Ganagod o Gavalgando?

Ganagod o Gavalgando?

by -
0 31

El comte Ramon Berenguer IV, el dia 27 de juny ( quinto kalendas julii) de 1158, cinc anys després de la con-questa de Siurana el 1153, signava el document de donació del lloc de Santa Maria d’Alforja, al cavaller Ramon de Gavalgando, per tal que hi construís un cas-tell i li assignava un terme molt extens. El document redactat en llatí diu literalment: “Jo, Ramon, Comte de Barcelona, Príncep d’Aragó i Marqués, dono, aprovo confirmo a tu, el nostre fidel. Ramon de Gavalgando (en llatí: Raymundus Gavalgandi) i a tots els teus fills i des-cendents, el lloc de Santa Maria d’Alforja amb la vall anomenada Vall d’Alforja”. Aquest document el signava també l’arquebisbe de Tarragona i Senyor del Camp, Bernat Tort, que aprova la donació, reservant-se els del-mes i primícies de l’Església de Tarragona.

El gener de 1169, onze anys després de la donació, Ramon de Gavalgando, son germà Bernat i Berenguer de Cambrils, a fi de tenir gent que cultivessin el seu ex-tens territori, signen conjuntament la carta de població d’Alforja, en la que es concedeix als habitants actuals i futurs la propietat de les terres que hi tenen i altres privilegis, franquícies i exempcions, donant-los també els mateixos usos i costums, que tenien els habitants de Siurana, atorgats pel comte Ramon Berenguer. El 23 de desembre de 1173 l’arquebisbe Guillem de Torroja, com a Senyor del Camp, ratificava a Ramon de Gavalgando la donació atorgada pel comte i modi-ficava els límits del terme d’Alforja, del que segregava Botarell i Montroig. Una frase d’aqueix document sem-bla sugerir que aleshores encara no s’havia edificat el castell d’ Alforja.

… en cap dels documents d’aquest llibre no hi surt mai el cognom Ganagod, aplicat al fundador de la nostra vila; només s’hi consigna el cognom de Gavalgando.

Aquests tres documents, i cinc més, formen el llibre “Còpia de privilegis y ordinacions de la vila y terme de Alforge”, publicat “al 20 del Mes de Agost de 1 701 per lo Magnifich Jurat i Síndich de ella”. Doncs bé, en cap dels documents d’aquest llibre no hi surt mai el cognom Ganagod, aplicat al fundador de la nostra vila; només s’hi consigna el cognom de Gavalgando. El vocable Ganagod, referit al fundador d’Alforja, només el trobem en documents posteriors al segle XVIII.

fira-medieval

En el llibre “Història d’Alforja”, el seu autor, Francesc Cortiella afirma (p1.14 i ss) que a l'”Index Vell”, escrit el 1678 i conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Ta-rragona, hi diu que Ramon Berenguer IV i l’arquebisbe Bernat Tort fan donació del lloc d’Alforja a Ramon de Ganalgod (amb la I intercalada) el 28 de maig de 1158. En aquest llibre s’escriu en certes ocasions Ganalgod i en altres Ganagod. Cortiella diu que hi ha discre-pància entre el llibre dels privilegis, dalt esmentat i l'”Index Vell” respecte a la data de la donació i afirma que “l’explicació d’aquesta disconformitat potser la po-driem deduir de la notícia que ens ofereix l’autor de l'”Index vell”, quan afirma que el document original “està tot trencat i despedaçat” i per aquesta circumstàn-cia es podria confondre el nom dels mesos i presentar dificultats la lectura d’un cognom no gaire habitual”.

Ateses aquestes observacions, jo m’inclino a creure, que el cognom Ganalgod és una mala lectura, o una corruptela del cognom Gavalgando. Observem que en els dos vocables, en les sis primeres lletres, només varia la v de Gavalgando per la n de Ganalgod i, si admetem la dificultat de la lectura, molt bé podem admetre que, de les últimes quatre lletres de Gavalgando, només fos llegible la a com o; no es vegés la n, ni la o final, de manera que el mot Gavalgando, queda convertit en Ganalgod. No veig cap altra explicació lògica, perquè el primitiu Gavalgando es convertís en el posterior Ganalgod, per la dificultat de pronunciació d’aquest mot, en Ga-nagod.

En la seva obra de varis volums “Cartas de Poblacion y franquícia de Catalunya”, el Dr. Josep Ma Font i Rius cita vàries vegades el nostre llibre “Copia de privilegis” i en reprodueix íntegrament alguns dels seus docu-ments. De manera que, tant Cortiella com els altres historiadors, en aportar documents del mateix, no ho fan directament del llibre, sinó a través de l’esmentada obra del Dr. Font.

Fa una trentena d’anys, que em va venir a les mans aquest Ilibre “Cópia de privilegis y ordinacions de la vila y terme d’Alforge” i el vaig traduir al català amb l’ajuda d’un molt bon llatinista

Fa una trentena d’anys, que em va venir a les mans aquest Ilibre “Cópia de privilegis y ordinacions de la vila y terme d’Alforge” i, en adonar-me de la importància que per a la nostra vila tenia el volum, escrit en llatí, el vaig traduir al català amb l’ajuda d’un molt bon llatinista, i en vaig fer un breu estudi. Es un llibre d’uns setze folis, escrits per les dues cares, que conté una indroducció i vuit documents, tots ells força interessants per a la his-tòria del nostre poble.

Retornat el volum al seu propietari, des d’aleshores he desitjat saber, on se’n podria trobar un exemplar. Fetes les indagacions pertinents, he sapigut que a la Biblio-teca General de Catalunya aquest volum no hi és i, a Barcelona només se’n coneix per ara un exemplar, a la biblioteca del Col.legi d’Advocats de Barcelona. És el que va consultar el Dr. Font i Rius per escriure la seva obra.

Es probable que, si l’any 1701 l’Ajuntament d’Alforja va fer imprimir tots aquests documents, fos pel temor, que el nou monarca Felip V volgués abolir les llibertats i privilegis dels pobles de Catalunya…

Es probable que, si l’any 1701 l’Ajuntament d’Alforja va fer imprimir tots aquests documents, fos pel temor, que el nou monarca Felip V volgués abolir les llibertats i privilegis dels pobles de Catalunya i poder així tenir una base escrita per a defensar els propis drets. El Decret de Nova Planta, promulgat posteriorment pel rei, va de-mostrar l’encert del consistori de la vila en aquest afer. Es precisament pel que diu aquest llibre, que nosaltres tenim avui la certesa de la data de la fundació del nos-tre poble i en podem celebrar el vuit-cents cinquantè aniversari.

En una carta sobre el tema, dirigida al Batlle, amb data 1 de febrer d’enguany – de la qual a hores d’ara, finals de maig, encara no n’he rebut resposta escrita – li deia entre altres coses: “Crec que val la pena de comme-morar l’efemeride que s’escau enguany amb una sèrie d’actes adients, entre els quals crec que caldria mirar de recuperar pel poble l’esmentat volum”. Sabent on localitzar-lo, opino que no costaria d’obtenir-ne una fo-tocòpia, per un preu molt mòdic.

M’alegra que es preparin actes festius i culturals per a celebrar aquest aniversari, però penso que seria una greu deixadesa i una gran manca de sensibilitat cultural per part dels responsables, si un cop acabades les cele-bracions festives- de les que només en quedarà el record – no tinguéssim ja al nostre municipi aquesta preuada col.lecció de documents, amb els quals podrem fonamentar els inicis històrics i les glòries pretèrites del nostre estimat poble d’Alforja.

Isidre Saludes, pvre.

 

Isidre Saludes
A estat rector de l'església Alforja d'on és oriünd i ocasionalment oficia misses en l'ermita de Puigcerver. És autor dels llibres L'ermita de Puigcerver i Santuaris Marians de Tarragona. Actualment es prevere de l'arxidiòcesi de Tarragona.

NO COMMENTS

Leave a Reply