Històries i misteris de l’Aleixar

Històries i misteris de l’Aleixar

by -
0 445

Molt s’ha escrit sobre els orígens del topònim que dóna nom a la nostra vila, i la majoria dels que ho han fet tendeixen a ubicar-lo dins el món àrab. Per en Pere Balanyà i Abadia podria tractar-se d’un mot àrab que vol dir campament ramader més o menys estable. Pel professor  Joan Coromines, – recollit per Albert Manent en la seva  TOPONÍMIA DE L’ALEIXAR i  el seu Terme- podria derivar-se de l’àrab al-ysar, i es traduiria com “terra fèrtil” En canvi per Jaume Massó pot derivar-se de l’àrab al-gisar en una de les seves variacions i  voldria dir vila. És a dir, que es miri com es miri, la cultura àrab -diuen- és el nostre inici com a societat. Una altra cosa és parlar de l’inici de l’assentament a la regió i dels seus primers habitants. En la nostra web Històries de l’Aleixar acompanyat per Miguel Giribets porten més de 10 anys desentranyant algunes d’aquestes incògnites i misteris.

Les estranyes evidències del conjunt dels Rocanys

Unes troballes fetes totes en el mateix lloc dels Rocanys que mostrem que la zona es trobava habitada des del neolític com a mínim. La primera és una pedra trencada en part que presenta tres línies de punts. Se’n compten uns 30 forats, encara que si fos sencera podria tenir-ne 50.  Amador Rebullida en parla abastament de les troballes lítiques amb 50 punts o línies i les relaciona amb els plenilunis que hi ha en quatre anys. Mirant la foto d’aquesta peça la Sra. Maria Adzeries, del Departament de Cultura de la Generalitat, no va tenir cap dubte: es tracta d’una peça situada entre 8.000 i 10.000 anys d’antiguitat. Comencem bé!

aleixar-007
El lloc en què van ser trobades, amagades, ambdues peces

Els “camps d’urnes”

En el mateix lloc i amagada dins de la mateixa cista sepultada en la terra hi trobaren una gerra feta a mà de ceràmica decorada amb unes línies onejades. La decoració que aquesta peça presenta és la línia onejada. L’eminent investigador anglès Sr. Jhon Romily Allen ens diu que la línia onejada (o SERPENTEJADES) present en la decoració d’aquesta peça és una de les quatre característiques principals del món celta (pobles prothistòrics) conjuntament amb els “el xebró, els cercles concèntrics, l’espiral.  Diverses persones, entre elles el Sr. Pinyol del Dep. d’Arqueologia  de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Jordi Diloli, de la URV,  coincidiren en afirmar en que es tracta d’una peça de l’Edat del Bronze o anterior, encara que posteriorment i sense cap prova, se l’hagi catalogat com a medieval. Una peça feta a mà enterrada sota terra, medieval?

Els “camps d’urnes” són la forma d’enterrament que es va produir en una bona part d’Europa occidental entre el 1300 a.n.e. i el 750 a.n.e. aproximadament, des del Danubi i el Bàltic fins al nord-est de la Península Ibèrica. Aquest període correspon al final de l’Edat del Bronze i al principi de l’Edat del Ferro. Són enterraments per incineració del cadàver, les restes es dipositen en una urna dins d’un forat tapat amb algunes pedres i /o sorra. Hi sol haver diversos enterraments en una mateixa àrea, formant necròpolis; d’aquí el nom de “camps d’urnes”. En el cas de l’Aleixar estaríem parlant de camps d’urnes entorn de l’any 1.000 a.n.e., a jutjar per la senzillesa de les restes trobades en una de les tombes.

Llocs d’observació astronòmica

Que al voltant del nostre poble hi convivien durant mil·lennis persones cultes dedicades a l’astronomia, no en tenim cap mena de dubte. La prova d’això la tenim en la presència de diferents llocs al voltant nostre on hi ha punts d’observació solar en els solsticis i els equinoccis com l’observatori de Rocanys. A més a més de gran quantitat de monuments de grans dimensions orientats convenientment amb el moviment rotatori del sol que de moment estudiem i documentem.

camp-del-vent
L’agulla del Camp del Vent, una pedra orientada perfectament a 90º, és a dir les 6 hores solars

Un d’ells “la roca foradada” on s’evidencia clarament la mà de l’home i una orientació a 120º. Altres dignes de mencionar són: l’agulla del Camp del Ventuna pedra orientada perfectament a 90º, és a dir les 6 hores solars, o les formacions lítiques del  Serret del Cisa, concretament a una a la finca fel Camp del Vent i les d’en Coma.  Alguns d’aquest llocs foren aprofitats en èpoques posteriors quan es construïren els temples on avui hi ha culte religiós: l’ermita de Sant Blai, o el campanar de la nostra església per exemple.

L’altar de sacrificis de la font del Llot

Altres importants evidències apunten a l’existència de santuaris dedicats a la realització de diferents cultes propiciatoris com en el cas de la propera font del Llot  en el qual de la mateixa manera que al santuari d’Alforja segurament també s’hi feien sacrificis. Aquí una cavitat antropomorfa en la roca. Representaria una persona amb els braços estesos. La part esquerra del subjecte dóna sobre la caiguda de la roca; és la part del cor i en cas de sacrifici la seva sang aniria a fecundar la terra. Les dimensions són perfectament les d’una persona. L’orientació de la figura seria mirant a la posta del sol en el solstici d’hivern. Molt a prop hi ha inscrita en la pedra una creu visigòtica símbol de la purificació del lloc, conjuntament amb altres símbols.

L’enterrament neolític del mas de l’Anguera

enterramiento-megalitico-006
L’enterrament neolític del mas de l’Anguera està format per dos grans roques recolzades l’una sobre l’altra formant una “V” invertida.

La zona del mas de l’Anguera era una altra important zona d’ocupació prehistòrica i un dels poquíssims casos de megalitisme reconeguts en la província de Tarragona. L’enterrament neolític del Mas de L’Anguera ja va ser estudiat per Salvador Vilaseca, està format per dues grans roques recolzades l’una sobre l’altra formant una “V” invertida. Les dimensions de les roques són aproximadament d’1, 5 m. Per davant de les dues pedres en “V” invertida s’obre un muret de pedres disposat de tal manera que el conjunt de l’enterrament forma una el·lipse. Aquí tan sols hem trobat un petit tros de ceràmica, que els experts de la URV han datat al Neolític o començaments de l’Edat del Bronze.

La Necròpolis de la Roca del Moro

aleixar-008
Existeixen al voltan del nostre poble una abundant quantitat de monuments de grans dimensions orientats convenientment amb el moviment rotatori del sol

Molt a prop d’aquí trobem la Necròpolis de la Roca del Moro una sèrie d’enterraments prehistòrics, tots ells en molt mal estat i saquejats en diversos moments. No hi ha restes de ceràmica però la datació caldria situar-la al segon mil·lenni a.n.e., en ple Neolític. Cada tomba destaca perquè constitueix una formació de roques atípica, dibuixant formes geomètriques clares i alguns tenen una orientació solar. Podem comptabilitzar fins a 10 tombes, algunes al terme municipal de l’Albiol.

Els forns de calç i els habitacles troglodites del mas de Cercós

Seguint els curs de la història, hi ha d’altres temes interessants dels quals es podria parlar extensament encara que aprofundir en el seu estudi és involucrar-nos en profunds misteris . Un són les coves i túnels del Mas de Cercós en les que s’hi refugiava el líder carlí quan era assetjat per tropes liberals. I molt a prop d’allí els impressionants forns de calç i els habitacles troglodites que els envolten amb bastants segles d’antiguitat. Hi ha que diu eren romans. Al seu costat tenim la riera del Salt o via Salvià com segurament anomenarien aquest lloc els romans.

Les creus gregues col·locades a les parets exteriors de l’església parroquial.

Més prop nostre tenim les creus gregues que hi han col·locades a les parets exteriors de l’església parroquial. En total en tenim cinc de localitzades. La història ens diu que la creu grega és la distribució de la base en les esglésies ortodoxes i que aquesta creu, a poc a poc va anar desapareixent amb l’arribada del romànic a finals del segle X, moment en que va ser  substituïda per la creu llatina. Serien cristians els enterrats sota aquestes creus? Probablement sí, però qui eren? Reminiscències del substrat format per mil·lennis d’anys, que havien assumit les cultures antigues i cristianitzats en època romana? Bogomils? Arrians?, Ortodoxes? O simplement, antics cristians ? No ho sabem.

aleixar-016
En total en tenim cinc creus gregues col·locades a les parets exteriors de l’església parroquial

Les incògnites de l’enrunada ermita de sant Antoni

Si ens mirem l’enrunada l’ermita de Sant Antoni de l’Aleixar, veurem com es tracta  d’una construcció del romànic primerenc amb orientació Nord-Sud, on grossos contraforts enclavats a las parets, aguantaran el pes d’una volta de canó, doncs encara no s’ha construït amb la força de l’arc, -posem per exemple Sant Blai o Sant Martí- , i  dues cultures, l’àrab i la cristiana, cadascuna d’elles en les seves formes, hi deixaren empremta. Però Sant Antoni ja és d’unes certes dimensions, es a dir, un espai prou ample per a acollir-hi una certa població. Convivien pacíficament les dues cultures? Com en dirien del lloc? El cercle amb la creu també el tenen d’altres cultures no cristianes en representació del Sol, com astre rei i els quatre elements que mouen la terra. Cal tenir-los presents.

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Trobaran mes informació sobre aquests temes a la web dels autors: HISTÒRIES DE L’ALEIXAR 

NO COMMENTS

Leave a Reply