Les construccions de pedra en sec al Priorat

Les construccions de pedra en sec al Priorat

by -
0 437

Ens sembla apropiat difondre el text de l’Alba Estapé, una alumna de Batxillerat a l’INS Priorat de Falset. On apareix documentada valiosa informació sobre què és la pedra en sec i els diferents tipus que trobem al Priorat.  L’Alba té un bloc creat a partir del seu treball de recerca sobre rutes de pedra en sec al Priorat. Hi trobareu informació de cinc rutes, 4 del Priorat i una a la Serra d’Almos que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Les construccions de pedra en sec

Les construccions de pedra en sec tal i com el seu nom ens indica són un tipus de construccions fetes pedra sobre pedra, sense cap material que les uneixi ( ni fang, ni ciment) els únics elements que poden ajudar a aguantar aquestes pedres unes sobre les altres són petites falques, fetes també de pedra.

Aquestes construccions neixen de les necessitats agrícoles i ramaderes, les pedres s’extreien del terreny en el moment d’utilitzar-lo per al conreu o per usos ramaders. A partir de la preparació del terreny per tal de poder cultivar la terra, afloraven les pedrea. Entre les diferents feines del pagès hi havia la d’arreglar aquesta pedra, quan no hi havia tanta feina al camp el pagès es dedicava a bastir tot aquest tipus de construccions segons les seves necessitats.

Les pedres que s’utilitzaven per aquestes construccions eren les que el pagès trobava al terreny. N’hi ha de totes les mides: grans, petites i mitjanes

Són unes construccions molt integrades al paisatge. Les pedres que s’utilitzaven per aquestes construccions eren les que el pagès trobava al terreny. N’hi ha de totes les mides: grans, petites i mitjanes. Segons els tipus de material de la pedra (calcari, granític, pissarra, etc.) canvia la forma i el tipus de construcció. Podem trobar marges molt baixos o molt grans i casetes amb diferents tipus de volta al sostre. Normalment els pagesos acostumaven a tenir l’ajuda d’altres pagesos i d’animals de càrrega (mules o rucs) per tal de transportar les pedres més grosses.

pedra-seca-02

Per fer aquestes construccions feien servir les següents eines?

Mall: Martell gros, de mànec llarg, com els que usen els forjadors, els picapedrers, etc.

Perpal: Barra de ferro o de fusta per a alçapremar. Serveix per fer palanca i poder aixecar les pedres més grans.

Martell: Eina que consisteix en una cabota de ferro o d’acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc.

Aixada: Eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d’uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut.

Estirassos: Estri arrossegat per un animal per transportar les pedres.

Cabàs: Per transportar el reble (pedres més petites i menys idònies per posar a la cara del marge interior, la que no es veu, que són les que donen la força constructiva).

Aquesta tècnica constructiva es transmetia de pares a fills, de generació en generació, aquestes construccions les trobem des de l’antiguitat sempre lligades amb la pagesia.

pedra-seca-03

CLASSIFICACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA EN SEC  SEGONS ELS SEUS USOS:

M’he decidit per aquesta classificació ja que després de consultar llibres era la manera més eficaç d’entendre-ho . Aquesta classificació l’he extret del llibre de La pedra en sec a la Fatarella de Xavier Rebés.

  • Construccions que conformen el paisatge: camins, marges, parets, amuntegaments.
  • Construccions d’aixopluc: barraques

Les barraques reben diferents noms segons les seves utilitats: resguardar als pagesos i als animals del vent o la pluja, per guardar-hi estris de treball i també en alguns casos (les més obertes) per secar-hi els fruits: figues, ametlles,etc. Arreu de Catalunya són més conegudes com barraques o cabanes però al Priorat se’n diuen casetes. He buscat les diferents definicions al IEC de:

Barraca:

1 1 f. [LC] Casa petita i rústica com les que habiten les persones que exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats, com ara els carboners, els roders o els serradors. 1 2 f. [LC] [AQ] Habitació de parets i sòl de terra amb coberta de canyes i palla, pròpia de l’horta de València. 2 1 f. [LC] Caseta generalment de fusta, de pedra o de tàpia, com les que serveixen de sopluig als pagesos, als pastors, etc., per a guardar eines i estris, d’amagatall als caçadors que cacen amb filat, amb parany, etc. 2 2 f. [LC] Caseta com les que serveixen d’abric als venedors d’una fira o d’un mercat, als burots, als carrabiners, etc. 3 f. [LC] [AGR] Lloc de sopluig per al bestiar. 4 f. [AQ] Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix de refugi o d’habitatge al guardià nocturn o al barraquer, o de petita oficina a l’encarregat o al representant del constructor. 5 f. [AQ] Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, d’una superfície reduïda, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d’altri.

Caseta:

1 1 f. [LC] [AQ] Casa destinada a alberg o recer de guardaboscos, guardaagulles, burots, etc., o a habitar-hi durant la temporada de certes feines.

pedra-seca-00

Cabana:

f. [LC] Cabanya . Una cabana de pastors.

Són construccions que sempre han estat bastides amb un únic element: la pedra, sense cap complement; només, com a molt, una mica de terra per cobrir el sostre o fang per rejuntar les pedres, en el qual s’hi plantava o bé safrà o lliris blaus ja que eren unes plantes que tenien un tipus d’arrels que servien per compactar la terra.

Són bastides amb la tècnica de la volta de canó o arcs de mig punt , els arcs de les quals poden ser apuntats o rebaixats, depenen de les necessitats de l’espai per cobrir, sempre amb un resultats de gran solidesa i molt bona estètica. Poden tenir volta de cúpula que és el mateix que volta de canó (tenen una pedra clau8) o de falsa cúpula (no tenen pedra clau).

Alba Estapé

 

alforjastark
Alforja Stark és una plataforma digital col·laborativa per a la difusió d’informació relacionada amb el municipi d’Alforja, el seu entorn i els seus habitants, que manté un especial interès a a promoure l’art, la cultura, el turisme i el desenvolupament econòmic en aquesta zona.

NO COMMENTS

Leave a Reply