Breu història del Ball de diables a Alforja

Breu història del Ball de diables a Alforja

by -
0 610

Alforja és una de les poblacions del Baix Camp que des del passat comptà amb força presència del ball de diables en les seves festes i solemnitats, encara que no tingué la continuïtat anual que durant el segle XX ha mantingut el ball a la veïna població de les Borges.

Les primeres referències del ball de diables a Alforja són del 1784 en la solemnitat del trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Puigcerver a la seva ermita

Les primeres referències del ball de diables a Alforja són de finals del segle XVIII, en la solemnitat del trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Puigcerver a la seva ermita, el 1784, després d’haver estat portada a la vila per motiu d’una epidèmia. Llegint el document que en parla hom pot pensar que potser havien participat, uns mesos abans, en una festa en honor a sant Sebastià que, a la fi, resultà poc efectiva per deslliurar el poble de la malaltia.

diablesalforja1956
L’última actuació d’aquesta antiga colla va ser l’any 1956

En tot cas, no és fins que comptem amb premsa a Reus i a Tarragona que les notícies sovintegen. A la segona meitat del segle XIX el trobem, doncs, a la Festa Major de Sant Miquel i també en les festes extraordinàries, com ara la celebració de la fi de la guerra, el 1876, o les solemnitats en honor a la Mare de Déu.

Per exemple, el 1863, el 28 i 29 de setembre; o el 1879 i el 1882, amb altres danses. Un cop més, hom intueix que hi ha una pràctica festiva habitual que només resta escrita de tant en tant, o en moments excepcionals, com el 1885, quan s’acaba ajornant la festa –per a la qual es preparava un ball de diables–  a causa del còlera.

El 1896, la tartana que feia el servei de viatgers entre Reus i Alforja va tenir un accident que hauria pogut tenir conseqüències greus. Es va calar foc a la part dels paquets i «junto a los envoltorios había varios paquetes de pólvora y otras materias inflamables con destino a la fiesta que en honor a San Miguel», explica un diari, tot apuntant que afortunadament el conductor va poder tallar a temps les cordes que subjectaven les mercaderies. Podria tractar-se de carretilles, o trons i pólvora per a les tronades.

El ball alforgenc ha estat un ball de participació individual, sense parlaments. L’última sortida d’aquesta antiga colla va ser l’any 1956

El ball alforgenc ha estat un ball de participació individual, sense parlaments, seguint el model de la comarca, encara que a la dècada de 1880 es va representar un ball parlat de Sant Miquel, escrit pel reusenc Francesc Torné i Domingo. Les sortides del ball continuaran, al segle XX, vinculades a les festes de barri i  en honor a la Mare de Déu de Puigcerver,  en què els diferents carrers de la vila rivalitzen en la confecció d’altars i guarniments. L’última actuació d’aquesta antiga colla va ser l’any 1956.

ball-de-diables-alforja-02
El 1988 es va crear una nova colla.

El 1988 es va crear una nova colla, que va sortir per primera vegada al carrer el vespre del dia de Sant Miquel

El 1988 es va crear una nova colla, que va sortir per primera vegada al carrer el vespre del dia de St. Miquel, amb el suport de la secció cultural dels Amics d’Alforja, La Carrutxa, els balls de diables de Reus i de les Borges del Camp. Es pretenia d’aquesta manera recuperar una tradició associativa del ball, comuna a d’altres poblacions amb balls de tradició individual. A Alforja ha estat documentada com una de les més antigues del Baix Camp. Després de la fundació de l’Ateneu Cultural Josep Taverna el Ball de Diables d’Alforja va quedar com una entitat adherida a aquesta organització.

En els últims anys ha escenificat una recreació contemporània i força renovada del Ball de Sant Miquel. El Ball de Diables d’Alforja, en l’actualitat, s’acompanya de tabals. També des del 2012 se li ha sumat una colla de diablons integrada per més de 50 diables petitets, els quals també participen a la Festa Major junt a altres colles convidades.

ball-de-diables-alforja-01

El 2013 es va celebrar el 25è aniversari d’aquesta agrupació amb la participació d’Agustí Huguet (87 anys) l’únic integrant viu de l’antiga colla que havien realitzat la seva última sortida l’any 1956

20 anys del Bou de Foc

Per la festa major de l’any 1996 els Diables d’Alforja, van estrenar un “bou de foc”  una bèstia molt més dinàmica que la majoria de bestiari de foc tradicional que recorda als de les corrides de braus i va rendir tribut a la dita: A Alforja van matar un Bou a paraulades” basada  en un succés del que han passat més de 100 anys.

bou-correfoc-alforja
L’any passat el bou d’Alforja va complir 20 anys de vida

El passat any 2016 la bèstia de foc, obra de l’artista local  Miquel S. Jassans va complir el 20è aniversari i ho  va celebrar amb multitud d’actuacions

Salvador Palomar

Salvador Palomar
Reus, Baix Camp, 1956. Etnòleg i dinamitzador cultural. Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa. Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis. També ha coordinat campanyes d’investigació i actuacions sobre el patrimoni etnològic i la memòria oral al Baix Camp i el Priorat.

NO COMMENTS

Leave a Reply