Els “Amics d’Alforja” quaranta anys donan prestigi al nostre poble (1955 –...

Els “Amics d’Alforja” quaranta anys donan prestigi al nostre poble (1955 – 1994)

by -
0 676

Per la seva reconeguda importància dins del moviment organitzatiu i de la història en general del nostre poble iniciarem la publicació d’una seria d’articles firmats per diferents autors indispensables per intentar conèixer la nostra més notòria entitat: Els Amics d’Alforja. En commemorar-se, aquest 2016, 60 anys de la seva creació.

El Sr. Josep Taverna i Martínez, (Alforja 21-10-1884 / 12-12-1968), fou un mestre d’escola dels que podríeu dir “amb vocació”. Va dedicar tota la seva vida l’ensenyança i quan arribà a la merescuda jubilació es va retirar al seu poble natal, no per reposar últims anys de la seva vida sinó per acabar de consumir les energies que encara li quedaven poder ser útil al seu poble fins als últims dies de la seva vida.

J.Taverna fundador dels Amics d’Alforja va fer el primer acte públic durant la Festa Major de 1955, ara fa 61 anys

El Sr. Josep Taverna, fundador de l’entitat “Amic d’Alforja”, va començar a fer el primer acte públic durant la Festa Major de l’any 1955, fou una exposició de fruits del camp i una altra de dibuixos i pintures d’artistes locals, si bé el nom dels “Amics” encara no constava oficialment, ja que no sortí a la llum pública fins a l’any següent. Cal tenir en compte que la gent i “l’esperit” de l’Entitat ja hi eren presents.

Aleshores ja hi havia un grup de persones que es reunien al voltant del Sr. Taverna, per fer quelcom, però encara no tenien cap estructura. Fou a mitjans de 1956, quan creà la Biblioteca. Aquesta biblioteca fou l’antecessora de la que ara porta el seu nom. Des del primer moment el Sr. Taverna va tenir una certa oposició interna perquè la biblioteca encara que regentada per l’entitat “Amics d’Alforja” era oficialment Biblioteca Municipal. Ell deia que el motiu de posar la nova biblioteca sota la “protecció” municipal era perquè molts anys abans ja n’havia creat una altra i havia desaparegut, ara a aquesta no volia que li passés el mateix i per assegurar la continuïtat l’havia “blindat” sota la protecció municipal. Per tirar endavant la biblioteca es van haver d’anomenar uns directius responsables i el nom dels “Amics d’Alforja” surt ja a la llum pública, com una entitat amb personalitat pròpia i admetent socis amb el pagament d’una quota. Juntament amb la Biblioteca també va crear un Museu i un Arxiu. Aquests dos organismes culturals al cap d’uns anys varen desaparèixer sense deixar rastre.

… al veure els olivers morts de la parada del “Gerret”, un terreny a l’entrada del poble, va tenir la visió de futur de comprar-lo per fer-hi un Parc

Durant quasi bé tot el mes de febrer de 1956 Alforja va patir unes gravíssimes gelades, arribarem prop dels 15 graus negatius. La majoria dels olivers del terme quedaren morts del fred d’origen siberià. En aquests moments el Sr. Taverna al veure els olivers morts de la parada del “Gerret”, un terreny a l’entrada del poble, va tenir la visió de futur de comprar-lo per fer-hi un Parc on els ‘Amics d’Alforja” poguessin realitzar els seus projectes. La parada es comprà per 100.000 pessetes a pagar durant deu anys (10.000 pessetes l’any) sense interessos, amb una clàusula: si un any no es pagava la quota, la parada tornava a l’antic propietari. Ara vist així sembla la cosa més fàcil del món, però en aquells temps de greus penúries la situació era molt difícil, en aquella època pràcticament no hi havia subvencions, i si n’hi havia alguna eren pels organismes oficials, però no per una entitat que volia ser independent com els “Amics d’Alforja”. En més d’una ocasió els membres de la Junta Directiva del moment van haver d’avançar el pagament de la quota de soci de més d’un any, per poder fer front a les despeses de la parada del Parc.

Josep-Taverna-02
El Sr. Josep Taverna i Martínez (Alforja 21-10-1884 / 12-12-1968), fou un mestre d’escola dels que podríeu dir “amb vocació”

Els primers anys de l’Entitat foren de temps difícils, tant en l’aspecte econòmic, hi havia problemes per comprar llibres per la Biblioteca o pagar la parada en que s’estava construint el Parc dels Amics; com també en l’aspecte jurídic, els estatuts que l’Entitat havia redactat amb molta cura, no hi havia manera de que s’aprovessin, per tant l’Entitat no tenia vida legal sense l’aprovació dels seus estatuts. Finalment el Sr. Josep Taverna va moure “cel i terra” fins aconseguir que els estatuts fossin aprovats. En pocs anys aquella parada fou transformada. Molts alforgencs varen contribuir-hi d’una manera altruista treballant-hi principalment els dies festius, però el més sorprenent fou que la joventut d’aquella època si va abocar de ple. S’arrancaren els olivers i si plantaren altres arbres de jardineria i flors. A principis dels anys seixanta al Parc s’hi va construir una sala per espectacles, la sala rodona; una pista esportiva a l’aire lliure, una piscina de proporcions mitjanes i una de petita pels infants.

Per tirar endavant aquestes noves instal·lacions es modificaren els Estatuts i es crearen tres seccions: la Secció Cultural, que feia anualment un concurs literari de prosa i poesia, la venda de llibres per Sant Jordi, organitzava recitals de la “Nova Cançó” i altres activitats culturals com sessions de cinema fòrum, etc., dins d’aquesta secció va néixer el Grup de Teatre Estudi “Els Passarells”. La Secció Recreativa era la que organitzava els balls de la Festa Major, la revetlla de Sant Joan i altres festes. Era la que portava el pes de finançar l’Entitat, amb els beneficis que regentava la Secció Recreativa i les quotes dels socis eren els dos pilars econòmics que aguantaven l’Entitat, les altres dues seccions eren deficitàries. La Secció Esportiva, era la responsable de la piscina, tenia cura del seu manteniment i d’organitzar els cursets de natació pels infants, va tenir un equip de Bàsquet i un de futbol. També tenia sota la seva responsabilitat la pista de tennis i una pista esportiva a l’aire lliure que es van fer més tard.

Amb el Parc dels Amics es va aconseguir que més del 90% de les famílies alforgenques tinguessin un o més membres que eren socis de l’Entitat.

Amb aquestes noves instal·lacions l’Entitat va donar un gran pas endavant, va augmentar el nombre de socis fins aconseguir que més del 90% de les famílies alforgenques tenien un o més membres que eren socis de l’Entitat. Durant els anys seixanta i setanta l’Entitat va aglutinar tota la joventut activa del nostre poble. El jovent participava en les diferents tasques de les seccions i altres feines desinteressadament. Es donà el cas que grups de joves anaven a cavar un tros de terra a “preu fet”, en dies festius i els diners recaptats els donaven a l’Entitat per poder comprar llibres per la Biblioteca, aquest procediment també es feu servir per la construcció d’un estel lluminós de Nadal que es posava a dalt del campanar duran les festes nadalenques i també per poder comprar els estris per jugar a bàsquet.

A poc a poc l’Entitat anà creixent, les dues parts antagòniques en que estava dividit el poble en aquell temps, els del “cine de dalt” i els del “cine de baix”, es trobaven en el nou local recreatiu del Parc, com si fossin a casa seva, sense cap rivalitat ni diferències i va esdevenir el lloc comú on tots els alforgencs si sentien bé. Durant uns quants anys va ser un espai de reconciliació molt positiu.

L’Entitat es va poder mantenir gràcies a diversos factors, un d’ells és que Alforja va ser pionera a tenir unes instal.lacions esportives i d’esbarjo a la comarca, poder disposar d’unes estructures lúdiques, culturals i esportives que els pobles de la rodalia no tenien i tenir una societat civil molt ben estructurada i activa, això comportà que durant uns anys Alforja fou un pol d’atracció de gent forastera que venia a gaudir de les nostres activitats. Un altre factor a tenir en compte, és que va haver-hi molts col·laboradors que hi dedicaren moltes hores gratuïtament, uns treballant en la neteja del Parc, plantant arbres i flors, d’altres netejant i pintant la piscina, d’altres en la venda d’entrades o controlar la porta el dia que hi havia un espectacle de teatre, un recital de cançó o una sessió de ball, una altra feina era anar a enganxar cartells anunciant les festes per tota la comarca, alguns dedicaren el seu temps portant la part administrativa o la comptabilitat econòmica de l’Entitat, n’hi havia que feien les quotes dels socis, que eren més de 600 i s’havien de fer les llistes de cobrament i no tots eren iguals hi havia les quotes de joves, adults i de tipus familiar. Una altra feina era la del secretari que havia de redactar les actes de les reunions de socis o de la Junta Directiva i altres funcions i feines que requeria tirar endavant una entitat com els “Amics d’Alforja”.

Es feien eleccions cada quatre anys segons disposaven els Estatuts per omplir els càrrecs que regentaven l’Entitat.

Es feien eleccions cada quatre anys segons disposaven els Estatuts per omplir els càrrecs que regentaven l’Entitat. Els socis que sortien elegits per ser membres de la Junta Directiva o de les juntes sectorials que dirigien les diferents seccions tenien l’obligació d’acceptar-ho. Participar com a vocal en una secció o en la Junta Directiva era considerat com un honor, tant era el prestigi que tenia l’Entitat. Cada secció era autònoma i tenia el seu pressupost i la seva junta, aquesta constava d’un president i quatre vocals, el president de la secció formava part de la Junta Directiva, aquesta constava d’un president, un vicepresident, un secretari, un comptable, un tresorer i cinc vocals, (els presidents de les tres seccions, un vocal responsable de la Biblioteca i un del Parc).

Durant aquell temps ni la televisió ni els cotxes eren a l’abast de tothom com avui dia. El jovent no podia allunyar-se del poble, no podien “anar de marxa” a les discoteques, s’havien de quedar al poble i per tant les distraccions se les havien de muntar ells mateixos aquí. També hi havia un altre factor, prou important, eren pocs els joves que podien estudiar després de l’escola primària, això comportava que la majoria treballessin al camp o a la construcció, però treballaven al poble. En aquella època quasi bé ningú es desplaçava a treballar a fora vila, si un pare de família trobava una feina a Reus o Barcelona tota la família marxava cap al lloc de treball. En quant a la part femenina també eren poques les oportunitats que hi havia de treballar fora de casa o estudiar. Quan la gent d’Alforja era majoritàriament pagesa era més fàcil dedicar-hi unes hores o uns dies a tasques altruistes, donat que la feina de pagès era molt autònoma. La crisi de l’avellana provocà un èxode del camp i Alforja amb prou feines arribava als mil habitants.

Però el gran canvi es va produir quan es va imposar d’una manera total la televisió i l’ús de l’automòbil. Per una banda el personal va començar a quedar-se a casa amb la televisió i per l’altra amb l’ús massiu dels cotxes la gent va començar a desplaçar-se a buscar feina a fora vila i això comportà una sèrie de dificultats i contratemps per dedicar-se a les coses de la “comunitat”. EI jovent al poder disposar de cotxe li va permetre sortir els caps de setmana a divertir-se a les discoteques i tot això va provocar un canvi de costums, ja no hi havia interès posem per cas en fer ball els diumenges si els joves marxaven a divertir-se a fora del poble. Amb l’augment del nivell de vida la societat va esdevenir menys solidària i més individualista, la gent es va anar tancant més en si mateixa, la vida es va anar materialitzant i cada vegada es feia més difícil trobar gent voluntària per dedicar-se a activitats públiques sense cobrar.

Amb l’arribada de la Democràcia arribaren els partits polítics i la societat civil alforgenca es va dividir en diferents bocins.

Encara que sigui paradoxal un altre factor que va ajudar a dificultar la bona marxa de l’Entitat va ser l’arribada de la Democràcia. Fins a finals dels anys setanta podríem dir parodiant aquella frase que: “contra Franco tots estàvem units”, arribaren els partits polítics i la societat civil alforgenca com la de molts altres llocs del nostre País es va dividir en diferents bocins, aquella unitat que feia que tots treballéssim en una sola direcció es va acabar. Cada partit volia col·locar els “seus” en els llocs de comandament, sense mirar si eren els més adequats o si els altres estaven més preparats, les llistes de candidats per entrar a la Directiva es decidien fora de l’Entitat, amb tot no vull dir que la Democràcia fos negativa, simplement va ajudar a dividir el poble i en un poble petit com el nostre que ens necessitem tots, això a la llarga va ésser letal.

Per tant varen ser una sèrie de circumstàncies que s’anaren acumulant i que feren insostenible la continuïtat de l’Entitat. L’Entitat anà decaient, la crisi no era només econòmica, el jovent d’Alforja durant dues dècades — els anys seixanta i setanta — havia ocupat els llocs directrius dels `Amics”, donant-hi una gran empenta endavant, quan als anys vuitanta s’havia de fer un relleu generacional es trobà que una gran part no responia i s’havia desconnectat de les activitats de l’Entitat i la nova joventut no tenia ganes de participar en els assumptes de la Direcció. Cada vegada era més difícil trobar gent que volgués ocupar llocs de responsabilitat. A principis dels anys noranta l’apatia era quasi total. Molts socis s’havien donat de baixa i en algunes assemblees generals es donà el cas que la presència de socis a la reunió, no arribava a la mitja dotzena.

El dèficit econòmic s’anava inflant i els deutes superaven els 6 milions de pessetes.

Al disminuir els socis també disminuïen els ingressos de les quotes, llavors es feia necessari per poder equilibrar el pressupost augmentar la quantitat de les quotes provocant una altra onada de baixes. Si es feien espectacles, revetlles de St. Joan o ball de la Castanyada o el ball de Carnaval, etc., s’hi perdien diners. En pocs anys els conjunts musicals i les orquestres s’havien disparat amb els preus, fer un recital de cançó tenia un pressupost desorbitat i en un poble petit com Alforja no ho podíem assolir, per tant era millor no fer gaires activitats. L’Entitat anava decaient a poc a poc. El dèficit econòmic s’anava inflant i els deutes superaven els 6 milions de pessetes. És en aquestes circumstàncies quan comença a esbossar-se l’idea de municipalitzar els “Amics d’Alforja” per donar-li una nova estructura que permetés el funcionament normal de l’entitat.

L’any 1992 arriba una nova Junta Directiva

L’any 1992 arriba una nova Junta Directiva. Aquesta Junta previ acord de l’Assemblea General de socis cedeix la parada de “dalt” del Parc a l’Ajuntament per fer-hi un Poliesportiu, perquè l’Ajuntament d’Alforja, per poder construir el recinte esportiu, necessitava una subvenció de la Generalitat de Catalunya i una de les condicions era que el terreny havia de ser de propietat municipal. Aquesta Junta Directiva, seguint l’ideal que havia propugnat el Sr. Taverna de que Alforja tingués una publicació d’àmbit local, va crear el 1993 una revista trimestral amb el nom de: “Informatiu dels Amics d’Alforja” (quan més tard l’entitat es va municipalitzar els responsables de la revista van crear uns nous estatuts i es va adoptar el nom de: Informatiu d’Alforja, vigent fins al 2015).

Amb l’aprovació de l’Assemblea General de socis la Junta Directiva decideix, per poder sufragar una part dels deutes, vendre la casa de la plaça de Dalt a l’Ateneu Cultural

Amb l’aprovació novament de l’Assemblea General de socis, la Junta Directiva decideix per poder sufragar una part dels deutes de l’Entitat que any rere any anaven augmentant, vendre la casa de la plaça de Dalt, en que hi havia la seu dels “Amics d’Alforja” a l’Ateneu Cultural, una nova entitat que feia poc havien creat un grup de socis dels “Amics d’Alforja”. L’Entitat va quedar sense la seu social i al mateix temps sense les activitats culturals, l’Ateneu Cultural se les va fer seves.

L’Entitat quedà reduïda només a les escasses activitats possibles al Parc i continuant el degoteig de socis donant-se de baixa, provocà que es portés a la pràctica la idea de municipalitzar els “Amics d’Alforja” per salvar el Parc com un patrimoni públic. Hi havia el perill de que a la llarga l’Entitat al quedar endeutada cada vegada més, només quedessin un petit grup de socis i el Parc hauria quedat en mans d’uns pocs. En aquestes circumstàncies la idea de municipalitzar l’Entitat va arrelar en els socis, sobretot tenint en compte el criteri del seu fundador el Sr. Josep Taverna, que no volia que tan d’esforç i treball es perdés inútilment, per això va posar un article als estatuts de l’Entitat, dient que si algun dia no hi havia un nombre suficient de socis per poder tirar l’Entitat endavant, aquesta passés a l’Ajuntament.

La Junta Directiva va proposar l’any 1994 municipalitzar l’Entitat, o sigui traspassar el patrimoni a l’Ajuntament.

La Junta Directiva va proposar a l’Assemblea General Extraordinària de Socis del 30 de gener de 1994 de municipalitzar l’Entitat, o sigui traspassar el patrimoni a l’Ajuntament. La votació va ser de 86 vots a favor, 6 vots en contra, 4 en blanc i 4 de nuls. (El Consell Directiu demanarà col-laborar amb l’Ajuntament en la futura gestió del pa-trimoni de l’entitat, ja sigui a través de la comissió gestora, patronat o el que s’acordi, per poder tirar endavant els futurs nous pro-jectes que l’entitat pugui necessitar).

El Consell Directiu va començar les negociacions amb l’Ajuntament perquè es fes càrrec del patrimoni de l’Entitat que constava de la primitiva parada del Parc i les seves instal·lacions, sempre que l’Ajuntament es comprometés a que aquest patrimoni no el podria vendre i que es destinés a l’ús social pel qual es va crear, que és cultural, esportiu i recreatiu. També que tingués cura de la conservació i manteniment del Parc. A canvi l’Ajuntament s’havia de fer càrrec dels deutes que tenia en aquell moment l’Entitat.

Els “Amics d’Alforja” van néixer ara ha fet tot just 60 anys (o 61 segon la fecha que se tome com referencia). Crec que és el moment de recordar-ho i donar-ho a conèixer a les noves generacions, que el jovent d’avui dia sàpiga com va ser una Entitat que durant quasi quaranta anys va donar prestigi al nostre poble i encara avui en gaudim.

Antoni Pujals

Antoni Pujals
Membre fundador de l'Informatiu d'Alforja, una publicació activa durant 25 anys. Ha participat activament en diferents àmbits de la vida social i política d'Alforja, ocupant càrrecs de direcció en algunes de les seves principals entitats culturals i religioses.

NO COMMENTS

Leave a Reply