La font de la Paua: història de un disbarat ben intencionat.

La font de la Paua: història de un disbarat ben intencionat.

by -
0 1667

Fins i tot entre gent culturalment ben considerada he observat que es fa confusió amb la paraula Paula se la interpreta com si fos el femení de Pau. La confusió es fa visible, en aque-lla gent a que m’he referit, perquè ella, que es diu Maria Paula, pensa que la celebració de la seva patrona celestial s’hauria de fer el dia 29 de juny, que és el dia que l’església catòlica honora sant Pau Apòstol.

La gent senzilla de les nostres muntanyes veia clar que el fe-mení de Pau no és Paula.

La gent senzilla de les nostres muntanyes ve.ines, illetrada perquè no tocava altre remei quan no hi havia escoles a les quals poguessin acudir els fills de pagesos de secà, o pastors de quatre cabres, o bosquerols carbo-ners, que era majoritàriament la gent que vivia escampada per la platafor-ma sovint emboirada que s’estén da-munt dels cingles corprenedors que protegeixen la plana, entre el coll d’Alforja i la serra del Pou; aquella gent senzilla sabia que el femení de Pau no és Paula. Aquella gent senzi-lla, incapaç d’interpretar els signes amb que els que hem anat a col.legi hem après a representar les paraules, tenia un bon coneixement congènit de la seva llengua i veia clar que el fe-mení de Pau no és Paula.

Que inicialment, quan es va posar nom a la primera Paula que va pujar als altars, Paula fos una feminització de Pau no seré jo qui ho negui, ans més aviat m’inclino a creure-ho. Però -segles després- una vegada el fe-mení derivat ha agafat una categoria particularitzada, independent del seu primitiu, a partir de cap dels dos noms no és rao-nable de fer un traspàs de gènere. És com si di-guéssim que poua és la feminització de pou, i és cert, però una poua no és un pou. El femení de Pau és de confecció senzilla. Només cal afegir a la paraula primitiva la desinència del femení: una a.

El femení de Pau, era present a la Mussara, a la font de la Paua a la bora de la carretera que va cap a els  Castillejos

font-de-la-paua-02

El femení de Pau, sense que formés part d’una composició nominativa era present a la Mussara, a la font de la Paua, que tenia vora seu el noguer de la Paua i donava naixement a la rasa de la Font de la Paua, que és el bell inici del barranc dels Descarregadors que, quan es va allunyant i enfondint va canviant de nom fins que arriba a ésser el barranc del Gorg, entre el terme de la Febró i el de Gallicant i el de Siurana.

No hem trobat ningú que recordi qui era la Paua. Un fill seu, que vivia a Reus, era el Mingo de la Paua.

No hem trobat ningú que recordi qui era la Paua. Un fill seu, que vivia a Reus, era el Mingo de la Paua. Sa mare, la Paua, no es deia Paua, sinó Tecla, de manera que Paua era el renom. El Mingo potser ja havia nascut a Reus perquè la Tecla Paua s’havia casat amb un esparter del carrer de n’Osset, deu fer més de cent anys. El Macià Xollat, que en té noranta, ens n’ha par-lat com d’un record seu molt antic. A l’hora de voler trobar qui era la primera Paua, el Macià -que té clara la memòria- no ha descobert cap camí que el conduís a un bon resultat. El renom, doncs, ve de lluny. Una hipòtesi de la procedèn-cia podria ésser Joan Pau Abelló, que al costat del Salvador i del Ramon era un dels tres Abelló que figuren en un full de cadastre de l’any 1826. Joan Pau era taxat amb una contribució mitjana-alta, de 4 lliures i 7 sous. Ell, o algun antecessor seu amb el mateix nom de fonts compost, devia posseir el mas del Joan Pau que, ensorrat i tot, encara es coneix amb aquest nom.

font-de-la-paua-00

Entre els trenta-sis contribuents que consten en aquell paper de 1826, cap altre no es diu Joan Pau, ni Pau. No sembla temerari de proposar que la Paua procedia de cal Joan Pau, un propietari que era el que feia onze en importància tributària i en tenia encara vint-i-cinc darrere seu, aquell any que s’ha dit.

Vam quedar parats de veure que algú hi havia posat un rètol amb la bona intenció que tothom pogués saber com es diu.

No fa gaires anys, vam quedar agradablement parats de veure que algú hi havia posat un rètol en aquella font, que té fama de no estroncar-se mai i que va quedar a la vista de qualsevol que transités per allí, quan van fer passar prop seu la carretera que de vora el pla de la mata va al campament militar i al coll d’Alforja. L’hi devien fer posar amb la bona intenció que tothom pogués saber com es diu.

Tanmateix, fos qui fos que hagués tingut la iniciativa generosa d’afegir categoria -perquè un nom té la virtut d’atorgar prestigi- a aquell rajolinet d’aigua viva es podia haver vist afectat per aquella mateixa confusió de la senyora Maria Paula de que he parlat al començament, i la bona voluntat es podia haver vist traïda. Tot i que sembla que l’elecció del nom té un origen sentimental perquè l’autor del rètol, segons es diu, va voler exhibir el nom d’una filla seva, que es diu Paula. Nogens-menys, hi podria haver contribuït la semblança fonètica que podria haver fet pensar ingènuament que la petita diferencia no tenia importància, potser que ni es notaria.

font-de-la-paua-03

La font de la Paua va ésser rebatejada perquè l’autor del rètol va voler exhibir el nom d’una filla seva, que es diu Paula

La font de la Paua va ésser doncs rebatejada, no sabríem dir si fent ús d’un dret que al pare d’aquella nena li hagués semblat que hi tenia, i que potser no l’hi tenia plenament, encara que hagués estat el propietari d’aquella terra i d’aque-lla aigua, perquè no sempre el dret procedeix d’un títol de propietat, sobretot en un tema tan subtil com acostuma a resultar la denominació d’un lloc públic.

És clar que, afortunadament, això és un mal que té remei: només cal de bones en bones arribar a un acord amb qui convingui per esmenar el rètol. La font continuarà essent igualment genero-sa i, si fos capaç de pensar trobaria que seria un acte de justícia de restituir una denominació tradicional, que ni ella no deuria poder recordar quan es va començar a fer servir, amb que se l’havia distingida ara no fa gaire.

Ramón Amigó
(Vent de Seré. No. 5 1997)

NO COMMENTS

Leave a Reply