Josep Fusté i Grifoll: artista, fotògraf, dibuixant, historiador (Segona Part)

Josep Fusté i Grifoll: artista, fotògraf, dibuixant, historiador (Segona Part)

by -
0 692

Segona Part de les conclusions d’una taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis Alforgencs i la revista MIRADOR sobre Josep Fusté i Grifoll, en la qual participaren: Josep Viñas, Magda Salvadó, Hilari Aragonès, Jordi Olivé, Josep Sànchez i Miquel i Josep Salvadó, i Josep Asens per dir quelcom d’un personatge que fou sobradament conegut per tots. (Veure la Primera Part)

ARTISTA: FOTÒGRAF, DIBUIXANT

Semblantment a la consideració que hem fet, en tractar de la seva faceta de poeta, ens aboquem ací a la hipòtesi que en Josep Fusté utilitzava la fotografia com a mitjà d’expressió, sigui de la natura, sigui del que sigui. Era un home vitalista, amant de la bellesa en general, i especialment de la bellesa plàstica, la que entra pels ulls. Per això s’embadalia davant d’una posta de sol, d’un gran paisatge, d’una noia bonica. Utilitzava la fotografia, que ben segur devia ser la seva compensació psicològica, fent que després, quan restava sol, tingués la possibilitat de gaudir d’aquestes mostres.

img574

LA SEVA INFLUÈNCIA

En Fusté influencià a d’altres la sensibilitat per la fotografia, i ben aviat tant ell com els seus amics entraven a formar part de l’Agrupació Fotogràfica d’Alforja tot just fundada el 1955 per l’empenta, entre d’altres, d’en Joan Ribes. Era igualment un bon dibuixant i sovint utilitzava el dibuix per obsequiar les seves amistats. També cal ressenyar la tasca que com actor de teatre en temps de la ja desapareguda Joventut d’Acció Catòlica, dugué profusament i amb dedicació plena. Per últim, fou un educador “d’aprendre a escoltar música”. S’enduia el tocadiscos cap a la muntanya, i segons la ressonància de les pedres, el posava en un lloc o en un altre, per a poder-ho escoltar millor. Hem d’admetre però la seva torpesa a l’hora de cantar bé o de recitar bé un poema.

CRONISTA LOCAL /  HISTORIADOR

Més que parlar de l’historiador, caldria en un principi, retocar el nom i parlar d’ell com a cronista del poble. Des dels anys 40 aproximadament, portava escrita en un una crònica de la vila des de la seva òptica particular. Més tard, en les dècades dels 50 i els 60, a més, ho enviava -amb comentaris propis- als qui eren fora vila. Com a historiador fou descuidat i desordenat, i fins l’any 1971 no se’l pot considerar com a tal. Abans de l’esmentat any, només es troben en els seus escrits notes penjades d’història, apunts de conferències, etc.

Josep-Fuster-arbre

En l’esmentat any 1971, uns nois que anaven a l’Institut de Reus, el van anar a cercar per a poder fer conjuntament la d’història d’Alforja. El Fusté accedí només amb la condició que fos escrit en català. En haver de registrar notes, no li va tocar cap altra sortida que espavilar-se. D’ací que li agafà gust i, com que comptava amb alumnes, aquest gust augmentà. Inicià el camí per fer una monografia històrica de la nostra vila que, així que s’anava ampliant per una part, per l’altra minvava el nombre de seguidors; en quedaren finalment dos: ell i Àngel Martorell.

Cal dir que tot el que hi ha fet, és una sèrie de retalls sobre temes concrets, alguns d’ells estudiats més profundament. Hi manca bibliografia, el lloc d’on van sortir els documents, etc. En definitiva, aquest treball-índex d’uns 800 folis per temes- és evidentment la base per on començar a treballar per a qualsevol monografia històrica local.

VIDA SENSITIVA

De jove, com s’ha dit, travessà uns moments místics, en els quals va començar a estimar la persona. Fou a partir d’aquí que tan bé va començar a veure amb bons ulls el que fa referència al sexe, desentenent-se dels tabús que hi havia. Impartia xerrades d’educació sexual a parelles. Els facilitava llibres. Promovia conferències a tal respecte i feia venir gent experta. L’influïren, segurament, el Dr. Octavi Fullat i el Dr. Salvador Vilaseca. Donà una educació sexual positiva i ortodoxa, i sempre amb un aspecte moral i un aspecte mèdic, igualment important en aquell moment històric concret.

Entenia el sexe com una eina més de comunicació entre les persones, un sexe pur i altruista. És important la tasca que duia, sobretot si hi afegim que d’una manera no gaire planera, però sí de petita dosi, anava acostumant els pares a veure més liberal l’aspecte del sexe. S’anava infiltrant dins de la família, per anar comprometent els pares i anar ablanint la problemàtica pares-fills.

Cal pensar que si tenia, sigui per la guerra civil, sigui pel que sigui, el concepte que la noia necessitava més ajuda, aquest al truisme esmentat, el portà a ajudar més aquestes  que els nois. En un temps en què les noies eren per a fregar plats, a Alforja Josep Fusté i Grifoll començava -influït per d’altres lliurepensadors -a conscienciar llur emancipació. De temps veiem que les nostres noies participen en les coses culturals que es realitzen, que les noies van a fora a estudiar… Pot ser, doncs, que també fos aquesta la raó per la qual avui es veuen més noies que nois a les activitats locals, resultat d’una llarga dedicació d’en Josep Fusté més encarada a aquelles.

CONCLUSIÓ

En fi, acabem deixant, probablement, molt per a dir d’en Josep Fusté i Grifoll, un alforgenc que si sovint, com ha dit algú, ratllava la utopia, tenia encara una interioritat molt més profunda que la seva pròpia persona, que l’espai i les circumstàncies limitaren.

Text compilat per: Isabel Huget i Àngel Martorell
Publicat a EXTRA MIRADOR  Gener- Juny 1980 (Veure la Primera Part)

NO COMMENTS

Leave a Reply