Josep Criviller i Teixidor (alforgenc) va fer els plànols de la Rambla...

Josep Criviller i Teixidor (alforgenc) va fer els plànols de la Rambla Nova de Tarragona

by -
0 382

Josep Criviller i Teixidor (1785 – 1857)

Ja fa molts anys, un familiar meu va anar a visitar al doctor Adserà de Tarragona i en el decurs de la conversa es va fer especial esment de que el meu familiar -que no era altre que la meva mare-, havia nascut a Alforja. Una mica sorprès el doctor AcIserà li va dir a la meva mare que feia un grapat d’anys que un militar, també nascut a Alforja, entre d’altres mèrits, havia fet els plànols de la Rambla de Tarragona.

La conversa no hagués tingut més transcendència si no fos per què un cop arribada a casa la meva mare va recordar que quan va morir el meu avi Josep Maria ( “Taca” ), l’any 1948, el fosser d’aleshores els hi va comentar que dins el nínxol a l’obrir-lo hi van trobar les despulles d’un militar vestit amb polaines. Capficat en aquestes històries contades en les vesprades a la vora del foc, sempre m’he preguntat: “qui era aquell militar…?” Potser Criviller…?, fins al punt d’arribar a obsessionar-me i pendre la decisió d’investigar pel meu compte la trajectòria vital d’aquest alforgenc.

En Josep Criviller i Teixidor va néixer a Alforja el 15 d’octubre de 1785. De la seva infantesa no en sabem res, però de la seva joventut sabem que va triar la carrera militar…

En Josep Criviller i Teixidor va néixer a Alforja el 15 d’octubre de 1785. De la seva infantesa no en sabem res, però de la seva joventut sabem que va triar la carrera militar i que fou ben aprofitada ja que va arribar fins a capità d’infanteria. Dels seus serveis i fets d’armes hi ha constància a l’Arxiu Militar de Segòvia. Cal destacar la seva participació molt activa en la Guerra del Francès, en que va ser ferit en combat en diverses ocasions, va ésser condecorat pels seus mèrits, fet presoner i traslladat a diversos penals de França, fins al final de la guerra el 1814 no fou alliberat. Després va participar com oficial de l’exèrcit del Govern liberal, contra la invasió de l’exèrcit francès anomenat “Els cent mil fills de Sant Lluís”. Després d’una vida militar molt activa, passà a la reserva fent feines burocràtiques a Tarragona. Sobre la vida civil del nostre personatge, em baso en les notes que m’ha fet arribar l’historiador de Tarragona en Jordi Morant i Clauxet i els escrits del doctor Adserà en el “Diario Español” ( Tarragona, 1954 ).

Josep Criviller s’afilià a exercir en el Cos d’Enginyers Militars com a professor de la “Sala d’Arquitectura Civil i Geometria Pràctic de l’Escola de Nàutica i Dibuix, ( període 1827-30 ). En aquell temps el funcionament de l’esmentada escola, era una càrrega per l’Ajuntament de Tarragona, ja que bona part de l’Escola de Nàutica i Dibuix se sostenia mercès a uns impostos municipals que gravaven la venda de la carn que es subministrava a la ciutat. Al 1830 se suprimiren aquests impostos. Els problemes de l’Escola s’aguditzaren i en Criviller patí les conseqüències degut a la situació econòmica. Al setembre de 1830 presentà la dimissió del seu càrrec.

Davant la situació creada la Junta de Protecció de l’Escola, es veié obligada a tancar-la, a la qual cosa s’hi oposà rotundament el tinent de fragata i professor de Nàutica de l’Escola, Josep Ruiz, al·legant que el seu nomenament venia d’una Real Ordre i la seva destinació no podia quedar en suspès d’una forma tan arbitrària. L’esmentat Josep Ruiz, tingué sempre una immillorable amistat amb Josep Criviller, fins al punt que col·laboraren estretament en l’Estudi Cartogràfic de la Província de Tarragona i la publicació del plànol detallat dels límits i termes de la província, en el qual es descrivia la topografia de la majoria dels pobles, amb els seus camins, rius, torrents, rieres i barrancs.

Cal destacar la seva participació molt activa en la Guerra del Francès, en que va ser ferit en combat en diverses ocasions.

A les primeries del mes de gener de l’any 1835, la situació donava un gir força positiu que solucionava el problema, instal·lant-se a la plaça del Pallol la “Societat Econòmica d’Amics del País”. La Junta Protectora de l’Escola de Nàutica i Dibuix, feu donació de L’Escola a l’esmentada Societat de recent creació. Josep Crivillé com a membre de la Junta tornà a participar en les activitats de l’Escola. Aquesta segona època fou brillantíssima per l’altruisme del nostre personatge i pel seu innat tarragonisme, s’organitzà un Museu contribuint amb la seva total entrega els vocals de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics recent creada, en la que també intervingué Criviller. Amb la finalitat de resoldre obstacles, la personalitat de Criviller es clara i decisiva, ja que es tractava de classificar i traslladar els objectes científics i artístics procedents dels convents suprimits per la desamortització.

A fi i efecte, es va dictar una Real Ordre de 27 de maig de 1937, pel que es donaven normes concretes per assolir l’èxit desitjat i disposava la creació de comissions científiques que havien de fer un inventari dels objectes dignes de conservar i portar-los a un lloc segur amb la finalitat de formar una biblioteca o museu. No cal dir que un dels principals membres d’aquesta comissió fou en Josep Criviller. De bon principi li van recomanar que nomenés algunes persones de cada un dels llocs on es van suprimir els edificis religiosos.

Aquesta comissió científica es denominava “Comisión Central de Archivos, Bibliotecas y Objetos Artísticos de exclaustrados de la provincia de Tarragona”. Estava presidida per Antonio Batlle, secretari el prevere Tomàs Pedrol i com a vocals Joaquim Berenguer i Josep Criviller. La Junta va actuar amb rapidesa recollint tota mena de llibres que li van ésser possibles en aquelles circumstàncies i al cap d’un any ja es va crear una Biblioteca Pública, per fomentar la il·lustració del veïnat i de tota la província. Tres anys més tard, el 1840, la “Societat Econòmica d’Amics del País”, ofereix a aquesta comissió un local nou. D’aquesta manera es donava pas a la construcció de la Biblioteca Provincial. De la seva organització s’encarregà en Josep Criviller i Teixidor.

A més de la creació de la Biblioteca Provincial, en Criviller intervingué de forma molt activa en el trasllat de les restes dels Reis d’Aragó a la Catedral de Tarragona.

A més de la creació de la Biblioteca Provincial, en Criviller intervingué de forma molt activa en el trasllat de les restes dels Reis d’Aragó a la Catedral de Tarragona, com a conseqüència dels terrabastalls de 1835, que deixaren delmades les tombes reials del monestir de Poblet. La Reina Governadora va rebre notícies molt puntuals de que els panteons reials del monestir de Poblet, havien estat profanats, ” hasta el extremo de estar esparcidos por el suelo del edificio los restos de unos monarcas que tantos días de gloria habían dado a nuestra Patria”. El ministre de Góvernació d’aleshortes, dictà una Reial Ordre al Governador de Tarragona, José Barreu de Guzman que assabentat del seu contingut la traslladà a en Josep Criviller, com a persona de la seva total confiança per encomanar-li el que calia fer i aplegar tota la informació possible. Tant li van agradar els acurats informes proporcionats pel personatge de la nostra història, que va signar amb data del 5 de setembre de 1840, el seu nomenament com a Comissionat Espècial, recomanant als ajuntaments de l’Espluga de Francolí i de Vimbodí el seu incondicional ajut dins les seves possibilitats. En referència d’aquests fets, el mateix Criviller va escriure l’any 1846:

“En consecuencia pasó este Comisionado al citada edificio de cuyas resultas fueron trasladados a esta capital los restos del rey don Jaime I i de otros príncipes. El de don Jaime estando aun entero con sus cabellos i barba rubia, fué puesto en una elegante urna o taud de escogida caoba forrado de plomo y depositado en la Catedral de Tarragona.”

Cal destacar molt especialment la seva activitat en les obres del Port de Tarragona. El nostre personatge el trobem el 1839 com : “Ayudante del Detall” d’aquestes obres, essent molt apreciat pel seu director Ramon del Pino que va encarregar-li el projecte d’un far per a la barca de l’Ebre amb la finalitat d’evitar perills de naufragi. En el decurs del mateix any, motivat per un trasllat del director de les obres del port de Tarragona, aquest va recomanar que durant la seva absència, en Criviller es fes càrrec de la direcció de les obres pendents i de portar a terme la construcció del far de l’Ebre. A més d’aixecar els plànols de la costa tarragonina que tan bé coneixia.

…havia fet un estudi molt detallat, no tan sols de la costa tarragonina, sinó també dels pobles de la província, amb els seus rius, barrancs, rieres i la seva topografia.

En Josep Criviller amb el seu afany de treballar, el seu esperit inquiet, havia fet un estudi molt detallat, no tan sols de la costa tarragonina, sinó també dels pobles de la província, amb els seus rius, barrancs, rieres i la seva topografia. En Criviller pels seus coneixements i per exercir la mateixa professió, era molt amic de l’abans esmentat José Ruiz, professor de l’Escola Nàutica i que també tenia estudis fets de la costa provincial. Ambdós publicaren el 1847 una interessant obra titulada: “Descripción Geogràfica, Histórica e Itineraria de la Provincia de Tarragona”, així com un plànol dels límits de la nostra província, per entendre tots aquests treballs, hem de tenir en compte que les províncies a Espanya, es varen establir l’any 1835.

No hi ha cap dubte de que en Josep Criviller era un home molt il·lustrat en la història i en les arts, així com en topografia, amb una gran preparació intel·lectual i tècnica, però sobretot destacava per la seva visió realista i urbanista que li va permetre aixecar els plànols de la Rambla de Tarragona.

 “LA GLORIA ES PARA EL QUE EDIFICA”

Hi havia necessitat d’alçar els plànols dels terrenys a edificar i l’obertura de carrers o vies urbanes. Després de tot un procés relatiu a la conveniència d’enderrocaments i de permisos militars, s’enderrocaren quatre fortins, el de Cervantes; el Jesús, el de Sant Joan i el de Sant Pau. El 15 de desembre de 1854, l’Ajuntament presidit per J.M. Eixelà, convocà en concurs públic la urbanització d’una gran avinguda. En el mes de febrer de 1856, s’aprovà el projecte guanyador presentat sota el lema: “LA GLORIA ES PARA EL QUE EDIFICA”.

Un cop deslliurada la plica es va comprovar que el seu autor era Josep Criviller i Teixidor, militar del Cos d’Enginyers amb un projecte que aleshores va merèixer el qualificatiu d’innovador i visionari, gairebé revolucionari: es tractava de la construcció d’una gran avinguda de 45 metres d’amplada. Ja veiem que ara en el segle XXI s’ha quedat petita en el curs del pas inexorable del temps i del progrès. L’Ajuntament de Tarragona acordà que en Josep Criviller desenvolupés un plànol complementari amb normatives, voreres, enllumenat, seients i arbreda. Abans però de completar l’obra iniciada, dissortadament va morir afectat per una greu malaltia, acabant els plànols Angel del Romero.

Hem fet un treball de recerca per poder saber on va morir i on va estar enterrar però la foscor més absoluta envolta aquesta circumstància

Hem fet un treball de recerca per poder saber on va morir i on va ésser enterrat. La foscor més absoluta envolta aquesta circumstància. En la documentació del registre del Cementiri de Tarragona no hi consta. A l’arxiu Parroquial d’Alforja tampoc. I l’arxiu Municipal d’Alforja, comença l’any 1875.

Davant d’aquest misteri, permeteu-me aturar aquesta història en l’any 1948 quan el fosser del cementiri d’Alforja descobria unes despulles vestides amb polaines de militar. Qui era en realitat…? Potser…Crec que no ho sabrem mai però…Qui ho sap?

Àngel Marquès Salvadó

FONTS DOCUMENTALS: DIARIO ESPAÑOL DE TARRAGONA, Dr. ADSERÀ ( Any 1954 ),
JORDI MORANT I CLAUXET (Tarragona), ARXIU MILITAR DE SEGOVIA.

NO COMMENTS

Leave a Reply