La font de l’obaga del Pahí

La font de l’obaga del Pahí

by -
0 2847

La toponímia d’Alforja comptabilitza una vintena de fonts amb valor de topònim. La majoria fora del territori que abasta la vall. És a dir, a la part superior del riu, a la llenca de terme coneguda amb aquest suggestiu nom, que és el lloc on neix el riu d’Alforja per a després convertir-se en riera de Maspujols… i, per altra banda, a la vall de Cortiella, la partida de terme alforgenca que veiem llunyana i estranya pel seu enclavament a la comarca del Priorat Per això, potser, en parlem tan poc els d’Alforja, com si ens quedés territori ignorat, malgrat sigui terra ben nostra.

La font de l’obaga del Pahí

De tota manera, al terme hi ha moltíssims més de llocs on brolla aigua viva, corrent ininterrompudament, encara que no se’ls hagi donat nom de font. En aquella època —no pas tan llunyana— en què gairebé tothom vivia de l’agricultura, eren molts els trossos de terra que tenien aigua pròpia. Molts amb cabals ínfims, però brollant tot l’any. I en el cas de no ser així, no els quedava gaire lluny perquè n’hi havia al tros veí. Cal dir que existia com un protocol implícit no firmat, però sí afirmat: no es negava l’aigua a ningú per al consum de boca. Recordo que treballant als Cabraïns algú deia “vaig a buscar aigua al tros del Freixes”, o quan el pare em deia “quan passis per la Boella, omple el càntir al raig i, a la pica, abeura la mula” (la Boella era al camí de les Esplanes. Hi rajava aigua de mina contínuament per a ús de la gent i els animals que anaven de pas. Després feia cap a les basses per a reg de les Hortes).

Pel que fa als Fontanals, era molt ben considerada la font o aigua del Fernando, el cabal més abundós de la zona.

Un dels indrets més rics en aigües subterrànies es localitza a les carenes que clouen la vall per la part de migdia que s’encara al N, des del puig de n’Eres als Miraltos passant per les serres del Regalat, Miramar i els Agres. Una part del paratge és ocupat per la partida Obagues/Fontanals, rica en aigües que hi afloren superficialment en el regall del barranc de l’Àvila o bé en altres topants a través d’una mina tradicional. No són cabals abundosos, però sí perennes. Pel que fa als Fontanals, era molt ben considerada la font o aigua del Fernando, el cabal més abundós de la zona. Actualment és tancada i conduïda als dipòsits de la xarxa pública que nodreix la vila, afegida a l’aigua que hi arriba elevada des dels pous de la Riera. Algunes altres deus ben estimades per llur qualitat són: la de la Nevera i la de l’Adrià (aquestes situades a la falda de la serra del Fullat); la de l’Obaga del Cinto Serra (ara de l’Astàssio), la de l’Obaga del Manró (actualment del Màrius), la de l’Obaga de cal Porqueres, etc…

obaga-pahi-00

LA FONT DE L’OBAGA DEL PAHÍ

He deixat per a la fi d’aquest recorregut aquesta font. És la més emblemàtica d’aquests obacs i, també a parer generalitzat, de la vall alforgenca. La qualitat de l’aigua que en raja, cabal regularitzat i persistent fins i tot en temps de sequera, l’entorn tan curosament agençat com qui amoixa un jardí… la fan mereixedora d’aquesta consensuada distinció. I encara més, per la frondositat dels arbres monumentals i vigorosos que la decoren amb una faisó autènticament natural i la qualitat afegida d’una ombra d’estiu densa i acollidora.

En definitiva, la composició d’un racó idíl.lic per al gaudi de la pau i l’asserenament de l’esperit. Segur que és per tot plegat que ha estat —i és- tan visitada individualment o en grups per tal de fer-hi berenades o trobades culturals. I, a part d’això, és bo dir que aquest estatge tan atractiu i adient ha estat i continua essent “font d’inspiració” d’un bon estol d’artistes per a reflectir-lo en les seves obres (fotògrafs, pintors, literats…).

A tantes gràcies em referiré ara amb més detall. Sí, perquè la font aplega un conjunt de qualitats, a grans trets ja exposades, que li confereixen un valor afegit, que l’enalteix i la magnifica. Difícilment trobaríem per les comarques meridionals de Catalunya indrets tan singulars.

LA MINA I LA PARTICULARITAT DE LA DEU D’AIGUA QUE HI AFLUEIX

La mina consisteix en una galeria bastant llarga que penetra pel subsòl de la muntanya. Si ens atenim al fort desnivell del terreny, a la part més profunda deu tenir una capa de terra d’uns 50 m de gruix. Ací, al cor de la part boscosa, es troba la veta (o travessera) que proporcionà —i continua proporcionant— la deu d’aigua de doll regularitzat i de gran qualitat i puresa. Alliberada de qualsevol tipus de contaminació vinguda de la superfície, l’aigua porta poca calç perquè el terreny no en té; és més aviat ferruginosa.

obaga-pahi-02

LA BASSA

Es tracta d’un bassot. No és una bassa feta de ciment. La construcció consta només d’una paret feta de pedra i argamassa (barreja de calç i arena). Les altres parets són de la mateixa terra amb talussos de forma vertical sota l’ombra densa de l’arbreda que vegeta a l’indret. Una anècdota referent a l’aigua i al bassot, de quan hi feien vida els masovers: Fins al principi dels anys quaranta del segle passat, i per poder rentar la roba, hi havia unes lloses que feien de batadores. Però com que l’aigua del bassot restava sabonosa, es van eliminar. Aleshores es construïren uns safareigs per a tal menester, vora del mas, als quals es proporcionava aigua clara quan calia renovar la inservible.

obaga-pahi-01

Josep Sànchez i Moragues
L’OBAGA DEL PAHÍ. Quaderns d’Estudis Alforgencs – 8.
Edicions de l’Ateneu Cultural Josep Taverna. Núm 55, Alforja 2009

L-obaga-del-pahi

Josep Sànchez i Moragues
Escriptor de diferents llibres de poesia i d’assaig sobre el poble d’Alforja. Guardonat en diferents premis Literaris. Ha participat activament en les diverses revistes periòdiques que s’han editat a Alforja.

NO COMMENTS

Leave a Reply