt insuficient per a atendre les necessitats de la vila que augmentaven progressivament i es va haver de reforçar amb un pou a la vora de la riera al tros del Gerret. Darrerament, noves prospeccions s’han hagut de fer en diferents llocs del terme amb més o menys fortuna per a afrontar les noves necessitats i pal·liar sequeres.

No se en quina petita proporció l’aigua dels Fontanals deu composar ara les masses corporals dels alforgencs i de les alforgenques. Per cert…, ben maques moltes!

Gerard Salvat Raull

Relats al voltant de les fonts d’Alforja (Correllengua Alforja 2016)

Gerard Salvat
(Alforja 1944) Ha compaginat el treball a la banca a Reus amb el manteniment i la millora de l’explotació familiar al seu poble. Ha participat activament en quasi tots els vessants de la vida social i política d'Alforja i Reus. És autor de diversos llibres.

NO COMMENTS

Leave a Reply