ALFORJA 1158: UNA OCUPACIÓ FEUDAL EN L’ANTIC VALIAT DE SIURANA

ALFORJA 1158: UNA OCUPACIÓ FEUDAL EN L’ANTIC VALIAT DE SIURANA

by -
0 537

Sobre els orígens d’una localitat destacada al Camp: Alforja

Alforja ha estat una localitat destacada entre les poblacions del Camp de Tarragona des de l’edat mitjana en endavant, situació que va començar a darreries del període musulmà o andalusí. No obstant això, la primera notícia important del poble és la donació del lloc feta el 27 de juny del 1158 per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, al senyor feudal Ramon Ganagod. El nom es va escriure també com a Ganegot, de Gavalgand o Ganagaudi. El document ha arribat a partir de còpia, i tot i que és autèntic, presenta alguna manipulació posterior.

El comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, havia conquerit el valiat andalusí de Siurana el 1153-4, amb el que culminava les conquestes que havia liderat a la Catalunya Nova amb les intervencions a Tortosa (1148) i Lleida (1149). Poc després, va dur a terme un repartiment entre els fidels que l’havien acompanyat a la conquesta, entre els qui, autors posteriors van situar a Ramon Ganegot. Aquest repartiment dels dominis significava organitzar el poblament i els poders, que era diferent a com s’havia conduït al territori tarragoní. A més, el comte volia barrar el pas als senyors de Tarragona, a l’arquebisbe i al seu vassall, que teòricament tenien drets sobre aquest àmbit a partir de la primera organització del Camp. Ben aviat, Ramon Berenguer IV va escollir algunes localitats per establir el seu domini a la regió de Siurana que havia conquerit recentment: Alforja i l’Albiol el 1158, així com Siurana o Prades a l’àmbit central muntanyenc. Més tard, s’hi afegí Alcover el 1166. Van ser els llocs des d’on endegava el procés de feudalització. S’expressava que es trobaven als termes de Siurana i de Fracha (Fraga). Sobre la vinculació d’Alforja amb Siurana hi ha més indicis com el seguiment dels costums de Siurana en la carta de poblament d’Alforja del 1170, la de l’Alcover del 1166 i, en el mateix any, a Ulldemolins poblat també a costums de Siurana, així com, més tard Falset el 1191.

Les tres localitats, Alforja, Albiol, Alcover, tenien una torre o fortificació musulmana i van mantenir el seu nom àrab malgrat les noves denominacions que es van anar imposant al Camp

Les tres localitats, Alforja, Albiol, Alcover, tenien una torre o fortificació musulmana i van mantenir el seu nom àrab malgrat les noves denominacions que es van anar imposant al Camp. A més, es trobaven en una línia des dels contraforts de les muntanyes de Siurana per la part meridional a les capçaleres de rieres o en el riu Glorieta, o en valls com la d’Alforja. Probablement caldria afegir-hi l’Aleixar, tot i que es troba en una posició més intermèdia. Alforja formava part del territori del valiat de Siurana, i en època musulmana administrava una circumscripció. Aquesta àmplia territorialitat andalusina va quedar vinculada al poble en temps de la conquesta cristiana perquè el comte va mantenir la demarcació musulmana, com havia fet en d’altres llocs.

coll-d-alforja-06
Cal destacar que en la donació del comte es fa esment al Coll d’Alforja. Testimoni de la importància dels passos en relació a Alforja com a porta o lloc previ dels recorreguts cap a l’interior.

La importància d’Alforja en el territori musulmà s’explica per una sèrie de canvis importants en la regió circumdant com va ser la reorganització militar, i de control de comunicacions o territori del territori andalusí a Catalunya des de mitjans del segle X. Alforja destacava en l’àmbit fronterer del districte de Siurana, que desaparegut el control sobre el Camp de Tarragona, mantingué algunes puntes de llança com Alforja, lligada aquesta al pas del coll d’Alforja. D’aquí una de les possibles etimologies que s’han donat pel mot Alforja, com “mirada, perspectiva”, o bé “lloc de divertiment”, el segon lligat al que hauria estat un lloc de descans en les rutes. Sobre la ubicació lligada al pas o als passos que comunicaven amb l’interior cal destacar que en la donació del comte es fa esment a les muntanyes i als colls, més amunt de la vall de Cortiella, que són testimonis de la importància dels passos en relació a Alforja com a porta o lloc previ dels recorreguts cap a l’interior.

Un altre element d’interès en la zona van ser les explotacions de les mines de plata en la zona de l’Argentera i sobretot del riu Cortiella, que va ser un dels elements d’interès econòmic abans i després de la conquesta cristiana. Sabem que els senyors d’Alforja, els Ganagod, van obtenir del rei Alfons el Cast la concessió d’explotar una mina el 1181 en el riu Cortiella que es trobava al seu terme. Fins i tot, la seva muller, la reina Sança, va ampliar els drets dels senyors d’Alforja a l’àmbit de Cortiella, i feia menció explícita a l’explotació de mines de plata. De les poques notícies que tenim dues fan esment als drets sobre les mines de plata, que reflecteix l’interès que tenien, com no podia ser d’altra manera.

mines-de-cortiella-05
Sabem que els senyors d’Alforja, els Ganagod, van obtenir del rei Alfons el Cast la concessió d’explotar una mina el 1181 en el riu Cortiella que es trobava al seu terme.

A més del topònim, de l’existència d’una torre musulmana, de la vinculació del seu territori amb el de Siurana, l’existència d’una localitat o nucli andalusí sembla més que provat per la notícia de població musulmana a Alforja el 1191. Així, Morató i Almoràvid obtingueren terres a Alforja on ja en tenien. La continuïtat de població musulmana és eloqüent de la precedència andalusina, perquè les notícies sobre pobladors musulmans al Camp, són rares, i aquestes quasi úniques. Dels de pobladors de Siurana, en sabem que van marxar cap a València i Serós o Falset després de la conquesta. Per tant, la seva existència, el fet que tinguessin terres en possessió, només s’explica en el context d’una població anterior. Arreu van ser expulsats, desposseïts o  sotmesos com eixarics, que era una mena de servitud, només uns pocs privilegiats amb nom van mantenir algun dret, normalment després d’haver pactat amb l’enemic. Podria ser el cas dels dos musulmans d’Alforja.

Finalment, el fet que la primera nominació d’Alforja fos Santa Maria, com també va passar a Alcover, mostra la cristianització del nom. No es va voler o poder canviar un nom que era ja de tots coneguts, però es va rebatejar amb l’advocació mariana. D’altra banda, la topografia urbana del poble avui en dia ressona l’organització pròpia de l’urbanisme islàmic, llevat del carrer Major o del de la Font, però en els interiors es descobreixen carrers ben estrets i culs de sac, que no es coneixen en l’urbanisme cristià del segle XII incorporat al Camp, serveix d’exemple Constantí o fins i tot Reus.

muralla-alforja2
La topografia urbana del poble avui en dia ressona l’organització pròpia de l’urbanisme islàmic.

Els canvis en la zona fronterera d’al-Andalús i el valiat de Siurana

Ja el 942, les fonts musulmanes van registrar la pèrdua de la guarnició militar de Tarragona per part de l’Islam, que va significar l’inici de la reorganització militar i poblacional per part dels musulmans al Camp de Tarragona, però també de progrés de les posicions cristianes. Així s’havien erigit més fortaleses cristianes a l’Alt Penedès, que enllaçava amb una xarxa de fortificacions que arribà fins a la capçalera del riu Gaià i cap a la serra de Queralt, fixant-se els castells de Roquetes i de Queralt (960),  Albà  (978) o la de Cabra el 980. També des del poder musulmà es va voler impulsar una ciutat com Tortosa, que fou principal en la regió septentrional, impulsada especialment des de Còrdova. Un procés d’acció-reacció entre les posicions cristianes i musulmanes marcava la relació entre els habitants de la frontera, amb episodis tan coneguts com exagerats com l’atac d’Almanzor a Barcelona el 985 o l’escomesa dels germans Ramon Borrell de Barcelona i Armengol d’Urgell prop de Lleida a Albesa el 1003, que fins i tot van arribar a Còrdova el 1010.

En aquest context, es produí la formació del valiat de Siurana al segle XI, i no abans, on hem situat a Alforja com a posició avançada musulmana cap a la zona fronterera amb el comtat de Barcelona. Un valiat era una part d’una província o província sota el govern d’un governador o valí i la fortificació musulmana situada a la serra de Montsant era el seu centre administratiu, que va ser independent o quasi independent al segle XI fins a la conquesta cristiana (1153-4). L’existència d’una entitat política i fonamentalment militar en un lloc excèntric com Siurana, i sobretot sense aglomeració urbana com tenien la resta de taifes, s’explica per la conjuntura regional. És possible que la importància assolida per aquest indret en els extrems d’al-Andalús fos el resultat de la recomposició de la defensa de la línia fronterera musulmana. Aquesta es va reforçar com a reacció al progrés en l’encastellament cristià en les serralades a l’altra banda de la de Prades i al Camp a l’entorn a la ciutat de Tarragona al segle XI, amb llocs destacats com Tamarit.

siurana-01
Siurana: la fortificació musulmana situada a la serra de Montsant era el seu centre administratiu, que va ser independent o quasi independent al segle XI fins a la conquesta cristiana (1153-4)

Val a dir que Siurana era una fortificació andalusina en l’entramat de fortificacions, torres de guaita i talaies que esquitxaven la Serralada Prelitoral i els contraforts, amb indrets com Falset, Pradell, Alforja, o fins i tot les Borges, la Morera, Albarca, Prades o d’altres. Algunes de les localitats estaven vinculades a l’esmentat valiat, i per això, es van mantenir dins de la demarcació del territori de Siurana després de la conquesta en lloc de passar a Tarragona, on teòricament s’havien vinculat. L’estructura militar situada a la Prelitoral i rodalies estava vinculada a la defensa de Tortosa, encara que no exclusivament. Des del segle x i de forma evident al xi, el comerç marítim es recuperà a la Mediterrània occidental, on també els musulmans tingueren un paper destacat. Això es relaciona amb els canvis en el control del territori al segle xi en els dos bàndols esmentats, amb incidència en  l’àmbit prelitoral o fins i tot litoral. Alforja era precisament la porta d’accés a tot un territori, el Camp de Tarragona, que havia quedat com a terra de ningú però que era recorregut per mercaders musulmans i cristians que anaven des de Tortosa a Barcelona, tot i que des de Tortosa es preferia anar per la vall del Siurana.

Les comunicacions interiors en la regió prelitoral meridional degueren contribuir a fixar un nucli polític i militar a Siurana

Les comunicacions interiors en la regió prelitoral meridional degueren contribuir a fixar un nucli polític i militar a Siurana. Així, les comunicacions per terra entre la Tortosa i Lleida andalusines, que estaven en ple auge al segle XI havien de recórrer els territoris circumdants a Siurana com Albarca, citada en alguns itineraris musulmans, atès que la vall del Francolí estava ja sota domini cristià al segle xi. El progrés cristià allí ocasionà l’abandonament de l’antiga ruta romana de Lleida a Tarragona. Les noves rutes interiors i l’avenç militar dels cristians a la Conca i al Tarragonès van reforçar la defensa andalusina i es va reorganitzar el poblament. D’aquesta manera, van proliferar una sèrie d’indrets on hi hagué alguna mena de defensa, encara que alguns experts afirmen que les torres no eren elements militars destacats al-Andalús.

albarca-00
…les comunicacions per terra entre la Tortosa i Lleida andalusines, que estaven en ple auge al segle XI havien de recórrer els territoris circumdants a Siurana com Albarca.

En tot cas, cal indicar que sobre el mapa es pot traçar la línia descrita per Alforja, Albiol i Alcover i potser també Aleixar en aquests extrems de Siurana, configurant la defensa més avançada. Podem comparar aquest perímetre defensiu amb el que al segle XI es va erigir entorn a Lleida, ja cap a finals del segle. Abans de la conquesta de Siurana ja s’esmenta el territori d’Alforja el 1152 en descriure els límits de Cambrils, i el 1154 en plena etapa postconquesta de Siurana es refereixen les esglésies d’Alforja, d’Alió, de Siurana i d’Alcover en la confirmació de les esglésies del Papa de 1154 a la seu de Tarragona a petició de l’arquebisbe. Més enllà de la voluntat de cristianitzar ràpidament allò conquerit, és evident que l’existència o la fundació d’una església nova estava associat a l’existència d’una població. De fet, en el document de 1158 no hi ha dubte sobre l’existència de pobladors en el lloc quan es parla ja de les rendes que es poden cobrar, però en la carta de poblament del 1170 ja es diu clarament que es dona ad vos populatores de Alfurgie et ad eos qui futuri sunt...

L’ocupació feudal del Camp de Tarragona i del valiat de Siurana

El 1118 el comte de Barcelona endegà l’ocupació de la ciutat abandonada de Tarragona confiant al bisbe de Barcelona la ciutat i tot el Camp de Tarragona, en la suposada terra de ningú entre el Gaià i Montroig, on hi havia enclavaments musulmans dependents de Siurana com Alforja, teòricament englobats en aquest nou espai. Després el 1129, davant la impossibilitat de dur a terme l’ocupació militar i organitzar els poders, el bisbe Oleguer va confiar en un personatge d’origen normand conegut com a Robert Bordet. Des d’aquestes dates, es va començar a ocupar la ciutat de Tarragona i immediacions. Segons una font tardana –M. Mari-, Ramon de Ganegod hauria format part del seu seguici, cosa que ens sembla més que improbable perquè va viure fins a finals del segle. Quan l’arquebisbe i el seu vassall, Robert Bordet van començar a tenir diferències, el prelat va decidir confiar en un altre personatge per a completar l’ocupació del Camp. Així, el 1151 va transferir els drets que tenia Robert al flamant conqueridor de les terres andalusines, Ramon Berenguer IV perquè l’arquebisbe i el príncep de Tarragona havien encetat una lluita que en dècades successives els portaria a una guerra de bàndols feudals i als assassinats de l’hereu dels Bordet ordenat per l’arquebisbe el 1168 i de l’arquebisbe de Tarragona el 1171 com a revenja i en el moment de màxima hostilitat. Aquests episodis expliquen la intensitat de la lluita en el si de la classe dominant. Així, als anys cinquanta s’encetava un llarg conflicte en terres tarragonines per dominar la cúspide dels poders feudals, i tots tres, l’arquebisbe, el normand i el comte de Barcelona van entrar en conflicte per a liderar el procés i la senyoria. En aquella època, els tres senyors van buscar dominar zones del Camp de Tarragona a partir de la fidelitat d’un vassall. Per això, van donar diversos indrets a persones de la seva confiança amb el compromís de fortificar i poblar, però dependents de la senyoria que residia a Tarragona i imposant la centralitat de Tarragona a la regió.

A les terres conquerides o ocupades al segle XII es va establir un nou patró d’ocupació que era el de concentrar el poblament sota l’autoritat d’un castell …

A les terres conquerides o ocupades al segle XII es va establir un nou patró d’ocupació que era el de concentrar el poblament sota l’autoritat d’un castell o equivalent i que és l’encàrrec que li va donar el comte al nou senyor d’Alforja a qui li va encomanar ibi facias fortitudinem et populationem. Quina era la finalitat de fortificar i poblar? La finalitat era reunir a la població en un lloc defensat o dominat, que permetia al senyor, o bé, al seu representant reunir les collites i els excedents agraris que la població dependent havia de satisfer com a rendes. Era una estratègia per controlar millor les persones i les produccions, on era més difícil escaquejar part de collites o serveis als senyors. Aquest feudalisme renovat del segle XII va donar lloc a la consolidació de localitats com Riudoms concedida, el 1151, a Arnau de Palomar per part de Robert Bordet, Salou, Cambrils o Reus per part de l’arquebisbe, tot i que les lluites entre els senyors portava a dobles donacions d’un mateix indret com en el cas de Cambrils. Allí, tot i que, el 1152 el comte va fer aquest encàrrec a Pons de Regumir, Robert Bordet ho faria a favor de Bertran de Cambrils, qui es consolidà com a senyor, i a més el seu llinatge va tenir drets sobre Alforja.

castell-alforja-05
Construir un castell o equivalent va ser és l’encàrrec que li va donar el comte al nou senyor d’Alforja a qui li va encomanar “ibi facias fortitudinem et populationem”.

Aquesta estratègia senyorial donarà lloc a un poblament marcat per nuclis de població destacats Alforja. Les dues obligacions fortificar i poblar no volen dir que no hi hagués cap mena de sistema defensiu, que en el cas d’Alforja se sap que hi era, que fins i tot podria ser un castell, associat a un altre punt de defensa més avançat que era les Borges, que ve de la paraula àrab Buj o torre, però en tot cas s’encoratjava a l’erecció d’un castell, com en gairebé tots els altres llocs. Val va dir que el 1198 tenim constància que s’estava construint el castell, i per tant o s’estava fent una fortificació o s’estava ampliant. La informació és prou interessant perquè ens explica que els homes d’Alforja havien d’ajudar obligatòriament amb el seu treball i l’aportació dels materials, arena, calç, així com les bèsties, que fa pensar en tasques de tragina d’alguna màquina per construir una fortificació de certa envergadura. Aquesta notícia ens mostra clarament què era el feudalisme, i com els pobladors d’un lloc pagaven parts de la collita, referides en el document del 1158, i prestacions en treball, que eren especialment oneroses.

Ramon Berenguer IV va començar a feudalitzar el territori de Siurana a la dècada dels cinquanta, i així va establir les pautes de repartiment del poder amb altres senyors, que restarien com a vassalls i els mecanismes per a sotmetre a la població dependent, com s’estava fent territori de Tarragona. La imposició del comte com a figura preeminent a l’àmbit de Siurana contrastava amb la manera en què poc abans, i contemporàniament, intervingué en les regions de Tortosa i Lleida, on va dur a terme intervencions més participades per altres. La primera actuació important del comte en el territori de Siurana va ser la concessió de la carta de població als habitants de Siurana. Hi va establir a un vassall, Bertran de Castellet, que segons deia qui est in Siurana per me i el qual ja havia donat cases i terres als habitants, i ho faria també als nouvinguts. La preocupació era rellançar o mantenir l’ocupació del que havia estat el centre militar més important de la zona. Així, es neutralitzava l’eventual resistència. Els pobladors andalusins van marxar cap a València i altres a la Ribera de l’Ebre. Ja després, el 1158, el comte va seguir en l’ocupació feudal d’aquest àmbit, que va administrar com a propi i segons li emparava el dret de conquesta. Precisament, l’elecció d’Alforja en aquest procés mostra la importància que tenia aquest indret.

La donació a Ramon de Ganagod o Gavalgand el 1158 i la feudalització d’Alforja

La donació a Ramon de Ganagod és una típica concessió feudal com d’altres del moment i la finalitat era establir un vassall comtal en un territori incorporat al seu àmbit de dominació. Tant és així que el comte Ramon Berenguer IV s’intitulava en aquesta oportunitat marchio o marqués, però no indicava ni de Tortosa ni Lleida, perquè probablement volia reivindicar aquest territori com una marca o zona de frontera. La redacció del document és quasi idèntica a la de l’Albiol, concedida només dos dies abans el 25 de juny. El beneficiari obtingué Santa Maria d’Alforja i com a vassall li rendiria la fidelitat i el comte com a senyor es comprometia a defensar-lo. Després s’indicaven els termes del domini, que eren a la part oriental a Riudoms, els termes de Cambrils i els de Montroig. L’àmbit de Montroig era l’extrem del territori de Siurana, tal i com el van descriure els musulmans cridats per Ramon Berenguer IV per a confirmar la territorialitat de l’antic valiat. En aquest primer del territori de Siurana, s’indicava que anava cap a “somontà” que és entre Reus i Monterols, quedant doncs Alforja en aquest àmbit. En un segon document del 1173, el rei Alfons va fer de nou l’enquesta a uns musulmans de Siurana, que havien marxat a viure a Serós. En aquesta oportunitat, hi trobem diferències remarcables en respecte a la primera enquesta, atès que en la part meridional si bé s’esmenta Montroig no es diu res de l’àmbit que arribava més o menys a l’Aleixar, i s’esmenten llocs de la Conca que havien quedat bastant al marge del regne de Siurana.

Ramon de Ganagot-01
La donació a Ramon de Ganagod és una típica concessió feudal com d’altres del moment i la finalitat era establir un vassall comtal en un territori incorporat al seu àmbit de dominació.

Val a dir, però, que en la donació de Cambrils es limitava el seu terme a in ipsa Alforga el 1152, i més tard el fill del senyor de Cambrils, és a dir, Berenguer de Cambrils va participar en la senyoria d’Alforja. Aquesta nissaga implantada a Cambrils, a pesar de les temptatives de Ramon Berenguer IV per a suplantar-la, exercí una autèntica dominació a la zona i més enllà del propi terme. Per tant, segurament, els seus membres van mantenir disputes amb el nou senyor d’Alforja com en els anys seixanta va passar a altres llocs del Camp de Tarragona. Probablement, el senyor de Cambrils va forçar als senyors d’Alforja a compartir el domini i els beneficis d’aquest. Per això, Ramon de Ganegod i Berenguer de Cambrils van concedir la carta de poblament d’Alforja el 1170, on hi cobrava la tercera part. Aquesta és la proporció que normalment es retenia el senyor d’un domini, que fa pensar en una situació de dominació de fet per part d’aquest, més que de Ramon Berenguer IV o el seu fill.

Retornant al tema dels límits d’Alforja… Per la part del nord s’esmenta la Roca Roja, i les muntanyes que es troben per sobre de la vall d’Alforja i de Cortiella

Retornant al tema dels límits d’Alforja, en el cas de Montroig també s’esmentava com a límit del terme el d’Alforja, coincidint bàsicament amb el primer. Per la part del nord s’esmenta la Roca Roja, i les muntanyes que es troben per sobre de la vall d’Alforja i de Cortiella. També aquest indret sembla que va ser motiu de disputes entre els senyors d’Alforja i l’arquebisbe, així ho entenem a partir de l’omissió d’aquest lloc en una confirmació arquebisbal i finalment en una donació del rei Alfons i la seva muller Sança a finals del segle. La importància dels termes es deu a què en aquesta època els límits funcionaven com una autèntica frontera feudal, en la que els senyors exercien l’autoritat totalment, llevat d’algunes reserves que es feia el senyor dels senyors com a recordatori de la seva posició preeminent, tot i que teòrica a efectes del dia a dia. Això, explica la retenció de delmes i primícies que el comte es reservà el 1158.

En el cas d’Alforja, la família de Cambrils, que havia senyorejat el terme, no estava disposada a perdre àmbit d’actuació i es va aconseguir imposar fins al punt que es va desenvolupar una mena de condomini. Per acabar-ho d’adobar un altre element en discòrdia era l’arquebisbe, victoriós finalment en front dels Bordet, no va acceptar que el domini d’Alforja estigués fora de la seva jurisdicció, és a dir el Camp de Tarragona. Després de l’assassinat del prelat es produí una reorganització dels poders en tot el territori del Camp, i els pactes van començar a desplaçar les anteriors hostilitats. Així, el 1171, l’arquebisbe s’imposava al comte i establia a aquest com a vassall seu definitiu al Camp tot aprofitant recuperar la meitat del delme en el territori de Siurana.

coll-del-mort
Per la part del nord s’esmenta la Roca Roja, i les muntanyes que es troben per sobre de la vall d’Alforja i de Cortiella.

La solució entre els dos senyors arribà el 1173, el mateix any en que l’arquebisbe confirmava a Ramon de Ganegod la donació feta per Ramon Berenguer IV.  No hi ha dubte que era una mena de cop d’estat, però val a dir que de resultats dubtosos. A partir de la redacció es comprova clarament que ja hi havia una localitat o vila, com es diu retinemus vero in villa et populatione, on esmenta explícitament que es reserva la potestat de tots els homes quan hi hauria la fortificació. Aquesta referència és explícita al poder militar, que és el que volia començar a controlar. Cap menció al rei ni al senyor de Cambrils. Val a dir, però, que Berenguer de Cambrils va seguir exercint el seu poder a Alforja, i va intervenir en les donacions de parcel·les de terra i altres actuacions dominicals. Les més que probables desavinences van forçar que el 1198 arribés a un acord de repartiment amb els Ganegod, tot obtenint la quarta part de totes les rendes. A més a més, i sobretot, ara quedava lligat al senyor d’Alforja com a vassall i reconeixia aquesta situació pel cavaller que tenia el senyor d’Alforja a Riudecols, aclariment que ens fa pensar en una situació anterior de disputa per aquest.

No obstant això, el 1201, va obtenir permís per a residir en el castell d’Alforja, cosa que indica l’interès que va seguir tenint en aquest indret. Precisament, totes aquestes dificultats i el fet que el senyor d’Alforja tenia tres filles, explica que el Ganegod establís una aliança matrimonial entre la seva filla Ròmia i el fill del qui havia estat batlle del rei a Siurana, Bertran de Castellet, on a partir de la dot esdevenia l’eventual hereu d’Alforja. Aquest havia estat molt proper al rei Alfons el Cast i era membre del seu seguici. Més enllà del complicat desenllaç de tot això, l’aliança buscava situar Alforja sota l’òrbita o protecció de la família més important a la zona, que havia obtingut el domini de Reus el 1154, per bé que Siurana havia canviat de mans el 1163.

Els primers desenvolupaments de la vila feudal d’Alforja

Totes aquestes situacions de lluita feudal únicament es poden comprendre per l’interès que exercia Alforja, que es relaciona amb la seva posició en les rutes cap a l’interior, en la més que probable explotació de les mines i amb les riqueses agràries, ramaderes i de bosc que mostren els primers documents del poble. En la carta fundacional del 1158 i en la de poblament del 1170, el terme es descriu com a zona boscosa amb dues referències a silvis i boschis, amb garrigues i, sobre tot, amb un aprofitament dels seus recursos. Cal destacar la referència a les venationibus de 1158 o les preses de cacera, que no consta a la carta quasi idèntica de l’Albiol, tot i que sí la ramaderia, ni per descomptat en altres infeudacions contemporànies del Camp de Tarragona com la de Riudoms, on s’expressa la condició de terres de conreu. En canvi, si que és un element reiterat en la carta de població de Siurana, on es parla de caça i pastura, així com de l’explotació de la fusta. En definitiva, la riquesa principal o essencial d’Alforja, abans i poc després de la conquesta cristiana, va ser precisament l’aprofitament dels boscos.

No havien passat dotze anys des que l’esmenat senyor Ramon s’establí a Alforja, que ell, el seu germà i l’esmentat Berenguer de Cambrils van concedir la carta de poblament als habitants d’Alforja, que van confirmar persones que segurament hi vivíem. Això es dedueix del nom de Pere de Puigcerver, tot i que el santuari no es va erigir fins un segle més tard. També es troba un tal Joan Balcell, que és un cognom documentat al llarg de la història del poble. A més, confirmen un tal Ramon de Beniure, un tal Pere de Santadigna, Pere de Milio, Pere Negre i Guillem d’Oluda. Sabem que en aquestes dates arribava gent a Alforja d’altres indrets com un tal Oller, procedent potser de Cunit atès que el seu fill es deia Guillem de Cunit i que obtingué el mas de Miquel. El fet de tenir cognoms indicava a l’època una certa categoria social i podríem estar davant de les persones destacades social i econòmicament a la vila. A més, firmava un tal Joan sacerdot, que probablement era el capellà del poble.

cami-puigcerver-13
El fet de tenir cognoms indicava a l’època una certa categoria social i podríem estar davant de les persones destacades social i econòmicament a la vila com és el cas de Pere de Puigcerver

Els pobladors van rebre confirmació de les seves heretats o parcel·les agràries, que mostra l’activitat agrària i la previsió de reforçar-la. Es tractava de tinences, que teòricament estaven lliures de pagaments, però a l’hora es poblava a costums de Siurana que almenys implicava el pagament de delmes i primícies sobre collites, els drets sobre molins i forns, però en la donació a Ramon de Ganegod se li donava el dret a les caceres, que implicava una part d’aquestes, tot i que segons els usos de Siurana n’estaven exempts. Altres testimonis posteriors mostren que a darreries del segle XII hi havia finques com l’anomenat mas de Bernat de Siurana que estava a la vora de la riera d’Alforja i ja em vist les finques de Pere de Verdú, Bernat Dosrius i Ramon del Mas que afrontaven amb les de Pere Verdú concedida als esmentats musulmans Morató i Moravid.

Els senyors eren els amos de tot, i per tant, les cartes de poblament eren únicament elements de propaganda per tal que no marxessin els pobladors

Els senyors eren els amos de tot, i per tant, les cartes de poblament eren únicament elements de propaganda per tal que no marxessin els pobladors, i per atreure’n d’altres delerosos d’una nova vida en una terra també nova. Després, s’anaven fixant els drets senyorials en altres pactes entre senyors com els ja esmentats de la construcció de la fortificació, o del 1202 el dret a la firma d’espoli, que era un mal ús i que sempre s’ha associat al feudalisme de la Catalunya Vella, teòricament més opressor. Aquest mal ús consistia en què el senyor cobrava una quantitat quan el pagès o el vassall hipotecava les terres que el marit tenia en garantia de la dot –firma- i de l’esponsalici.

Aquest document poblacional es va produir contemporàniament a tot un seguit de cartes de poblament a les muntanyes de Prades concedides pel nou castlà de Prades, Albert de Castellvell, i que havia estat un membre destacat del seguici de Ramon Berenguer IV i molt especialment del seu fill. Des de la seva incorporació a Siurana ja no s’anomenava marquesat, i el castlà concedí les cartes de poblament juntament amb el rei, gairebé sempre amb el rei, a Vilanova de Prades (1163), Ulldemolins (1166),  Falset (1168), Escornalbou (1170) i Morera (1170), etc. A més, el 1163 va fer donatiu de terres als eremites del Montsant que culminaria amb la formació de la cartoixa d’Scala Dei. Això obliga a preguntar-se perquè no van participar ni un ni l’altre en la carta d’Alforja. Cal tenir en compte que Alforja havia estat objecte de pugna amb el senyor de Cambrils, qui també senyoreja en aquestes contrades. Ramon de Ganegod no era un més en el territori, sinó un senyor important i destacat, que aconseguí casar la seva filla amb l’altre personatge principal com era Bertran de Castellet, que casualment o no, també havia perdut la confiança del comte. Difícilment podem pensar que aquest Ganegod fos membre del seguici de Robert Bordet perquè va morir a finals del segle XII, i és impossible que ja estigués guerrejant als anys vint. El rei Alfons el va respectar com a senyor d’una zona, i el va confirmar o donar dues mines importants: l’esmentada del 1181 i una de plata a Cortiella el 1190.

bonrepos-00
Pere dels Arcs va plantar cara a l’església tarragonina en les seves reivindicacions sobre Alforja. A la seva mort ho va deixar tot al monestir de Bonrepós de Morera del Montsant.

A la mort de Ramon de Ganegot a finals del segle XII es succeí encara una època de protagonisme per part de la seva nissaga i la seva filla, Ròmia, un cop traspassat el seu marit, Bertran de Castellet, es va casar amb el senyor dels Arcs. Del matrimoni va néixer Pere dels Arcs, qui va ser encara molt poderós i va plantar cara a l’església tarragonina en les seves reivindicacions sobre Alforja. De la seva potencialitat militar i, per tant, dels recursos que obtenia a Alforja en dóna fe el fet que portés empreses militars cap al Camp de Tarragona i més enllà arribant fins al Llobregat, o l’Urgell. A la seva mort va deixar tot al monestir de Bonrepós de Morera del Montsant, i el domini d’Alforja estava format pels llogarets dels Arcs, Alforja, les Benes, Cortiella, les Borges, els Domenges, les Voltes, els Banys, els Tascals, Riudecols i les Irles el 1243, fent-se esment de nou a les mines de plata. Aquest llistat reflecteix millor que res com des d’Alforja s’havia feudalitzat i dominat tot el territori circumdant, i el llinatge establert pel comte va ser molt poderós, probablement perquè va obtenir un àmbit amb una potencialitat econòmica i estratègica.

Maria Bonet Donato
Professora d’història medieval (URV)

Maria Bonet Donato
Maria Bonet Donato és professora titular de la URV amb acreditació com a catedràtica. La seva branca històrica és la Història Medieval i les línies de recerca dins d'aquesta són: Els ordes militars a la corona d'Aragó; Història medieval de Catalunya.

NO COMMENTS

Leave a Reply