Albarca: un poble en procés de despoblació.

Albarca: un poble en procés de despoblació.

by -
0 811

“Albarca és un poble del municipi de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat en procés de despoblació: 205 h, l’any 1900; 14 h, l’any 1960. Està emplaçat a 815 m d’altitud sobre el Coll d’Albarca, unió de Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de carretera de Reus a Les Garrigues on embranca amb la que s’adreça a Prades. A l’època musulmana hi havia un castell i la Serra del Montsant era coneguda amb el nom de Muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII”.

La nota anecdòtica, distant i purament descriptiva que la GEC dóna d’Albarca diu que es troba en un terrible procés sense retorn del despoblament.

Si és certa la nota anecdòtica, distant i purament descriptiva que la GEC (pàg. 408. Vol. I) dóna –i ha de donar– d’Albarca i de qualsevol poble dels PPCC que es troba en el terrible procés sense retorn del despoblament, també és cert que és aleshores, més que mai, quan cal espavilar-se, des de tots els estaments, per rescatar allò que, de fet, ja és l’últim que resta i restarà de l’indret i de la història escrita en el lloc durant molts i molts anys:

“els noms de lloc (El Mas d’en Lluc, El Mas de l’Anglès, La Pallissa de l’Argany…), els noms de les persones (els de ca l’Abelló, els de cal Boquer, els Selma…), l’esforç per bastir-lo i confegir-lo a mida d’economia autòctona (La Bassa del Poble, La Caseta del Cisterer, Els Corrals del Xavo…), l’esplendor d’altres temps coneguda (Les Mines del Bessó, La Vinya del Guillem…), els conreus (Els Perers, Les Vinyetes, Els Segalassos, Els Avellaners…), la fauna (La Colomina, Les Perdiguers, La Moixonera…), les classes socials (El Tros de la Senyora, La Plana del Senyor…) “

albarca-04

i és que la gran Història de tots està feta d’històries petites com aquesta:

un petit poble estratègic de la serralada Prelitoral catalana, d’antiga història i de renom antic, ocupat per sarraïns que hi basteixen un castell, més antic que el de Siurana, –s’apressa a puntualitzar l’única vilatana que actualment hi resideix permanentment– lloc de pas i de desfeta de diverses guerres…

i de la vida senzilla i tranquil·la de tots els pobles del món:

el privilegi de tenir un ajuntament (fins al 1846) de poder anar a l’escola (encara dempeus i amb mestra el 1949) de gaudir de les festes-majors (el 15 d’agost i per Sant Roc) de poder fer de romeu a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant i de poder-se anar mantenint i establint en un espai i en un temps, de sempre, migrat –prou sabut pels vilatans!– i menyspreat (Morera 1955, pàg. 424):

“donde no se oye, aún actualmente más que el graznido del buitre, el aullido del lobo y el plañidero quejido de la zorra y del gato montés”.

Situació geogràfica

Segons els capbreus consultats, el terme d’Albarca limita pel N amb el terme de Vilanova de Prades, per l’E amb el terme de Prades, al S i W amb el terme de Cornudella de Montsant i al NW amb el terme d’Ulldemolins i ometen al SE amb el de Siurana i al WSW amb el de La Morera de Montsant. La seva longitud des del S al N és d’una llegua (uns cinc quilòmetres, si fem cas dels capbreus); del W a l’E, mitja llegua (i en canvi és de quatre quilòmetres i mig si hom el recorre) i té dues llegües de circuit (que en realitat, segons els mapes, són uns disset quilòmetres).

albarca-03
Els anys 718-1128 la serra era ocupada tota per castells i alqueries sarraïnes

El terme té deu mollons: Comença en el torrent del Carabassó, passa cap al torrent de la Plana del Frare on hi ha una fita, s’acosta cap a la font del Ginebre, lloc on existeix una altra fita i s’encamina cap al mas d’Agustí Boquer, passant el límit per la meitat d’aquest mas, segons ho demostra una fita allí emplaçada. Travessa el camí de Vilanova de Prades i passa per l’Alt de la Serra afrontant així amb el terme de Prades i de Vilanova.

D’aquí tresca recte fins al roure de Terme, on reposa una altra fita, segueix cap a El Pla de Boscos amb una fita que ho demostra, i d’allí dret cap a Montsant, cap al lloc anomenat La Cova d’Abella on trobem emplaçada una altra fita. D’allí puja cap a la punta d’un altre pujol anomenat els Acestats amb fita, i transita fins a sota mateix de l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, fins al lloc que marca la fita corresponent. A partir d’aquí limita amb Cornudella de Montsant per La Plana d’en Vilella i cap al riu de l’Argentera, aiguavessant d’orient i després Argentera amunt fins a trobar el torrent d’en Carabassó, al mateix lloc on ha començat.

Una mica d’història

Les primeres noves certes sobre poblaments al terme d’Albarca ens vénen donades per les recerques arqueològiques portades a terme a l’indret: els treballs han datat els poblaments en una època que oscil·la entre l’Epipaleolític i l’Edat del Bronze, amb troballes aconseguides en diversos tallers i estacions de sílex a l’aire lliure (al Mas d’en Lluc, als Colls…).

albarca-02
Església romànica de Sant Vicenç d’Albarca, amb el seu corresponent cementiri parroquial (Segle XII)

 

D’altres autors citen que entre els anys 718-1128 la serra era ocupada tota per castells i alqueries sarraïnes: Siurana, Prades, Arbolí, La Morera, La Mussara, Vinaixa, Marçà, Masroig, Tivissa i que el nom que rebia tota la muntanya era la de Serra d’Albarca, nom que hom troba anotat encara el 1151, després de les primeres incursions cristianes ordenades per Ramon Berenguer IV el 17 de febrer de 1146.

La repoblació fou feta probablement amb gent de la Catalunya Vella, amb l’impuls de la Cartoixa d’Escaladei, de la qual es van fer afrontacions i límits al començament del segle XIII i que comprenia el lloc de la Morera i altres pobles. La resta de la comarca va continuar sota el domini de la casa de Castellvell, després passà al comte de Prades. Aquest comtat fou creat pel rei Jaume II, posteriorment passà a l’hereu del comtat de Cardona i finalment anà a parar a mans de la casa de Medinacelli que tenia propietats a la comarca .

A l’altiplà de la serra i els seus vessants. Allí s’hi instal·là una comunitat de religiosos al servei de Déu i de la Mare de Déu

És per aquestes dates, el 29 de setembre de 1152, que rebem notícia de les primeres donacions fetes a conqueridors: Pere de Pinós, capellà, rep diverses heretats a Albarca i serà ja a 1163 que trobem el nom de la muntanya canviat, i, per tant, consolidada la reconquesta cristiana: la donació a Ramon de Vallbona i a d’altres ermitans de “unum locum in Monte Sancto” corresponent a l’altiplà de la serra i els seus vessants. Allí s’hi instal·là una comunitat de religiosos al servei de Déu i de la Mare de Déu, al lloc on després s’aixecarà l’ermita de Montsant.

Veure més fotos del romeu a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant

Als segles XIV i XV es produeix una forta devallada demogràfica a tota la comarca del Priorat a conseqüència de la Pesta i serà ja ben entrat el segle XVI quan la població es recuperarà i s’estabilitzarà. Prades, Siurana i Tortosa deixaran de ser els nuclis de l’activitat econòmica de la comarca i, a partir d’aleshores, l’intercanvi comercial es portarà a terme amb Reus i Falset, a través del coll d’Alforja i del coll de la Teixeta respectivament.

Al segle XVIII tenim notícies d’una limitada actuació de bandolers als camins del coll d’Alforja i de la Teixeta.

Al segle XVIII tenim notícies d’una limitada actuació de bandolers als camins del coll d’Alforja i de la Teixeta. En sorgí un guerriller famós, Carrasclet, que reclutà un exèrcit de 8000 homes, format per gent d’arreu, amb l’inici d’una migració cap al Priorat. Diverses guerres (la de Successió, carlinades…) es lliuraren també en terres del Priorat per la seva qualitat geogràfica de connexió entre Catalunya i les terres de l’Ebre. Alguns exèrcits (els cristins) van sotmetre els arxius a una crema brutal de la qual ens n’informa APU. B.M. 1774-1842.

És per aquelles dates, relacionat o no amb el guerriller, quan la comarca rep un increment demogràfic d’unes 6000 persones i que Falset i Cornudella, amb més de 2000 habitants, estaven, per llur grandària, entre les poblacions més significatives de Catalunya. Es produeix un increment del nombre d’hectàrees conreades i s’exporten vins i aiguardents a través de Reus i el seu port.

albarca-05
Interior de la església romànica de Sant Vicenç d’Albarca.

Els temps però, per a Albarca s’acostaven difícils: el 12 d’agost de 1846 es produeix, l’annexió d’Albarca a la vila de Cornudella. Això no comportarà el dret de pastura i d’altres aprofitaments. Consta en acta que es nomenarà un alcalde pedani, elegible, tal i com era costum, entre els caps de casa masculins i de renda imposable més alta. El document està signat per Josep Massip, alcalde de Cornudella i Ramon Argany, últim alcalde d’Albarca, i aprovat per reial ordre del 24 de juny.

La fil·loxera arrasà la comarca el 1894 de la qual cosa ja no se’n recuperà mai: la base econòmica havia estat sempre l’agricultura i la ramaderia, més la primera que la segona segons la documentació. La despoblació i la descapitalització es fan evidents al segle xx quan la migració cap als nuclis industrials és el pa de cada dia.

Albarca, la població més alta del Priorat, assentada sobre sòls pobres de llicorell i de conglomerats calcaris, d’hidrografia escassa.

Albarca, la població més alta del Priorat, assentada sobre sòls pobres de llicorell i de conglomerats calcaris, d’hidrografia escassa, amb recursos i població migrats, amb clima ferreny i estada inclement, s’entossudí a preservar-se com a poble.

albarca-07
Albarca és la població més alta del Priorat emplaçat a 815 m d’altitud sobre el Coll d’Albarca

Allò que les condicions “naturals” no van aconseguir mai –el despoblament–, sí que ho ha aconseguit el tractament econòmic despietat que han rebut –sense excepció i des de fa molts anys– el medi rural i els seus habitants.

L’estadística ens confirma la diàspora: “Únicament ofereixen índexs de pèrdua superiors a El Priorat les tres comarques pirinenques del vèrtex de mestral del triangle territorial català, o sigui, els dos Pallars i la Vall d’Aran. El Priorat, i amb ell Albarca, té el trist privilegi d’ésser, entre totes les comarques de la Catalunya baixa la que, a partir de 1960, experimentà el coeficient més alt de despoblament.

Isabel Llopis Llort

NO COMMENTS

Leave a Reply