Josep Rosés, un alforgetà abat del monestir de Poblet

Josep Rosés, un alforgetà abat del monestir de Poblet

by -
0 995

Passada la meitat del segle XVII i essent arquebisbe de Tarragona Josep Linàs, el llavors abat de Poblet Antoni Rossell donà l’hàbit de l’ordre a diferents monjos, entre ells hi havia Josep Rosés d’Alforja. Passà el temps i al morir l’abat Pere Albert (1696), els vocals van elegir a dom Josep Rosés abat LXXIII de Poblet, cinquè d’aquest nom i XIX dels quadriennals, que aleshores era prior del Tallat (que era una ermita a prop, en la qual vivien diversos monjos).

En principi Josep Rosés semblava home de poca empenta, però amb l’ajuda de monjos de la seva confiança emprengué tal tasca, que se’n va dir d’ell “Restaurador del Monestir”

En principi semblava home de poca empenta, però s’envoltà de seguida de monjos de la seva confiança i emprengué tal tasca, que se’n va dir d’ell “Restaurador del Monestir”, va fer moltes coses, entre elles: Va conrear els terrenys que estaven abandonats. Va plantar la vinya closa. Va substituir els cups de fusta per uns altres de pedra. Va fer construir corrals pel bestiar davant Riudabella. Tot això ho va fer ajudat per excel·lents consellers, com eren els pares Dorda i Sayol.

monasterio-de-poblet-003
El monestir de Poblet va ser promogut pel comte de Barcelona Ramón Berenguer IV entorn de l’any 1150. Enriquit amb diverses donacions el monestir de Poblet va arribar al seu màxim esplendor el segle XIV

També va sanejar la hisenda, ja que els deutes consolidats (en censals) per la mala administració dels seus antecessors pujaven a 40.000 lliures. Les despeses anyals de manteniment de la comunitat i pagament de les pensions (censals) pujaven 23.022 lliures. Les rendes ascendien a 18.444 lliures i el dèficit anyal era de més de 4.000 lliures. L’abat Josep Rosés es proposà de sanejar la situació econòmica i procurà una concòrdia amb els creditors; van vendre uns terrenys propis però de poca utilitat: una granja de Soldellops (Valls) i les cases dels priorats de les Franqueses (Balaguer), Sant Joan (Berga), Sant Pau (Manresa). Per fer aquesta venda ho van sol·licitar al Sant Pare Innocenci XII, però a fi i afecte de què no fos aquest acte un despreniment total de béns, aquests terrenys i cases van quedar incloses dins la mitra abadial, és a dir l’abat de Poblet era prior de tots els terrenys.

Hom, pot pensar que la vida monàstica és plena de pau celestial, i certament l’és; però també l’ornen les mateixes misèries humanes de la vida fora d’aquests llocs.

Hom, pot pensar que la vida monàstica és plena de pau celestial, i certament l’és; però també l’ornen les mateixes misèries humanes de la vida fora d’aquests llocs. Tot sovint, podríem pensar que, dins els convents, no hi ha enveges ni rancúnies, i també podríem pensar que els monjos no tenen cap dels problemes dels altres mortals perquè, ves quina feina tenen! Un cop han dit missa.

monasterio-de-poblet-002
L’any 1822 es posaren a la venda les seves propietats i els monjos van ser expulsats. El monestir quedà abandonat a la seva sort i va patir incendis i saquejos. A poc a poc va quedar convertit en un lloc de ruïnes oblidades

S’agafen posicions enfrontades i reprimides que, un bon dia surten de la foscor i això és el que va succeir a Poblet

Però sempre hi ha partidaris d’un o altre capitost i s’agafen posicions enfrontades i reprimides que, un bon dia surten de la foscor i això és el que va succeir a Poblet. A les acaballes de l’abadiat d’en Josep Rosés ( Història de Poblet d’Agustí Altisench) l’ ex-abat Tresàncher (1684-1688) provocà una divisió a la comunitat per un fet força banal. Quan l’abat Rosés, el 1699 proposà al capítol de donar l’hàbit a tres candidats novicis, el pare Tresàncher, manifestà que no els podien admetre atesa la situació econòmica per la que passàveu i inclòs amenaçà amb apel·lar al vicari general, aleshores es formaren dos bàndols, tretze capitulars, sobre quaranta-dos.

poblet-03
El 1930 es va iniciar la seva restauració, de forma que el 1935 va poder dedicar-se novament a la església al culte, i el 1940 retornaven a l’abadia alguns monjos

El pare Tresàncher s’adreçà a l’abat de Santes Creus Jaume Oliver com a definidor per Catalunya delegat del vicari (que era l’abat de Leyre, Eugenio Arlegui), i el pare Oliver en manament oficial, amenaçà l’abat Rosés amb l’excomunió si atorgava l’hàbit als tres candidats, fora que en manifestés les justes causes. Al cap de pocs dies de rebuts els documents i després d’haver contestat al·legant els seus drets, el 14 d’agost de 1699 l’abat de Poblet donà l’hàbit als tres candidats.

El pare Tresàncher denuncià el fet a l’abat de Santes Creus que fulminà l’excomunió major contra el pare Rosés

El pare Tresàncher denuncià el fet a l’abat de Santes Creus que fulminà l’excomunió major contra el pare Rosés. Aleshores es desencadenà una disputa teològica i canònica, en què l’abat de Poblet discutí l’autoritat del de Santes Creus en l’excomunió i s’enfrontaren canonistes defensors de la seva respectiva postura. Finalment varen intervenir el pare Arlegui i el Nunci Apostòlic i anul·laren la sentència d’excomunió.

En Josep Rosés va assistir al Concili Provincial Tarraconense de 1699 durant el qual va donar l’hàbit a cinc monjos, entre els quals hi havia Tomàs Vidiella natural d’Alforja. El mandat de Josep Rosés acabà a les darreries de 1.699, en què quedà com a visitador de l’Orde del Cister.

Àngel Marquès Salvadó

NO COMMENTS

Leave a Reply